Cercador
260 dies d'obstinació a Catalunya
Un relat de: El Noi de les //// barres- Compartir:
Divendres, 19 de gener de 2035.
9.35 h. Port de Barcelona.
En Víctor està al seu Audi R8 davant del Port de Barcelona, esmorzant, rep una alerta per ràdio.
‘’A totes les Unitats tinc al xino, surt pel Terminal A1 de l’Aeroport del Prat''.
En Víctor fa una trucada a l’Edgar Vidal, li agafa amb rapidesa.
-Edgar! Que el Centre d’Intel·ligència busqui ràpid la concordança del suposat xino i intervingui el seu mòbil, ràpid és urgent.
-Entesos, no trigarem res, li deixo.
El cotxe d’en Víctor es desaparca i darrere d’ell van molts altres cotxes, que són del servei secret català, al arribar a l’Aeroport del Prat es tornen a aparcar com si res a l’aparcament.
‘’Ja el tenim localitzat!’’
El Víctor diu per ràdio:
-El taxi que surti... veurem si agafa el taxi o no.
El xino passa de llarg, no agafa el taxi, sinó que puja a un cotxe negre, el vehicle se’n va i en Víctor li dóna dotze segons de diferència i surt rere d’ell amb tot el servei secret camuflat. Arriben a la Fira d’Empresaris, a dalt de tot es veu el Palau de Montjuïc, el cotxe negra s’atura davant de l’entrada principal, on està ple d’executius, el xino baixa del vehicle, i el cotxe se’n va, hi ha un control molt dens dins l’edifici.
En Víctor pregunta per ràdio:
-Heu localitzat ja els camions?
‘’Sí, estan a trenta minuts de Perpinyà, per carregar-ho tot al tren, rumb Gènova’’
Entesos.
El Víctor surt del seu cotxe i es dirigeix a l’entrada de la Fira, el xino està envoltat de polítics, empresaris, escortes, és difícil saber qui li facilita els permisos.
-Encara ha de signar, controleu-lo! — Diu a un agent— Però aneu escanejant coneguts i mireu si tenen permís de donar aquest tipus de permisos.
El Víctor es col·loca un auricular per escoltar la ràdio, i anar-se ubicant...
‘’Ha entrat a una sala amb uns guardaespatlles, armats i uns documents...’’
-Bé! —Diu en Víctor— Intenteu no perdre’l de vista en cap moment.
El xino surt de la sala i ha guardat els documents en un maletí, s’ha emmanillat a ell, un radar capta un petit detonador.
-Poseu en marxa el virus! I que demanin disculpes per les molèsties, perquè ell ho vegi!
Els altaveus de les instal·lacions comencen a sonar...
‘’Per problemes tècnics informàtics els codis de registre dels transports classe C-4 (sense control) s'han perdut i les seves mercaderies hauran de ser controlades. Disculpin per les molèsties. Gràcies. Equip de la Cambra de Comerç’’.
Els empresaris estan enfadats i es queixen, però el xino s’amoïna, i es troba molt nerviós. El Víctor diu per ràdio:
-Quin és el seu comportament?
‘’Mostra indiferència. Un moment! està cridant a un home, amb tratje i corbata! l’home fa gest de demanar disculpes...’’
-Les càmeres estan gravant, oi?
‘’Sí, estem processant el moviment de llavis per saber de que està parlant, els tenim’’.
Qui és el sospitós?
‘’És el cap dels controls del Port, a més té un vincle d’amistat amb el cap dels controls de les autopistes...’’
-Aquest home no té cap poder important, però si poder, per agafar una enganxina d’aquestes i convalidar-la. Actueu discretament... aneu els Mossos primer i intenteu que ningú s’assabenti i emporteu-vos-lo.
Tres mossos s’acosten al xino i al seu col·laborador i els hi diuen...
-Ens podrien acompanyar per comprovar uns papers, si us plau?
Els guardaespatlles agafen les seves armes i comencen a disparar a discreció, un dels mossos rep un tret i cau al terra, és crea un gran enrenou, els empresaris surten espantats de les instal·lacions, els mossos i els guàrdies de seguretat de les instal·lacions disparen als guardaespatlles del xino. El Víctor és diu a si mateix...
El xino i el seu col·laborador, el cap dels controls del Port de Barcelona, Enric Prat, se’n va cap a un ascensor.
-Era una trampa! —diu el xino.
Enric Prat està molt espantat i nerviós i diu...
-Tinc una família, una vida... i per sis mil euros he de passar per això?
El xino treu una pistola de la seva americana per disparar-li, però se n’adona de que hi ha una càmera i decideix disparar a l’aparell.
‘’ Hem perdut el senyal... està a l’ascensor baixant cap el pàrquing’’
-Ja vaig jo!—contesta el Víctor.
En Víctor torna a ser a l’exterior, la Plaça de la Llibertat (actual plaça d'Espanya) està plena de cotxes de mossos, i algunes ambulàncies per si algú a pres mal, puja al cotxe, l’encén i els cavalls del seu Audi ressonen mentre el Víctor prem l’accelerador i baixa les rampes del pàrquing.
Se senten crits, decideix apagar el motor i les llums del cotxe, està tot fosc i l’ascensor s’obre, en Víctor fa marxa enrere per no ser vist, al tancar-se la porta de l’ascensor, torna a encendre el motor i posa les llums enlluernadores i accelera a fons, va directe cap a una persona, aquesta persona només veia que anava a ser atropellada i ell no sabria a qui perquè les llums no li permetien. En Víctor frena al davant d’un dels homes, es troba cara a cara amb Enric Prat, ell s’intenta tapar els ulls amb les mans perquè li molesta la llum. En Víctor baixa la finestra i li diu:
-I el xino? On és! No estàs en condicions de excusar-te, tenim gravacions de tot el que has dit o has fet!
Enric Prat es nega a parlar. En Víctor li diu:
-No vols dir res?
Prem l’accelerador fent un soroll esgarrifós, però a la vegada frena amb el fre de tambor per a no moure’s de lloc, al moment s’escolta un cotxe de fons.
-No diré mai res!— Diu el senyor Prat.
En Víctor treu el fre de tambor i accelera amb força, però justament frena davant de les cames de l’Enric. Al final cedeix i li diu:
-Entesos... és allà...
La llum torna a l’aparcament, en Víctor veu per retrovisor i veu un rastre d’oli, mira el nom d’una de les places i posa ‘’Transport Sanitari’’ i a l’altre ‘’Serveis d’Emergència’’, veu que hi ha una ambulància a la primera plaça.
-Ha fugit amb un cotxe patrulla dels Mossos!
Intenta comunicar-se amb la ràdio, però allà a baix ha deixat de funcionar correctament. Es baixa del cotxe, agafa al cap dels controls i el tanca al maleter, es puja al cotxe un altre cop i tira marxa enrere, a la sortida del pàrquing hi ha un rastre de rodes, segurament del xino, surt i se li apareix un Mosso d’Esquadra que li diu:
-Alguna novetat, Vicepresident?
-Doncs sí, ha fugit amb un cotxe de policia i tinc al seu col·laborador al maleter, agafeu-lo!
El mosso obre el maleter i emmanilla a Enric Prat, tot seguit el tanca. I el Víctor se’n va a corre-cuita amb el cotxe a cercar al delinqüent. S'atura al costat d’una estació del FGC i es dóna compte que el xino podria haver-se anat pel Passeig de la Zona Franca, o més abans pel Carrer de Sants, o haver seguit recte fins l’Hospitalet de Llobregat, i altres opcions. Mai sabrà per on ha anat, però seguirà el seu instint.
14.54 h. Palau de la Generalitat, Despatx del President.
El President Sànchez està llegint uns documents, quan algú truca a la porta, l’Antoni deixa de fer el que està fent i diu...
-Passi!
Entra en Nicolau Figueres, el cap de gabinet del president, amoïnat i nerviós i li diu:
-President... m’han informat que el xino... ha aconseguit escapar de la Fira.
El President enfurismat s’aixeca de la cadira i comença a donar voltes pel despatx i crida...
-Com és possible! Com és possible que ens gastem una gran suma de diners en seguretat si després van i la pifiem en el moment més crític! Pots retirar-te... gràcies igualment...
En Nicolau abandona el despatx, en aquell moment truquen al telèfon del despatx, l’Antoni l’agafa enfadat, però conserva les formes.
-Víctor! M’han informat de que no l’heu pogut atrapar... és això veritat? — Pregunta l’Antoni—.
-Tenim al col·laborador, resulta que és el cap dels controls del Port de Barcelona... i també als seus guardaespatlles, gravacions de seguretat, i tenim a un xinès rondant per la capital o per les ciutats del voltant, com a molt a les comarques del costat, en un cotxe dels Mossos, no està tot perdut. Tenim la clau d’unes manilles que el lliguen amb una maleta i si se les intenta treure a la força explotaran... Del país no pot sortir i en cotxe no arribarà molt lluny, a més, ara té apagat el mòbil, però quan l’encengui tindrem la seva localització exacte, però no el tenim ni molt menys...— El respon—.
Un mosso diu al Víctor per ràdio:
‘’Víctor! El tenim! El tenim! No és broma!’’
-On? On és? —Pregunta el Víctor—.
‘’Carretera Nacional passat Argentona, i a la sortida de la carretera vella’’
-Això queda entre Mataró i Granollers, és a dir, deixa’m pensar que hi ha per allà... sí... penso que hi ha un punt d’evacuació antic d’helicòpters, fa poc el van buidar els Mossos per què hi van trobar armes... però penso que el més probable és que vagi a la deriva fins un lloc per on escapar.
-Víctor et deixo que tinc una reunió amb el President del Vènet.
-Adéu Antoni, ja ens veurem...
9.35 h. Port de Barcelona.
En Víctor està al seu Audi R8 davant del Port de Barcelona, esmorzant, rep una alerta per ràdio.
‘’A totes les Unitats tinc al xino, surt pel Terminal A1 de l’Aeroport del Prat''.
En Víctor fa una trucada a l’Edgar Vidal, li agafa amb rapidesa.
-Edgar! Que el Centre d’Intel·ligència busqui ràpid la concordança del suposat xino i intervingui el seu mòbil, ràpid és urgent.
-Entesos, no trigarem res, li deixo.
El cotxe d’en Víctor es desaparca i darrere d’ell van molts altres cotxes, que són del servei secret català, al arribar a l’Aeroport del Prat es tornen a aparcar com si res a l’aparcament.
‘’Ja el tenim localitzat!’’
El Víctor diu per ràdio:
-El taxi que surti... veurem si agafa el taxi o no.
El xino passa de llarg, no agafa el taxi, sinó que puja a un cotxe negre, el vehicle se’n va i en Víctor li dóna dotze segons de diferència i surt rere d’ell amb tot el servei secret camuflat. Arriben a la Fira d’Empresaris, a dalt de tot es veu el Palau de Montjuïc, el cotxe negra s’atura davant de l’entrada principal, on està ple d’executius, el xino baixa del vehicle, i el cotxe se’n va, hi ha un control molt dens dins l’edifici.
En Víctor pregunta per ràdio:
-Heu localitzat ja els camions?
‘’Sí, estan a trenta minuts de Perpinyà, per carregar-ho tot al tren, rumb Gènova’’
Entesos.
El Víctor surt del seu cotxe i es dirigeix a l’entrada de la Fira, el xino està envoltat de polítics, empresaris, escortes, és difícil saber qui li facilita els permisos.
-Encara ha de signar, controleu-lo! — Diu a un agent— Però aneu escanejant coneguts i mireu si tenen permís de donar aquest tipus de permisos.
