Mil petites tiranies

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Em deixo subjugar
Per les mil petites tiranies
Que brollen del pinzell solemne,
I autor de les hores de les nits insomnes.

Mil petites tiranies que
Dibuixen la meva cel·la
De memòries en blanc i negre
I l'inunden del color del tot just ara, i aquí.

Sóc vassall que conrea els camps
De la seva conciència
Per pagar els impostos cruels
Dels mil petits tirans del penediment.

Mil petites tiranies que fuetegen
Inclements les esquenes del camí
D'una alegria etèria i impossible,
La d'oblidar per sempre un rostre, una veu.

Sóc esclau que clava els peus descalços
Sobre el camp que sembra de llàgrimes
Per recollir el fruit de la redempció
I tributar-li als mil petits tirans de la recança.

Em deixo assotar
Per les mil petites tiranies
Que brollen del fuet imparcial
I creador de les llàgrimes anònimes del silenci.

Comentaris

  • Profund[Ofensiu]
    olgalvi | 24-04-2017 | Valoració: 10

    Un poema amb molt de sentiment i profunditat. Felicitats!

  • petites tiranies, però molt poètiques!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 27-05-2004 | Valoració: 9

    em deixo assotar per la tirania poètica que desenvolupa el teu poema en si; és una nova mostra de les petites veritats de gran dimensió que tu exerceixes, i executes amb els cinc sentits sobre el teclat del teu ordinador. ( potser m'equivoco, i ho escrius primer sobre d'un paper ).FELICITATS ALTRE COP!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: