La sang i la terra

Un relat prenyat de bones sensacions literàries, ja de bon començament amb la primera frase, digne de començar una novel·la, tot i que potser costumista, si el nivell narratiu fora aquest, pagaria la pena llegir-la.

Jo, que soc sempre molt ben pensat,dubto si està enterrant a l'Eva, tot i que tinc la sospita que és així, però sense pala, ostres, quina feinada.

Enhorabona per la tria, i sort.

per ser finalista amb aquest relat tan original i ben escrit.

Cordialment.

Rosa.

Benvolgut/Benvolguda participant:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

En el teu cas no cal que ens enviïs cap més autorització, amb la del primer relat finalista, ja fem.

Cordialment,
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

M'ha impressionat aquest relat. Tota la narració està molt ben portada, amb el ritme just.
La peripècia és molt previsible a estones i sorprenent unes altres.
Un final magnífic. Un autèntic relat negre, una atmosfera ben carregada.

Hola, fesolmenut,
Sí que és cert que "Virgília" té intertextualitat amb la pel·lícula "Delicatessen", i també m'havia passat pel cap, però més aviat vaig pensar en "L'Espill" de Jaume Roig, vull dir, no a priori, no m'he inspirat en el text fílmic ni en el literari, sinó que em refereix a la intertextualitat en els termes que plantejava Julia Kristeva. No sé si m'explique; coses de teòriques.
Per la teua anàl·lisi veig que has captat perfectament la meua idea, la de construir una sèrie de microrelats que, siguent autoconclusius, configuren un relat més ampli, o potser, fins i tot, podríem parlar d'un nou gènere literari distint del relat, com una mena de micronovel·la. Tu com ho veus?
T'estic molt agraïda pels teus comentaris; allò de "com fan els bons novel·listes" m'ha resultat ben reconfortant i estimulant, per a mi suposa una motivació enorme. Ja m'agradaria, escriure una bona novel·la!
P.D.: Tinc pendent llegir la resta dels teus microrelats, he fet un ull als títols i no tinc cap dubte que m'agradaran. Ens anem llegint! ;)

Esgarrifada m'he quedat també, com el personatge que narra la història quan veu la pota de conill tallada pel seu avi. El soterrament de la seua estimada m'ha deixat una sensació de calfreds a l'esquena. Molt ben narrat. Sort al concurs!
PD: Al comentari que t'he deixat en "Res important a dir", on pose que "guanyaries" volia dir "quedaries finalista", però bò, per al cas és el mateix, tant se val guanyar que quedar finalista, oi? ;)

el desenllaç del relat.
Un relat dur amb un desenllaç inesperat. Sembla la sort, en forma d'amulet, és el més important en aquest cas. Impressionant, també, de quina manera està dosificada tota la informació necessària.
Molt bona feina. Molta sort:

Caram amb l’avi, no estava per romanços, eh? Ara que el protagonista no es queda pas curt a l’hora d’aferrar-se a la sort!
Un bon relat, truculent, enginyós i ben explicat.
Un plaer. Sort!

Un dels amulets més valorats!
Un relat que explica moltes coses, però per sobre de tot, la decisió de no perdre la sort!
Sort
AMB total cordialitat

Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats