SANTANDREU3

Barcelona,

114 Relats, 176 Comentaris
111712 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62

Últims relats de SANTANDREU3

Últims comentaris de l'autor

  • SANTANDREU3 | 13-08-2007

    Tot el que dius, amic, és veritat en general i la majoria de oses les puc sub
    scriure sense embuts.

    Però jo parlava d'una altra cosa.

    Volia dir que ens agradaria ser amos, però que tenim fusta de dependents.

    Com a tú tampoc m'agraden les armes, però el meu argument principal és que ens agrada molt discutir, però no ens posem mai d'acord.

    I les idees, en una Europa que sembla que ha superat les guerres, les opinions ben recolçades poden guanyar, també.

    Naturalment que aquesta opinió i prou.

    Però em reconeixeràs que entre els nostres líders mai es posen d'acord, i si ho penses una mica veuràs que les egolatries personals han jugsat un paper molt important.

    T'agraeixo, finalment, el teu comentari.

    Pere Casadesús i Grifol.

  • SANTANDREU3 | 27-06-2007

    Amic Toni, aquestes questions de ginecologies i ezpermatozoides son molt complicades, però al llegir-te, català com sóc, ha anat renaixent en mi una nova esperança:
    CATALUNYA PODRIA ARRIBAR A SER INDEPENDENT !

    (M'ha divertit llegir-te.

    Felicitats !

    PERE CASADESÚS I GRIFOL

  • SANTANDREU3 | 16-06-2007

    Amic Ginebra, he llegit els tres relats que has publicat, i m'han agradat.

    M'agradaria conèixer-te, perquè em sembla que a tots dos ens agrada jugar amb la fantasia.

    Segur que et seguiré llegint, però el que m'agradaria de veritat seria parlar amb tú.

    Estic segur que ets un bon conversardor i podriem passar una bona estona.

    Mentres tant, però, no deixis d'escriure !

    Pere Casadesús i Grifol.(percasgrif@hotmail.com)

  • SANTANDREU3 | 15-06-2007

    El teu missatge és encoratjador, però no parles de les noies que posaven al llit del pobre Noé, ni si, com jo, creus que aquell intent s'hauria d'haver contunuat fins els nostree dies.

    En qualsevol cas, és una llàstima i et repeteixo que jo seria un conillet d'Indies ideal.

    Et saludo i prometo que cercaré el teu nom i llegiré coses teves, que estic segur que seràn bones.

  • SANTANDREU3 | 21-01-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat llegir-te, però veig que tens tantes coses publicades que tracto de trobar els capítols II i III de la trilogia de la caspa i no me'n surto.

    De moment, m'agradaria saber coses de la terra a la que et refereixes en termes que m'ha semblat que podrien coincidir amb les meves pròpies i decebedores opinions.

    Si tens temps i ganes, t'agrairia la informació que necessito.

    Com he dit en el títol del comentari, sé que saps moltes coses i t'envejo, sincerament.

    Pere Casadesús i Grifol.

  • SANTANDREU3 | 18-01-2007

    Respectada amiga Mar Blava, t'agraeixo el comentari, que em deixa molt content.

    Si encara estés oberta "La Paloma" et convidaria per marcar-nos uns passos de tango, que ho feia bastant bé deu fer, més o menys, uns seixanta anys.

    He dit "uns passos" i no m'agradaria que m'interpretéssis malament.

    "Uns passos" és només un troçet de tango, que seria el màxim esforç físic de que sóc capaç, i que faria , i molt a gust, en el teu honor.

    Una forta aferrada, que diüen els mallorquins.

    Pere Casadesús i Grifol

  • SANTANDREU3 | 11-01-2007

    Aquest sonet ja és molt vell.

    Avui no escriuria les mateixes coses.

    Si tens curiositat, baixa't la meva pàg web, que és perecasadesus.net.

    Allà trobaràs més sonets, i la meva evolució esperitual, que és interessant, al menys per a mi.

    Dels meus sonets, el més publicat aquest "últim segle" és un que es titula GEGANTS, que me'l va demanar en Xirinachs per posar al darrera dels seus panflets de l moviment que encapçala amb el títol de JO EM PLANTO, dels que em diüen que en porten publicats més de 100.000.

    (Em pregunto quants fulls d'aquells que es repartien a la Plaça de Sant Jaume i a les ballades de sardanes del passeig de la Catedral han estat llegits o llençats a la paperera...)

    Et repeteixo que t'agraeixo el comentari.

    Pere Casadesus i Grifol.

  • SANTANDREU3 | 11-01-2007

    Aquest sonet ja és molt vell.

    Avui no escriuria les mateixes coses.

    Si tens curiositat, baixa't la meva pàg web, que és perecasadesus.net.

    Allà trobaràs més sonets, i la meva evolució esperitual, que és interessant, al menys per a mi.

    Dels meus sonets, el més publicat aquest "últim segle" és un que es titula GEGANTS, que me'l va demanar en Xirinachs per posar al darrera dels seus panflets de l moviment que encapçala amb el títol de JO EM PLANTO, dels que em diüen que en porten publicats més de 100.000.

    (Em pregunto quants fulls d'aquells que es repartien a la Plaça de Sant Jaume i a les ballades de sardanes del passeig de la Catedral han estat llegits o llençats a la paperera...)

    Et repeteixo que t'agraeixo el comentari.

    Pere Casadesus i Grifol.

  • SANTANDREU3 | 03-01-2007 | Valoració: 9

    El teps és sempre rel·latiu.

    La vida pot ser llarga, però aburrida.

    L'exemple de les papellones és ideal . viure por per fer només el més impotant .

    Qui s'ho ha passat més be: l'home de 90 anys que no ha conegut dona ni amics, o la papallona que s'ha mort d'un arac orgàsmic?

    M'ha agradat el tema. Et felicito.

    SANTANDREU3

  • SANTANDREU3 | 03-01-2007 | Valoració: 9

    El teps és sempre rel·latiu.

    La vida pot ser llarga, però aburrida.

    L'exemple de les papellones és ideal . viure por per fer només el més impotant .

    Qui s'ho ha passat més be: l'home de 90 anys que no ha conegut dona ni amics, o la papallona que s'ha mort d'un arac orgàsmic?

    M'ha agradat el tema. Et felicito.

    SANTANDREU3

  • SANTANDREU3 | 03-01-2007 | Valoració: 9

    Les vivències d'aquell nen estàn molt ben explicades.

    Però la meva curiositat en vol més.

    M'agradaria saber com va ser, aquell nen petit, de gran.

    Li agradàven les noies? els arrancava els cabells?

    Quan es va casar i tenir fills, el Jutge li va retirar ls pàtria potestat i va decretar un distanciament del domicili conjugal ?

    Tot és possible, però tu estàs obligat a explicar-nos més coses.

    Pots derivar la història per camins desconeguts per a nosaltres, però et sortirà un relat que ens hi lleparem els dits.

    Felicitats-

    SANTANDREU3

  • SANTANDREU3 | 29-12-2006

    Esquitx, respectat amic, ens varem conèixera l'Ateneu i em va produïr una impressió imborrable.

    Per la mea vida de malalt i vell no en puc bellugar massa, però el recordo molt be.

    M'agradaria tornar-lo a veure alguna vegada.

    Cada dia passo, en els meus curts passetjos, per la casa que va construir vostè al carrer del Camp, i el pensar amb vostè és automàtic.

    A veure si un dia tinc sort i el torno a veure.

    Salutacions d'en

    Pere Casadesus i Grifol.

  • SANTANDREU3 | 27-12-2006

    Respectat Bruixot, fa ja molts dies que et vaig fer un comentari crític sobre el que és un sonet i te'l vas prendre malament.

    Tant malament que, literalment, em vares mancar al respecte, motiu per el que jo et vaig demanar el que crec que em mereixia: una disculpa.

    Va passant el temps i jo sóc molt gran i tinc el temor que quan m'arribin les teves paraules desitjades ja sigui tard.

    Saps que he llegit moltes coses teves i que em sembles prou bo per merèixer els comentaris que et dediquen molts lectors. Els meus, també.

    Et demano, doncs, que llegeigis definicions solvents de la composició exacte del que és un sonet, que només admet variació en la sexteta final, però respectant dus úniques terminacions consonants en els seus sis versos, que no coincideixin mai amb les consonants usades en les dues quartetes inicials.

    Si no em contestes, seguiré pensant que tens gràcia en moltes de les coses que escrius, però que ets una mica egòlatre i una altre mica ignorant.

    Amb respecte,

    SANTANDREU3

  • SANTANDREU3 | 27-12-2006

    Respectat Bruixot, fa ja molts dies que et vaig fer un comentari crític sobre el que és un sonet i te'l vas prendre malament.

    Tant malament que, literalment, em vares mancar al respecte, motiu per el que jo et vaig demanar el que crec que em mereixia: una disculpa.

    Va passant el temps i jo sóc molt gran i tinc el temor que quan m'arribin les teves paraules desitjades ja sigui tard.

    Saps que he llegit moltes coses teves i que em sembles prou bo per merèixer els comentaris que et dediquen molts lectors. Els meus, també.

    Et demano, doncs, que llegeigis definicions solvents de la composició exacte del que és un sonet, que només admet variació en la sexteta final, però respectant dus úniques terminacions consonants en els seus sis versos, que no coincideixin mai amb les consonants usades en les dues quartetes inicials.

    Si no em contestes, seguiré pensant que tens gràcia en moltes de les coses que escrius, però que ets una mica egòlatre i una altre mica ignorant.

    Amb respecte,

    SANTANDREU3

  • SANTANDREU3 | 07-12-2006 | Valoració: 10

    Fredia, després del teu relat he llegit set comentaris i, per la teva satisfacció, et dic que estic d'acord amb tots.

    La grapa del teu relat és que a tots ens ha portat el record de coses cremades, la cendra de les quals encara ens marca la pell.

    Et llegiré, perquè m'agrada com ho fas i el que dius i com ho dius.

    Felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: