L'EXPLORACIÓ

Un relat de: GRANOTA11
Ahir al vespre vaig ser incapaç de tenir relacions sexuals amb en Bernat sentia molta molèstia. Aquest matí he trucat per demanar hora pel ginecòleg i prou m'ha costat entendre'm amb el coi de màquina que m'ha atès.

- Marta Peu Pinolec?
- Sí, jo mateixa. Bon dia doctor. - La Marta seu, està nerviosa, fa tres anys que no va a la consulta del ginecòleg. Ella esperava una doctora com la darrera vegada, però bé, aquest cop és un home.
- Vostè dirà
- Miri, fa dies... potser una setmana que... que sento coïssor i noto petites fiblades, no és dolor... és molèstia. - Baixa la mirada a les mans que es freguen nervioses amagades a l'entrecuix.
- Molt bé, si es vol descalçar, es treu els mitjons i seu aquí. - Enretira les cortines mentre va a enfundar-se els guants de làtex.

No m'ha deixat una bata, em sento incòmode. Potser li cal una infermera, ella hagués pensat en aquest important detall.
***
Aquesta pacient està molt nerviosa, segur que és d'aquelles persones a les que els fa angunia que els toquin els peus, hauré d'anar amb tacte.

Mare meva! Si s'ha tret els pantalons! Uff... quines calors que m'han pujat, però... què fa?! Era per això que estava neguitosa? Ui... No, no, no... s'ha de vestir i marxar de seguida.

- No entenc doctor... com m'explorarà si em vesteixo? - està totalment desconcertada, el nota del tot pertorbat.
- Marta, per explorar-li els peus no és necessari que es tregui les calces. - El seu to de veu comença a ser amarg, se sent trasbalsat, vol que ella marxi ja.
- Doctor! Tinc molèsties, ahir no vaig poder cardar amb el meu xicot. He fet el cor fort per treure'm la roba i esperar-lo aquí amb el pubis a l'aire, no ha tingut ni la decència de donar-me una bata, i ara em fa fora?! Ni pensar-ho. Faci el favor de centrar-se en la meva vagina i deixi estar els meus peus! Fetitxista de peus...
-Què?! - se li desencaixa la cara - Jo sóc podòleg!
- Oh... ah... jo vaig demanar visita amb el ginecòleg...jo... em sap greu. - Mai s'havia sentit tant humiliada i avergonyida.

Comentaris

  • mar - montse assens | 20-04-2014

    Molt divertida aquesta confusió! He rigut llegint el teu relat i imaginant-me la situació. Un somriure!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

GRANOTA11

11 Relats

25 Comentaris

6531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sé que sóc així, però m'agradaria ser millor.
De tot somriure es treu una il·lusió de totes les paraules un record.
Espero aprendre molt de tots vosaltres