Vull udolar

Un relat de: Eriverd
Vull udolar com un llop sota la lluna
i com cérvol, bramular cap els estels.
Cridar enllà, sobre el buit de la llacuna,
fent-te saber la grogor de les meves fels.
Vull aūcar en remor d'amarga onada
embravada per un vent foragitant.
D'una mar de melangia dissortada
per saber incurable, la ferida lacerant.
Vull expiar la gran culpa que s'enquista
per no ser i no saber, ser el teu amant.
Extirpant la sensació prou agonista
pel fet sol, de no veure't ni un instant.
Doncs, quin negre forat m'inoportuna,
quan sols una és seva causa damnejant!
I així, rossegat pel corrent de la fortuna,
vull ofegar-me en el  teu mar escumejant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: