La sang i la terra

Un relat de: fesolmenut
Tinc els dits ensangonats de tant furgar la feixa erma de darrere del cementiri. Me’ls miro i penso en les paraules que sempre repetia l’avi Hortensi: la sang i la terra són l’inici i el final de tot.

I tot va començar quan l’avi es va cansar de sentir-me fer el ploricó. No parava de queixar-me de la malastrugança que em torturava: no em veia capaç d’acabar la carrera d’empresarials, la noia que sempre m’havia agradat s’havia promès amb el meu millor amic i no tenia ni un duro a la butxaca. I em comparava amb ell, un home provecte, que vivia en una mansió amb piscina i s’acabava d’embolicar amb una model eslava que amb prou feines superava la trentena. L’avi, fatigat d’aquella rebequeria constant, em va agafar del canell amb força i em va dir que aquella nit em canviaria la sort.

Dit i fet, després de sopar em va portar en cotxe cap al cementiri. Del maleter va treure una gàbia amb un conill blanc i em va guiar fins al mausoleu familiar. Un cop dins, sense pensar-s’ho massa, va agafar l’animal per les orelles i al crit de la sang i la terra són l’inici i el final de tot, li va tallar la pota esquerra del darrere i me la va donar. Guarda-la bé, em va dir. Esgarrifat, amb la camisa esquitxada de sang, només vaig poder assentir. Després em va fer acompanyar-lo a colgar les restes del conill desnucat darrere del cementiri.

Des d’aquell dia el fat es va capgirar: l’Eva, el meu amor, va trencar el compromís adquirit per poder estar amb mi, els exàmens de la carrera versaven sobre els pocs temes que estudiava i les inversions em tornaven rèdits inversemblants.

I tot anava bé fins que l’Eva va decidir, sense previ avís, fer-se vegana. De sobte no tolerava res de procedència animal. Un esqueix de conill no seria mai acceptat a la llar conjugal.

Ara grato i l’enterro prop d’on recordo que l’avi havia dipositat el cos del conill mutilat. M’estranya no trobar-hi cap osset. Amb llàgrimes als ulls demano a Déu que l’Eva tingui, en el darrer viatge, la sort que li ha mancat en vida.

Comentaris

  • Fins i tot el títol[Ofensiu]
    TerricheT | 01-02-2023

    Un relat prenyat de bones sensacions literàries, ja de bon començament amb la primera frase, digne de començar una novel·la, tot i que potser costumista, si el nivell narratiu fora aquest, pagaria la pena llegir-la.

    Jo, que soc sempre molt ben pensat,dubto si està enterrant a l'Eva, tot i que tinc la sospita que és així, però sense pala, ostres, quina feinada.

    Enhorabona per la tria, i sort.

  • ENHORABONA...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 01-02-2023

    per ser finalista amb aquest relat tan original i ben escrit.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas no cal que ens enviïs cap més autorització, amb la del primer relat finalista, ja fem.

    Cordialment,
    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

  • Atmosfera.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2023

    M'ha impressionat aquest relat. Tota la narració està molt ben portada, amb el ritme just.
    La peripècia és molt previsible a estones i sorprenent unes altres.
    Un final magnífic. Un autèntic relat negre, una atmosfera ben carregada.

  • Delicatessen i L'Espill[Ofensiu]
    Mary Jane Steinburg | 19-01-2023

    Hola, fesolmenut,
    Sí que és cert que "Virgília" té intertextualitat amb la pel·lícula "Delicatessen", i també m'havia passat pel cap, però més aviat vaig pensar en "L'Espill" de Jaume Roig, vull dir, no a priori, no m'he inspirat en el text fílmic ni en el literari, sinó que em refereix a la intertextualitat en els termes que plantejava Julia Kristeva. No sé si m'explique; coses de teòriques.
    Per la teua anàl·lisi veig que has captat perfectament la meua idea, la de construir una sèrie de microrelats que, siguent autoconclusius, configuren un relat més ampli, o potser, fins i tot, podríem parlar d'un nou gènere literari distint del relat, com una mena de micronovel·la. Tu com ho veus?
    T'estic molt agraïda pels teus comentaris; allò de "com fan els bons novel·listes" m'ha resultat ben reconfortant i estimulant, per a mi suposa una motivació enorme. Ja m'agradaria, escriure una bona novel·la!
    P.D.: Tinc pendent llegir la resta dels teus microrelats, he fet un ull als títols i no tinc cap dubte que m'agradaran. Ens anem llegint! ;)

  • Relat esfereïdor[Ofensiu]
    Mary Jane Steinburg | 18-01-2023 | Valoració: 10

    Esgarrifada m'he quedat també, com el personatge que narra la història quan veu la pota de conill tallada pel seu avi. El soterrament de la seua estimada m'ha deixat una sensació de calfreds a l'esquena. Molt ben narrat. Sort al concurs!
    PD: Al comentari que t'he deixat en "Res important a dir", on pose que "guanyaries" volia dir "quedaries finalista", però bò, per al cas és el mateix, tant se val guanyar que quedar finalista, oi? ;)

  • Sorprenent[Ofensiu]
    marialluïsa | 14-01-2023 | Valoració: 10


    el desenllaç del relat.
    Un relat dur amb un desenllaç inesperat. Sembla la sort, en forma d'amulet, és el més important en aquest cas. Impressionant, també, de quina manera està dosificada tota la informació necessària.
    Molt bona feina. Molta sort:

  • El conill i els vegans no lliguen, no.[Ofensiu]
    Cesca | 09-01-2023 | Valoració: 9

    Caram amb l’avi, no estava per romanços, eh? Ara que el protagonista no es queda pas curt a l’hora d’aferrar-se a la sort!
    Un bon relat, truculent, enginyós i ben explicat.
    Un plaer. Sort!

  • La pota de conills[Ofensiu]
    Prou bé | 08-01-2023

    Un dels amulets més valorats!
    Un relat que explica moltes coses, però per sobre de tot, la decisió de no perdre la sort!
    Sort
    AMB total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.
    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.67