El Víctor es col·loca un auricular per escoltar la ràdio, i anar-se ubicant...
‘’Ha entrat a una sala amb uns guardaespatlles, armats i uns documents...’’
-Bé! —Diu en Víctor— Intenteu no perdre’l de vista en cap moment.
El xino surt de la sala i ha guardat els documents en un maletí, s’ha emmanillat a ell, un radar capta un petit detonador.
-Poseu en marxa el virus! I que demanin disculpes per les molèsties, perquè ell ho vegi!
Els altaveus de les instal·lacions comencen a sonar...
‘’Per problemes tècnics informàtics els codis de registre dels transports classe C-4 (sense control) s'han perdut i les seves mercaderies hauran de ser controlades. Disculpin per les molèsties. Gràcies. Equip de la Cambra de Comerç’’.
Els empresaris estan enfadats i es queixen, però el xino s’amoïna, i es troba molt nerviós. El Víctor diu per ràdio:
-Quin és el seu comportament?
‘’Mostra indiferència. Un moment! està cridant a un home, amb tratje i corbata! l’home fa gest de demanar disculpes...’’
-Les càmeres estan gravant, oi?
‘’Sí, estem processant el moviment de llavis per saber de que està parlant, els tenim’’.
Qui és el sospitós?
‘’És el cap dels controls del Port, a més té un vincle d’amistat amb el cap dels controls de les autopistes...’’
-Aquest home no té cap poder important, però si poder, per agafar una enganxina d’aquestes i convalidar-la. Actueu discretament... aneu els Mossos primer i intenteu que ningú s’assabenti i emporteu-vos-lo.
Tres mossos s’acosten al xino i al seu col·laborador i els hi diuen...
-Ens podrien acompanyar per comprovar uns papers, si us plau?
Els guardaespatlles agafen les seves armes i comencen a disparar a discreció, un dels mossos rep un tret i cau al terra, és crea un gran enrenou, els empresaris surten espantats de les instal·lacions, els mossos i els guàrdies de seguretat de les instal·lacions disparen als guardaespatlles del xino. El Víctor és diu a si mateix...
El xino i el seu col·laborador, el cap dels controls del Port de Barcelona, Enric Prat, se’n va cap a un ascensor.
-Era una trampa! —diu el xino.
Enric Prat està molt espantat i nerviós i diu...
-Tinc una família, una vida... i per sis mil euros he de passar per això?
El xino treu una pistola de la seva americana per disparar-li, però se n’adona de que hi ha una càmera i decideix disparar a l’aparell.
‘’ Hem perdut el senyal... està a l’ascensor baixant cap el pàrquing’’
-Ja vaig jo!—contesta el Víctor.
En Víctor torna a ser a l’exterior, la Plaça de la Llibertat (actual plaça d'Espanya) està plena de cotxes de mossos, i algunes ambulàncies per si algú a pres mal, puja al cotxe, l’encén i els cavalls del seu Audi ressonen mentre el Víctor prem l’accelerador i baixa les rampes del pàrquing.
Se senten crits, decideix apagar el motor i les llums del cotxe, està tot fosc i l’ascensor s’obre, en Víctor fa marxa enrere per no ser vist, al tancar-se la porta de l’ascensor, torna a encendre el motor i posa les llums enlluernadores i accelera a fons, va directe cap a una persona, aquesta persona només veia que anava a ser atropellada i ell no sabria a qui perquè les llums no li permetien. En Víctor frena al davant d’un dels homes, es troba cara a cara amb Enric Prat, ell s’intenta tapar els ulls amb les mans perquè li molesta la llum. En Víctor baixa la finestra i li diu:
-I el xino? On és! No estàs en condicions de excusar-te, tenim gravacions de tot el que has dit o has fet!
Enric Prat es nega a parlar. En Víctor li diu:
-No vols dir res?
