Cercador
La versió oficial
Un relat de: Vladimir- Compartir:
La llegenda ha estat molt benèvola amb Guillem Tell. Perquè se sap que la fletxa disparada amb la ballesta es va desviar uns mil·límetres fatals, i va travessar el crani del nen, partint-lo en dues meitats admirablement simètriques. La poma, col·locada sobre la tofa de cabell, va caure a terra, intacta. Aquests són els fets inqüestionables.
Un pare que esberla el cap del seu fill per un error de càlcul (però un mal dia el té qualsevol!) no és una història gaire edificant. Per això els rondallaires van afanyar-se a alleugerir-la, a redreçar-la, a amorosir-la: a tergiversar-la. Els primers narradors mencionaven la imprudència del nen: s'havia mogut al moment transcendental (així la punteria del ballester insigne quedava fora de dubte). Però poc satisfets amb aquesta versió -que menava al mateix desenllaç tràgic- van fer circular una variant més compassiva: la poma sí havia rebut l'impacte de la fletxa i el nen n'havia sortit malferit. Al llarg de generacions la ferida del nen Tell va esdevenir successivament un trau, una esgarrinxada i una rascada superficial. Finalment (oh, miracles de l'oralitat!) el fill de l'heroi suís va sortir il·lès del mal pas.
Però l'evolució de la història no s'atura aquí. En una època dominada per la correcció política, no es d'estranyar que darrerament expliquin que, superat el tràngol, a Guillem Tell van retirar-li la tutela de la criatura: ¿qui no es malfiaria d'un home tan arrauxat capaç d'arriscar el cap d'un fill?
Comentaris
-
Publicació de “Secrets”[Ofensiu]AssociacioRelataires | 08-10-2011
Benvolgut relataire:
Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.
Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.
Cordialment,
Junta de l'ARC -
Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]AssociacioRelataires | 02-09-2011
Benvolgut relataire:
Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).
En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.
Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).
Cordialment,
ARC (Associació de Relataires en Català)
-
MICRORELAT SELECCIONAT (Concurs ARC de Microrelats “ARC A LA RÀDIO” 2010)[Ofensiu]AssociacioRelataires | 06-12-2010
Enhorabona!
El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de novembre de 2010.
Gràcies per participar,
ARC
-
...[Ofensiu]crohnic | 11-11-2010
M'agrada el toc d'originalitat i d'ironia que poses en tots els teus microrelats... A més a més, tots tenen un missatge de fons interessant...
Ets un crack dels microrelats!!
-
El progrés[Ofensiu]Marta Pérez i Sierra | 09-11-2010
Que el temps avanci porta aquestes coses...
Molt bon relat!
Marta -
La distorsió de la veritat[Ofensiu]Frèdia | 07-11-2010
Ja ho diu bé la teva bibliografia: t'agrada la concisió. Aquest relat n'és una bona mostra. En poques paraules ens parles de la distorsió de la veritat. Els fets que van inspirar la llegenda -qualsevol llegenda- poc tenen a veure amb el que s'explica al final i vés a saber quin ha estat el veritable motiu de la distorsió. De vegades, les històries s'amoroseixen perquè es puguin pair millor, com en aquest cas, i, de vegades, es recruen per obtenir-ne algun tipus de benefici. A més, les llegendes sempre han estat a mercè del transmissor i de la seva capacitat de comunicar i de fabular (terme que no inclou el DIEC, vés a saber per quina raó quan recull fabulista, fabulós o confabular... enigmes per desxifrar!). Una bona posada en escena, però sobretot un fil argumental molt interessant.
Moltes felicitats per tots els premis que vas atresorant, indicatius d'una feina ben feta.
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
75 Relats
369 Comentaris
35006 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc de la collita del 67. He escrit des de ben petit i sempre he estat un lector voraç i insaciable ("és com una bogeria!", deia la meva mare, esverada). Després d'una trajectòria literària a l'escola i a l'institut -guardonada amb premis en forma de pesadíssims lots de llibres- vaig deixar d'escriure ficció. Però seguia escrivint, és clar: infames diaris adolescents, articles per a revistes, diaris de viatge, petits assajos...L'any 2008, vaig tornar, feliçment, a la ficció, amb una dedicació prioritària al microrelat. Perquè m'agrada la concisió, i quan la història se m'allarga més d'un foli em poso nerviós i, com el pare de família nombrosa que no pot controlar les seves criatures, sento que no podré atendre a totes les frases i paraules degudament, amb la mateixa dedicació, i només penso en eliminar-ne algunes (bé, això el pare de família nombrosa no ho pensa, em sembla). Sempre em quedarà el consol de Shakespeare, que va dir allò de que "la brevetat és l'ànima de l'enginy", o la reconfortant sentència de Pascal: "Ho hauria volgut dir amb menys paraules, però no he tingut temps".
L'any 2009 vaig publicar a Bubok "Els reptes de Vladimir", que recull quaranta contes escrits pel Repte Clàssic d'aquesta casa, a més d'una cinquantena de microrelats sortits del Nanorepte (ja sabeu, històries amb no més de vint paraules). I aquest 2012 l'editorial Marcòlic m'ha publicat un recull de noranta-un microrelats fantàstics que he titulat "Catàleg de monstres".
Des d'Agost de 2010 tinc un bloc dedicat al microrelat en català: "La bona confitura". Cada quatre dies hi publico, puntualment, un microconte meu o d'altres autors que admiro. Podeu visitar-lo aquí:
La bona confitura
Ara estic escrivint una novel·la de 700 pàgines que es titularà "L'ombra de l'escorxador". Porto escrites 461 pàgines, així que me'n falten 239... És broma!!!