La llibreta

Un relat de: dacar

Aquella tarda, mentre esperava tota sola una amiga en una cafeteria, estava llegint una revista quan vaig alçar el cap. Tota distreta, mirava les cares anònimes al meu voltant, fins que em vaig fixar en la d'un noi que estava sol, també llegint una revista i amb un tallat, com jo. Els dos vam creuar les mirades i les vam esquivar a l'instant, incòmodes. Aquell noi tenia alguna cosa familiar en la seva mirada. La meva curiositat va poder més, ja no podia deixar de buscar-lo. Ell també semblava estar esperant algú, de tant en tant alçava la vista de la lectura per mirar al voltant, i moltes de les vegades la seva mirada acabava trobant-me; jo dissimulava fent coses com ara mirar les vigues del sostre o comptant cristallets de sucre que havien caigut damunt la taula.

Vaig sentir que una cadira s'arrossegava i no vaig alçar el cap. Sabia que s'havia aixecat. Va passar pel meu costat per anar cap al lavabo. El vaig veure d'esquena. Tenia el cabell castany i una esquena ampla. I una manera de caminar que, sorprenentment, em recordava a algú. Vaig mirar les seves coses a la taula: la revista tancada, un bloc de notes i una motxilla penjada al respatller de la cadira. Va entrar una noia que semblava estar buscant algú, i quan va veure la motxilla a la cadira, es va asseure a la cadira del davant. I ella també em va resultar familiar. Jo havia estat a prop d'ells alguna altra vegada.

Començava a preguntar-me què m'haurien posat al cafè quan una veu la cridava pel seu nom. "Nadia!". Ella va somriure i va cridar "Cosí!". Em vaig quedar petrificada. Eren ells. Vaig batejar com a Nadia la protagonista femenina d'un relat que havia escrit feia temps, i el protagonista masculí no en va tenir mai, de nom, ella sempre el va anomenar "cosí", perquè figurava que eren cosins. No hi havia cap dubte, eren criatures de ficció que jo havia creat. Però com era possible?

La meva amiga seguia sense donar senyals, i els meus "nois" seguien allà. Aquella zona del bar es va anar buidant de gent, i durant uns moments vaig poder seguir la seva conversa sense esforç. Ell li deia que tenia algunes idees i que havia anotat algunes coses al bloc. Li va dir que les llegís per poder treballar-les. Al cap d'una estona vaig veure com recollien les seves coses i s'aixecaven. Sense poder reaccionar, ja estaven marxant.

Em vaig quedar paral.litzada uns segons, pensant que no els havia d'haver deixat marxar, que hauria d'haver parlat amb ells, encara que sense saber ben bé què dir. Llavors em vaig adonar que s'havien descuidat la llibreta. No sé com, però vaig arribar al lavabo amb un jersei a la mà, cobrint el bloc que vaig agafar dissimuladament de la taula. No veia el moment de tancar-m'hi per obrir-lo i llegir-lo. Va ser molt estrany, acabava dient "Després de veure'ls marxar, va prendre la llibreta i es va tancar al lavabo, va obrir-la nerviosament i va llegir el relat precís de tot el que va viure aquella tarda a la cafeteria, i així descobria que era un ... ". Un què? Què coi volia dir aquell gargot?

Comentaris

  • Joana Morant | 08-05-2015

    un relat molt àgil que fa que els ulls passin les línies sense parar. M'ha agradat molt, no m'esperava aquest acabament. Per cert, aquest aquest acabament... és un principi o un final? Si aquí s'ha acabat, m'hauré de contentar amb això; però si resulta que segueix, espero poder llegir la continuació.

    Salutacions,
    Maria Batle

  • Molt original[Ofensiu]
    RoserBG | 08-05-2015 | Valoració: 9

    Felicitats!
    és el primer relat que llegeixo ja que tot just ara començo com a relataire i m'ha agradat molt, sobretot per l'originalitat i la "confusió" entre realitat i ficció. Enganxa fins al final! Enhorabona!

  • surrealista com la peli "abre los ojos"[Ofensiu]
    headsushi | 22-06-2013 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, Dacar. Tens un estil propi, original. En vull mes! (he afegit el teu relat a favorits)"

  • guauuuuuuuuuuuu!!![Ofensiu]
    LOSKI | 19-04-2012 | Valoració: 9

    Realment molt original, enganxa moltíssim quina imaginació.
    De veritat m'ha entusiasmat.
    Felicitats!!!

  • relat[Ofensiu]
    redrose | 10-04-2012 | Valoració: 8

    Molt bon relat. T'expresses molt bé i amb naturalitat!
    Sort i felicitats!

  • el vertigen d'un déu[Ofensiu]
    franz appa | 02-06-2008

    Jo imagino que els déus creatius, els demiürgs, se senten malament sovint, veient com se'ls escapa de les mans la seva creació, quan les criatures sorgides del seu presumit i presumptuós lliure arbitri es guanyen el seu dret, ni que sigui modest, al lliure albir -que inclou una nova modesta quota de capacitat demiúrgica, com molt agudament encerta a explicar-nos aquest conte-.
    Aquest conte que és una manifestació de la teva capacitat de ser demiürga. de crear el teu propi món amb les teves pròpies regles, amb els teus designis... En definitiva, el que pertoca a tot autor, cert. És una de les màgies del procés narratiu. Que sovint ens enfronta a l'estat meravellat del qui no es reconeix com a veritable creador de la seva obra -crec que tots els que hem gargotejat algun paper mirant de crear un artefacte artístic coneixem l'experiència-.
    És clar que, dintre d'aquesta tasca, hi ha qui disposa de més màgia que altres. O bé, posem que cadascú té la seva pròpia i intransferible màgia. La teva particular màgia consisteix a trobar-li sempre les vores ocultes als llargs camalls del déu en el seu procés de creador.
    Una meravella per als qui et seguim... en el teu vertigen.
    Una abraçada,
    franz

  • Ànim![Ofensiu]
    Desdemona | 19-05-2008 | Valoració: 8

    Ei, moltes felicitats pel teu relat! Segueix escrivint!