Prem l’accelerador fent un soroll esgarrifós, però a la vegada frena amb el fre de tambor per a no moure’s de lloc, al moment s’escolta un cotxe de fons.
-No diré mai res!— Diu el senyor Prat.
En Víctor treu el fre de tambor i accelera amb força, però justament frena davant de les cames de l’Enric. Al final cedeix i li diu:
-Entesos... és allà...
La llum torna a l’aparcament, en Víctor veu per retrovisor i veu un rastre d’oli, mira el nom d’una de les places i posa ‘’Transport Sanitari’’ i a l’altre ‘’Serveis d’Emergència’’, veu que hi ha una ambulància a la primera plaça.
-Ha fugit amb un cotxe patrulla dels Mossos!
Intenta comunicar-se amb la ràdio, però allà a baix ha deixat de funcionar correctament. Es baixa del cotxe, agafa al cap dels controls i el tanca al maleter, es puja al cotxe un altre cop i tira marxa enrere, a la sortida del pàrquing hi ha un rastre de rodes, segurament del xino, surt i se li apareix un Mosso d’Esquadra que li diu:
-Alguna novetat, Vicepresident?
-Doncs sí, ha fugit amb un cotxe de policia i tinc al seu col·laborador al maleter, agafeu-lo!
El mosso obre el maleter i emmanilla a Enric Prat, tot seguit el tanca. I el Víctor se’n va a corre-cuita amb el cotxe a cercar al delinqüent. S'atura al costat d’una estació del FGC i es dóna compte que el xino podria haver-se anat pel Passeig de la Zona Franca, o més abans pel Carrer de Sants, o haver seguit recte fins l’Hospitalet de Llobregat, i altres opcions. Mai sabrà per on ha anat, però seguirà el seu instint.
14.54 h. Palau de la Generalitat, Despatx del President.
El President Sànchez està llegint uns documents, quan algú truca a la porta, l’Antoni deixa de fer el que està fent i diu...
-Passi!
Entra en Nicolau Figueres, el cap de gabinet del president, amoïnat i nerviós i li diu:
-President... m’han informat que el xino... ha aconseguit escapar de la Fira.
El President enfurismat s’aixeca de la cadira i comença a donar voltes pel despatx i crida...
-Com és possible! Com és possible que ens gastem una gran suma de diners en seguretat si després van i la pifiem en el moment més crític! Pots retirar-te... gràcies igualment...
En Nicolau abandona el despatx, en aquell moment truquen al telèfon del despatx, l’Antoni l’agafa enfadat, però conserva les formes.
-Víctor! M’han informat de que no l’heu pogut atrapar... és això veritat? — Pregunta l’Antoni—.
-Tenim al col·laborador, resulta que és el cap dels controls del Port de Barcelona... i també als seus guardaespatlles, gravacions de seguretat, i tenim a un xinès rondant per la capital o per les ciutats del voltant, com a molt a les comarques del costat, en un cotxe dels Mossos, no està tot perdut. Tenim la clau d’unes manilles que el lliguen amb una maleta i si se les intenta treure a la força explotaran... Del país no pot sortir i en cotxe no arribarà molt lluny, a més, ara té apagat el mòbil, però quan l’encengui tindrem la seva localització exacte, però no el tenim ni molt menys...— El respon—.
Un mosso diu al Víctor per ràdio:
‘’Víctor! El tenim! El tenim! No és broma!’’
-On? On és? —Pregunta el Víctor—.
‘’Carretera Nacional passat Argentona, i a la sortida de la carretera vella’’
-Això queda entre Mataró i Granollers, és a dir, deixa’m pensar que hi ha per allà... sí... penso que hi ha un punt d’evacuació antic d’helicòpters, fa poc el van buidar els Mossos per què hi van trobar armes... però penso que el més probable és que vagi a la deriva fins un lloc per on escapar.
-Víctor et deixo que tinc una reunió amb el President del Vènet.
-Adéu Antoni, ja ens veurem...
