El torero dessagnat

Un relat de: Joan Pau Inarejos Vendrell

La lluna tenia una banya vermella. La ferida era fonda, i al principi em cremava com una flama de vinagre, però després tot va ser calma. Em vaig redreçar per veure-hi clar: la plaça era un camp de cotó fluix vermell. Sentia veus llunyanes que venien de les grades. Veus em que cridaven. Veus que em ploraven.

Però el temps s'havia tornat tou i mandrós, i ja no hi havia pressa per res. Així que em vaig descalçar i em vaig aixecar del jaç. La meva silueta d'or s'arrossegava com un peix de mel entre el mar de maduixa. La banya blanca de la lluna feia brillar aquell paisatge escumós i nocturn. Al meu voltant creixien flors de carn, dunes lletoses, rierols de sucre. Tot es feia i es desfeia. I la lluna s'ho mirava.

El terra de la plaça era pell de dona: vermellosa, delicada, plena de forats petits i de mugrons. Era una pell que respirava, que bategava sota els meus peus despullats, que s'obria es tancava amb els seus llavis intermitents.

I encara més: de tots cantons sortia una música fina i ploranera, com un violí ferit, com un ocell que canta dins la clara d'ou. Aquella música viatjava al ritme de les onades vermelles, atravessava l'escuma i tornava a entrar per la molsa carnosa, pel sucre calent, per l'aire tebi. Venia de molt endins. Per això era tan difícil escoltar-la.

Les flors de carn em saludaven amb les seves tiges de color de llengua. No havien de témer mai per fulles o pètals, perquè eren fetes d'una peça. Naixien i morien sobre la plaça, eren bombolles tranquil·les sense fressa ni dolor.

Tenia por de fer malbé aquell jardí de sang amb els meus peus maldestres, així que em vaig estirar a mercè dels infinits rierols. El corrent se'm va endur molt lluny, i mentre el meu cos daurat s'endormiscava jo assaboria la certesa d'alliberar-me per sempre de tots els odis i desitjos. Em vaig posar la mà al pit i vaig morir sense rancúnia.

Comentaris

  • Molt bé!! Excel.lent!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-02-2007 | Valoració: 10

    M'agrada molt!!! Has enganxat el pitjor de la tauromàquia en un meravellós "flash".

    M'has deixat impactat. Et felicito!!

  • UAUU![Ofensiu]
    NEULA | 08-02-2005 | Valoració: 10

    Les imatges encavalcades, el ritme precis, el mite, el somni, la trascendència... És com un preciós quadre surrealista. Com t'envejo!

  • recursos bons.[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 09-01-2005 | Valoració: 10

    Les comparacions (com un ocell que canta dins una clara d' ou) les metàfores i el desenllaç de l'heroi que es deixa morir. És una prosa poètica del segle XIX, em fa pensar en Baudelaire.

    Molt bé.

  • PER DUES RAONS[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 17-12-2004 | Valoració: 10

    Et comento crec que per primera vegada.

    - En primer lloc, aprofitant l'avinentesa, t'he llegit aquest relat que en el fons planteja la crítica al fet de torejar. És una qüestió polèmica (jo em sumo a les crítiques més avall enumerades, i estic totalment d'acord amb la Ilargi i la NinniN [et trobem a faltar, ja ho saps!]), però l'has redactada magistralment, posant-t'he a la pell del personatge. Em sap greu conèixer relataires quan fa temps que publiquen i resulta que tenen tan bons relats. Però no hi puc fer més, no tinc temps.

    - En segon lloc, l'objectiu final era FELICITAR-TE MOLT SINCERAMENT PEL PRIMER PREMI AL CONCURS LES MILLORS LLETRES pel relat tinc entès que titulat "les polseres de Iolanda". Vaig participar al concurs però amb força menys sort i no vaig quedar a la llista dels escollits, però dilluns vaig llegir el veredicte a la pàgina web de l'Ajuntament de Granollers. És per això que ho sé i de seguida que vaig llegir el teu nom vaig associar-lo a RC. Tenia raó i t'hi he trobat. Intentaré llegir el teu relat guanyador però ja d'entrada rep la meva més sincera FELICITACIÓ per aquest primer premi.

    Salutacions ben cordials,

    Vicenç Ambrós

    PD: de totes maneres, tinc la sensació que no és ni de bon tros la primera vegada que guanyes un concurs literari. No m'equivoco, oi? Salut!!!

  • Els bous només es defensen...és normal[Ofensiu]
    Ilargi betea | 23-09-2004 | Valoració: 9

    Estic d'acord amb la NinniN, quan tries dedicar-te a fer de la mort d'un animal un espectacle i una festa t'exposes a que aquest sigui prou bó com per tornar-te el cop... no m'agrada que ningú mori o el fereixin, però em fa molta més pena que algú es trenqui una cama caminant pel carrer que no pas que a un torero li facin una cornada. De fet aquesta setmana han cornejat al xicot d'una companya de classe i sí, em sap greu però més per ella que per ell.

    Bé, i ara en relació al relat, m'ha agradat molt la teva manera de descriure una situació que es bastant probable que no hagis viscut. Té un bon ritme, felicitats!

    Tens talent, segueix aprofitant-lo!

    Una abraçada i molta màgia!

  • Al t"torero"... que el bombin! (i que es quedin tots a l'atur!)[Ofensiu]
    NinniN | 23-09-2004

    El relat molt bo, ben definit, pas a pas... d'aquests que et fan somiar una mica.

    Al torero, que el bombin, és el que es mereix, si hagués estat un manobre que es cau d'una bastida, m'hauria fet llàstima, però com que va optar per dedicar-se a un "esport" sanguinari, amb poca gràcia i molt mala baba... no me'n fa cap.

    No m'agrada veure quan els embanyen perquè no suporto veure patir, però em fa tanta o menys pena, que veure com turturen als braus.

    No els desitjo la mort, però si que es quedin tots a l'atur, cony!

    Apa! Fins aviat, Joan Pau.


    NinniN

  • Sublim![Ofensiu]
    Cugat Vil·lajoana Robert | 22-09-2004 | Valoració: 7

    Joan Pau... has estat mai tant a prop de la mort? de ben segur no ets torero, oi que no? ja m'ho imagino, vaja. El fet és que m'encanta la fluïdesa del relat; he viatjat per les emocions que transcorren a través del text i he notat que, efectivament, el temps s'estovava.

    Gràcies company, de continuar així no deixaré de llegir cap dels teus relats.

  • A punt de morir[Ofensiu]
    Cugat Vil·lajoana Robert | 22-09-2004 | Valoració: 6

    Narrativament surrealístic... malgrat tot hi ha quelcom que indica que és sentit. Algú a estat mai tant a prop de la mort...?

    El tornaré a llegir...

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan Pau Inarejos Vendrell

Joan Pau Inarejos Vendrell

42 Relats

68 Comentaris

63319 Lectures

Valoració de l'autor: 8.95

Biografia:
Periodista, locutor i guionista a La Xarxa. Ràdio i tele. Escric sobre cinema, art, filosofia, actualitat i viatges, a més de relats breus en català i castellà. Sóc un escorpí de Sant Boi de Llobregat, vaig néixer l’1 de novembre de 1983 i no, no és el dia dels morts

Podeu visitar el meu blog: https://pauinarejos.wordpress.com/