Res important a dir

Un relat de: fesolmenut
Ha arribat l’hora. Arrepapat a la butaca del menjador contemplo com el bombo pareix, sense esforç i per aquest ordre, el zero, el quatre, el zero i el cinc. Tinc la butlleta que se’m va assignar a les mans. Astorat, comprovo que coincideix, número per número, amb el guarisme que estan repetint ara i adés al canal local de televisió.

El realitzador enfoca el públic que es petoneja, salta i s’abraça amb una alegria desfermada. Des d’un pla zenital cerca entre la grada si algú ensenya la participació guanyadora. El xivarri és eixordador i ningú no para atenció a la càmera. El presentador recupera l’atenció de l’emissió per acomiadar el programa. Esmenta l’hora del lliurament del premi i, assenyalant la càmera, m’amenaça amb una rialla ampla que se’m clava a la retina.

L’endemà m’atrapa en la mateixa posició i amb la butlleta encara entre els dits. Les campanes repiquen amb l’entusiasme del Diumenge de Resurrecció a les dotze del migdia. No triguen gaire a picar a la porta amb vigor i insolència. M’aixeco de la butaca, em cordo la bata per mantenir una mica de decència i arrossego les sabatilles fins a l’entrada. Quan obro, multitud de flaixos m’enceguen. Amb prou feines arribo a discernir que és el presentador de la gal·la d’ahir qui m’engrapa pel canell i em dirigeix cap a l’escenari de la plaça de l’ajuntament, que és plena de gom a gom.

Em situen al bell mig de la palestra. El batlle m’arrabassa el número guardonat i l’ensenya a la multitud, que crida enfervorida. M’ofereix el micròfon per dirigir-los unes paraules. No se m’acut res important a dir i declino la invitació.

Sense gaires preàmbuls l’alcalde m’empenta i em fa caure sobre la massa. Desenes de mans m’engrapen amb força el cos i em fan avançar per sobre d’ells fins a deixar-me de bocaterrosa fora de les muralles de la ciutat.

Al davant només hi tinc el plat volador. Se n’obre la comporta i en baixa una rampa d’accés. A dins hi veig una llum freda i el que sembla un tentacle gegant, que s’amaga de seguida.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Elisa Martínez i Alcaina | 18-01-2023 | Valoració: 10

    Quin ull tinc! Ja m'imaginava que guanyaries pel teu microrelat "La reinversió de la sort"; com ja et vaig comentar, fou un dels millors que vaig llegir a la convocatòria El gat negre. Enhorabona, de tot cor.
    Aquest és també genial, com es capgira el concepte que tenim de la sort i dels resultats d'una rifa, amb un final colpidor i ben pertorbador.
    Per cert, si et va de gust, pots llegir la continuació de "Panderoles" als microrelats "Virgília" i "El bar del tio Nicolau", que espere t'agraden tant com el primer.
    Salutacions!

  • La sort dels altres![Ofensiu]
    Cesca | 19-12-2022

    S'entén perfectament l'alegria dels desafortunats, la sort és seva! Uf, jo també m'hauria quedat clavada a la cadira!
    Bon relat. Sort!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats