El torero dessagnat

M'agrada molt!!! Has enganxat el pitjor de la tauromàquia en un meravellós "flash".

M'has deixat impactat. Et felicito!!

Les imatges encavalcades, el ritme precis, el mite, el somni, la trascendència... És com un preciós quadre surrealista. Com t'envejo!

Et comento crec que per primera vegada.

- En primer lloc, aprofitant l'avinentesa, t'he llegit aquest relat que en el fons planteja la crítica al fet de torejar. És una qüestió polèmica (jo em sumo a les crítiques més avall enumerades, i estic totalment d'acord amb la Ilargi i la NinniN [et trobem a faltar, ja ho saps!]), però l'has redactada magistralment, posant-t'he a la pell del personatge. Em sap greu conèixer relataires quan fa temps que publiquen i resulta que tenen tan bons relats. Però no hi puc fer més, no tinc temps.

- En segon lloc, l'objectiu final era FELICITAR-TE MOLT SINCERAMENT PEL PRIMER PREMI AL CONCURS LES MILLORS LLETRES pel relat tinc entès que titulat "les polseres de Iolanda". Vaig participar al concurs però amb força menys sort i no vaig quedar a la llista dels escollits, però dilluns vaig llegir el veredicte a la pàgina web de l'Ajuntament de Granollers. És per això que ho sé i de seguida que vaig llegir el teu nom vaig associar-lo a RC. Tenia raó i t'hi he trobat. Intentaré llegir el teu relat guanyador però ja d'entrada rep la meva més sincera FELICITACIÓ per aquest primer premi.

Salutacions ben cordials,

Vicenç Ambrós

PD: de totes maneres, tinc la sensació que no és ni de bon tros la primera vegada que guanyes un concurs literari. No m'equivoco, oi? Salut!!!

Estic d'acord amb la NinniN, quan tries dedicar-te a fer de la mort d'un animal un espectacle i una festa t'exposes a que aquest sigui prou bó com per tornar-te el cop... no m'agrada que ningú mori o el fereixin, però em fa molta més pena que algú es trenqui una cama caminant pel carrer que no pas que a un torero li facin una cornada. De fet aquesta setmana han cornejat al xicot d'una companya de classe i sí, em sap greu però més per ella que per ell.

Bé, i ara en relació al relat, m'ha agradat molt la teva manera de descriure una situació que es bastant probable que no hagis viscut. Té un bon ritme, felicitats!

Tens talent, segueix aprofitant-lo!

Una abraçada i molta màgia!

El relat molt bo, ben definit, pas a pas... d'aquests que et fan somiar una mica.

Al torero, que el bombin, és el que es mereix, si hagués estat un manobre que es cau d'una bastida, m'hauria fet llàstima, però com que va optar per dedicar-se a un "esport" sanguinari, amb poca gràcia i molt mala baba... no me'n fa cap.

No m'agrada veure quan els embanyen perquè no suporto veure patir, però em fa tanta o menys pena, que veure com turturen als braus.

No els desitjo la mort, però si que es quedin tots a l'atur, cony!

Apa! Fins aviat, Joan Pau.


NinniN

Joan Pau... has estat mai tant a prop de la mort? de ben segur no ets torero, oi que no? ja m'ho imagino, vaja. El fet és que m'encanta la fluïdesa del relat; he viatjat per les emocions que transcorren a través del text i he notat que, efectivament, el temps s'estovava.

Gràcies company, de continuar així no deixaré de llegir cap dels teus relats.

Narrativament surrealístic... malgrat tot hi ha quelcom que indica que és sentit. Algú a estat mai tant a prop de la mort...?

El tornaré a llegir...