L'hora dels covards

Un relat de: David d'Argent
La rata insurgent ha quedat atrapada en un dels últims edificis que resta dempeus a la ciutat que estima i defensa; ahir baluard de llibertat i progrés; avui solar de carn cremada i taüt de familiars. Acostumada a passar-se els bells dies de joventut rossegant formatget i fent girar la rodeta de l’autocomplaença, ara que es troba cara a cara amb les urpes i els ullals esmolats del gran gat feréstec, s’adona que està mal equipada i pitjor entrenada, i amb prou feines sap com fer anar el vell fusell cardat de l’època soviètica que li han posat a les mans. Se sent desconcertada: durant molts mesos l’aparell de màrqueting de la revolució i l’exèrcit de gurus de les xarxes socials li havien promès que la lluita seria honrosa, bonica… fins i tot poètica; digna de selfie i post estel·lar a Instagram…
La resistència armada, però, a la pràctica, ha estat una calamitat.
A la seva esquerra, mentre el pols tremolós li fa desistir d’encanonar les bèsties de combat que l’assetgen, les restes del seu cap d’escamot es podreixen lentament, en un esquitx de neurones inconnexes i sang escampat sobre una paret crivellada de forats de bala; a la dreta, ho fan els budells esventrats del col·lega de la facultat amb qui es va allistar. Enardits per un sentiment infundat d’invencibilitat, tots dos cadàvers van decidir abandonar l’avorriment del seu parapet en el moment menys afortunat, convençuts que la Història els havia escollit per escriure una pàgina d’or en el seu llibre replet de cagades.
La rata pensa diferent, per sort: ella també creu de veres que no morirà, però en el seu cas la testosterona no l’ha obnubilat. Allò que el seu cor, d’una forma vaga, qualificava d’esperança, el seu cervell ho ha concretat com a instint de supervivència, i ara l’obliga a deixar enrere cossos, armes i posicions estratègiques…
En el seu món indigne, decididament, l’èpica s’ha acabat.
D’acord que és una puta merda, però gràcies a això el seu llegat tornarà a la claveguera i se salvarà.

Comentaris

  • Un món de bèsties[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2018 | Valoració: 10

    És fantàstic llegir relats fantàstics! Admiro molt als que escriviu amb aquesta imaginació, amb aquesta precisió i detall. En uns moments massa realistes, la ciència-ficció és una molt bona escapatòria. Felicitats! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: