Records d'un viatge

Un relat de: nousica

La sorpresa d'una trobada agradable és la protagonista de la primera escena d'una obra escrita per un mestre de l'art de la comèdia.

L'escenari ha estat preparat atentament per mans expertes i la possibilitat de l'impossible fa que la vida s'esdevingui meravellosa.

El director de l'orquestra embeinat en el seu jaqué de tots els verds se sap l'obra de meravella. Els músics,que desconeixen la partitura, es deixen portar pels ritmes vertiginosos o melancòlics que els marca amb la batuta.

Els pous sense fons dels "jo" comencen moure's al compàs dels vents dels "tu".

Els dies de 24 hores són records d'altres temps de colors de fum i terra mullada. Ara són estrelles fugaces en la nit dels desitjos.

El director del jaqué de tots els verds insisteix en la seva obra desconeguda, mentre els músics han de realitzar estranyes piruetes per seguir els ritmes que els marca.

Eixim de la incertesa del núvol i descobrim un món descaradament lluminós i ple de sorpreses. El "sempre " i el "mai" ja no hi són, i l'ara i l'aquí han fet la seva entrada triomfal .

Ens movem descrivint polígons estelats de milers de vèrtex que llancen els seus rajos il·luminant el nostre camí i les ombres fantasmagòriques del passat adornen els capitells dels milers de columnes que marquen el recorregut de la història.

El director canvia el seu jaqué per un altre de colors molt més brillants i inicia una melodia fantàstica, però en el fons de cadascú sona una cançó diferent.

El sol rodola en raigs obsessivament rectilinis xiuxiuejant a cau d'orella de cada arbre milers de colors pintats de sentiments inexplicables i de sensacions vergonyosament amagades.

Les platges serpentegen vora els mars i deixen anar una dansa sinuosa.

El negre i el groc esclaten en una lleugera brisa que poc a poc es transforma en un petit huracà, però la calma sempre segueix a la tempesta i cada color recupera el seu lloc en el vell estoig de la història de cada dia.

L'amabilitat és la cerca de la finca del senyor. Darrera, els arbres dels desitjos, els camins de la incertesa, les fonts del "vull…" i els roserars del "……." es troben protegits de la mirada indiscreta de l'intrús, però impedeixen l'entrada a l'amic.


Les sensacions i els sentits es van refinant i adquirint formes, ara suaus ara agressives, ara fent ziga-zaga ,o ara dolçament horitzontals.


L'equilibri és el millor compàs pera una composició immortal, però de tant en tant la immortalitat és el que menys importa.

El principi i el fi es mosseguen la cua. El camí sempre envolta el "per què" i el "potser demà" és el combustible de la nau dels desitjos.

Comentaris

  • Impactant, sorprenent, bell...[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-07-2006 | Valoració: 10

    Caram! Quin relat més interessant... sorprenent... lleuger de llegir gràcies a la forma que li has atorgat, però dens i ple d'imatges realment belles!

    Hi ha algunes frases que m'han impactat especialment, encara que es fa dificil destacar-les, perquè són moltes... però potser assenyalaria tres de preciosses:
    "la calma sempre segueix a la tempesta i cada color recupera el seu lloc en el vell estoig de la història de cada dia." "L'equilibri és el millor compàs pera una composició immortal, però de tant en tant la immortalitat és el que menys importa." "el "potser demà" és el combustible de la nau dels desitjos."

    Molt ben escrit!

    Em sembla que me'l torno a llegir per gaudir-ho de nou... O millor encara: Ara que per fi podré passar més hores mirant el mar, m'emportaré el teu text per llegir-ho mentre sento l'anar i tornar de les ones...

    De moment, t'envio una abraçada estiuenca,
    Una quimera