L'elecció

- I aquesta serà ella?

- Sí, és la que vas escollir, recordes?

- És molt guapa… Però no sembla gaire feliç, no?

- Perquè ara mateix pateix i està molt preocupada.

- Però per perquè plora i crida tant?

- Està passant per un moment difícil i té molta por. La seva vida ha canviat de cop i volta i està a punt de canviar encara més.

- Vaja... I qui és el David que maleeix?

- Era la seva parella. Va marxar fa tres mesos sense donar-li cap explicació.

- Ostres, pobreta... I per això està tant trista?

- Està aterrada, no ho oblidis. I tu l’has d’ajudar a tornar a somriure donant-li molt d’amor.

- Jo? Però no és ella qui haurà d’ajudar-me?

- Això serà cosa dels dos. Tu l’has d’ensenyar a ser forta, a tornar a confiar en ella, a sentir-se útil i afortunada i a ser capaç de reobrir el seu cor. I ella t’ensenyarà a estimar, a respectar, a ser agraït i a volar de forma lliure.

- Però si només som dos, ens espera un camí difícil...

- Recorda que tu l’has escollida perquè et pugui ensenyar el que encara et manca abans que ens tornem a veure. No oblidis que, tant per les coses bones com dolentes, sempre li deuràs l’aprenentatge principal.

- I quan ens tornarem a veure?

- Doncs quan ja t’hagis convertit en mestre.

- Però això quan serà?

- Gabriel, he de marxar. Però recorda que sempre que ho vulguis, si tanques els ulls, t’estaré escoltant. Que tinguis bon viatge.

- No, però, espera! No sé ni tan sols el sexe que...

“Enhorabona, Sílvia. Has tingut un nen preciós!”.