Cercador
L´alterirtat
Un relat de: joanaisabel- Compartir:
L´ALTERITAT
Les mirades es roben.
El possible emergeix de l´ impossible.
Cal desxifrar, llegir els gestos, interpretar les accions i encetar una conversa: la més absurda i trivial possible. Tenir curiositat i ser valent i començar a conèixer-ens.Fer un pas i un altre pas i caminar. Provar de cercar l´encontre amb l´altre, amb tú, que són jo, molt amagat i obscur, però sóc jo se´ns dubte sinó no seria aquí i ara escrivint per entendre els pensaments de la ment, els batecs del meu cor que s´aceleren quan pronuncïen el teu nom, quan sento la teva veu, quan intueixo la teva figura. Tú ets jo. Jo m´estimo, tú m´estimes.
I es roba per necessitat.
Perquè hi ha fam. Hi ha un gran desig de materialitzar el desig de tocar a l´altre com puc tocar-me a mi mateixa. Perquè no diré: "si et plau, mira´m", perquè és l´ altre que ha de sentir que vol trobar-se amb mi perquè jo sóc tú i tú, possiblement, ets jo. No ho sé si ho saps, però si sé que vols, que necesites robar--me mirades perquè bé que me n´has robat alguna..
I després, què?
Serem jutjats per els qui no han gosat mai robar mirades. Això tant se val. el que compta és el que pot passar si deixem de robar-nos mirades i ens oferim tal qual som, tal com sentim, tal com raja. Xiular, cantar, ballar, jeure, dormir, parlar, aprendre, dibuixar.
Les mirades es roben.
El possible emergeix de l´ impossible.
Cal desxifrar, llegir els gestos, interpretar les accions i encetar una conversa: la més absurda i trivial possible. Tenir curiositat i ser valent i començar a conèixer-ens.Fer un pas i un altre pas i caminar. Provar de cercar l´encontre amb l´altre, amb tú, que són jo, molt amagat i obscur, però sóc jo se´ns dubte sinó no seria aquí i ara escrivint per entendre els pensaments de la ment, els batecs del meu cor que s´aceleren quan pronuncïen el teu nom, quan sento la teva veu, quan intueixo la teva figura. Tú ets jo. Jo m´estimo, tú m´estimes.
I es roba per necessitat.
Perquè hi ha fam. Hi ha un gran desig de materialitzar el desig de tocar a l´altre com puc tocar-me a mi mateixa. Perquè no diré: "si et plau, mira´m", perquè és l´ altre que ha de sentir que vol trobar-se amb mi perquè jo sóc tú i tú, possiblement, ets jo. No ho sé si ho saps, però si sé que vols, que necesites robar--me mirades perquè bé que me n´has robat alguna..
I després, què?
Serem jutjats per els qui no han gosat mai robar mirades. Això tant se val. el que compta és el que pot passar si deixem de robar-nos mirades i ens oferim tal qual som, tal com sentim, tal com raja. Xiular, cantar, ballar, jeure, dormir, parlar, aprendre, dibuixar.