  • genial[Ofensiu]
    deòmises | 29-09-2007 | Valoració: 9

    té un toc bastant quiroguià però sempre provoca el mateix efecte...desconcert en el lector que sembla sentir-se observat en llegir el relat. Felicitats

  • el final[Ofensiu]
    ANEROL | 30-07-2007 | Valoració: 10

    és el que he trobat més original

  • Segona part??[Ofensiu]
    MANFRED | 30-07-2007 | Valoració: 9

    Hi haurà segona part??? Queda molt intigrant el relat... m'agrada molt la trama i les descripcions... de tots els que he llegit el que més m'agrada.... espero una continuacio

  • un... segona part?[Ofensiu]
    patufeta | 13-11-2006

    I al final descobreix que és un... un què?
    Mai m'hauria imaginat que tres punts suspensius em deixarien tant intrigada!
    Hi haurà segona part?
    No es bo deixar als lectors amb intriga...
    Realmrnt fantàstic!
    M'ha agradat moooolt!
    L'agrego als favorits ;)

    un petó

    I... segueix així!

  • ostres[Ofensiu]
    poma | 15-10-2006

    una passada!

    poma

  • Genial[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 16-09-2005

    M'ha agradat molt l'originalitat d'aquest relat. Enganxa de principi a final!

    Mira que deixar-nos amb l'enigma del gargot...

    Em recorda un llibre que esl diu "la hescritora", de Cuca Canals. És de temàtica similar.

    Felicitats pel relat.

    Salz.

  • tots som un gargot?[Ofensiu]
    neret | 18-03-2005

    m'he quedat amb aquesta sensació... i si algú m'està escrivint a mi ara mateix?

    m'ha agradat molt dacar... de fet, és dels relats que m'han enganxat més en molt temps, i potser un dels més rodons. Costa molt crear l'ambient adequat, presentar l'intriga i resoldre-la en tan poques línies!

    enhorabona!!

  • Vull saber el final!!!!![Ofensiu]
    maurici | 18-03-2005 | Valoració: 9

    Caram amb el gargot, ara no podré saber com s´acaba tot plegat!
    Està molt bé i és desconcertant com la vida mateixa.
    Endavant

  • desconsertan[Ofensiu]
    Adeta | 13-02-2005

    es un relat que si t'hi fiques a la pell de la protagonista et desconcertes. m'agradat moltissim, la convinació de salts cap ala irrealitat és molt ingeniós. i la pregunta que ens podriem fer per donar-li una conclusió seria: El que creiem que és real, es veritablament real? potser el que per naltres es real en veritat es irreal...

    reflexione-mi jeje

    un petonas

    ADETA

  • Molt Enginyós![Ofensiu]
    toneti | 13-02-2005 | Valoració: 9

    Et felicito!M'agradat aquesta fusió de ficció i realitat dins del relat. I també aquesta sensació d'anada i tornada al punt de partida.
    Et recomano la lectura d'un relat meu titulat "La crisi del guionista", i m'agradaria que em diguessis qué t'ha semblat. perqué va pel mateig camí que "la llibreta".
    Una abraçada i visca l'imaginació!

  • Molt guai.[Ofensiu]
    Joanjo Aguar Matoses | 26-06-2004 | Valoració: 9

    Aquest també m'ha agradat molt. Sorprenent.
    Jorge Luis Borges també té un relat que guarda una certa relació amb el teu.

  • uufff!![Ofensiu]
    Arnau Segarra | 14-06-2004 | Valoració: 8

    la protagonista deu estar una mica "acollonada" amb aquest descobriment...
    Enhorabona per aquesta sorpresa de relat!

  • Noooo, un somni no![Ofensiu]
    dacar | 14-06-2004

    No es pot escriure un conte i dir que tot era un somni!!! Això mai!!!! No pots fer-li això al lector. El lector et segueix, no el pots traïr amb un recurs tan poc imaginatiu. Amb el que costa atrapar l'atenció del qui llegeix, com per deixar-li anar que tot era mentida...

    I moltes gràcies pel teu comentari. Val la pena exprémer la neurona per entretenir-vos una miqueta... N'hi ha que sou molt agraïts.

  • ...somni?[Ofensiu]
    Ilargi betea | 14-06-2004 | Valoració: 9

    Que potser posava això a la llibreta? ;)
    Felicitats, m'agrada molt aquesta manera d'escriure tan fresca i àgil!

  • UN...[Ofensiu]
    platon | 27-02-2004 | Valoració: 8

    Simpàtic i sorprenent, t'engantxa fins al final, de totes maneres crec que podríes haver donat un acabament una mica més tancat, ara ens deixes amb el dubte, coi!

Valoració mitja: 8.86

l´Autor

Foto de perfil de dacar

dacar

41 Relats

178 Comentaris

112209 Lectures

Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Virgo, del setanta-dos.

c.boladeres@gmail.com, pel que considereu oportú.