bianya

5 Relats, 9 Comentaris
5087 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de bianya

  • Migdiada

    bianya - 31-01-2007 - 750 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Se solia ajeure al sofà, d'esquena a la sala -d'esquena a ell- i clavava les ninetes en dues flors estampades al respatller. Ell, que era un bon home sense malícia, devia pensar que s'hi endormiscava i la deixava reposar, doncs. Ella retirava aleshores, alleugida, el tel opac dels seus ulls i deixava fluir, contra les flors de l'entapissat, el pes amarg del seu menyspreu. S'admirava que el seu furor no socarrimés el teixit ni destenyís la tela. més

  • RETROBAMENT

    bianya - 25-01-2007 - 950 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    El retrobament de dues amigues d'infantesa més

  • La coincidència que ens salva

    bianya - 20-01-2007 - 1520 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Fa amb prou feines un quart d'hora que us heu retrobat i ja perceps amb claredat meridiana que els anys no s'han escolat en va. Aquella amistat d'adolescència ha anat avall, com tantes coses. D'ençà que us heu assegut al voltant d'aquesta taula de restaurant car (amb precipitada il.lusió vas suggerir el lloc i vas deixar clar que tu invitaves), no ha dit res que t'interessés. I ara et sap greu haver de pagar, perquè a sobre veus que tu tampoc no desvetlles en ella la menor adhesió. Ja ni goses parlar-li d'homes, objecte preferent de les vostres converses a l'institut i causa de tantes rialles, de tantes angoixes, al capdavall de tanta sintonia. Pel que t'ha explicat, n'està molt, del seu marit, i això que porten força temps plegats… Te'n malfies una mica, però definitivament descartes el tema: els vostres camins en matèria amorosa ja no tornaran a coincidir mai. Ni t'atreveixes tampoc a referir-te a l'amistat - què se n'ha fet, al capdavall, de la vostra?-. Et fa l'efecte que aque més

  • Monovolum (Secrets)

    bianya - 15-12-2006 - 814 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    El motor turbodiesel aporta força, sí, però també tal suavitat a la conducció que els ocupants del vehicle amb prou feines senten que van en cotxe, malgrat els 120 km/h de velocitat de creuer. A l'interior del vehicle, una família: el pare, al volant; la mare, al seient de copilot; darrere tres criatures assegudes en sengles cadiretes per a infants. L'atmosfera fresca i lluminosa s'enterboleix amb els xiscles del petit, atacat de sobte, subtilment, pels flancs. El pare, impertorbable, sent altra vegada les notícies de la ràdio. Poc després es restableix l'ordre: el petit, al mig, rosega una galeta, abstret; els dos grans miren defora per la finestrella, entotsolats en si mateixos, cos i esperit relaxats després d'una batussa que ha alliberat energies sobrants. El cotxe avança rabent i engoleix àvid, talment fera famolenca, l'autovia de la costa -tènia molsuda i infinita amb una línia discontínua pintada al dors. D'acord amb el sentit de la marxa, la mar -encalmada, d'un blau cel més

  • Obro contínuament l'Outlook... (Infidelitat)

    bianya - 15-12-2006 - 1053 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Obro contínuament l'Outlook esperant que tinguis pietat de mi i que em diguis que pateixes tant com jo, que no saps com viure aquest minuts, aquestes hores, aquests dies, aquesta vida sense mi. Em repeteixo que un clau es treu amb un altre clau ( i aquí vacil.lo: n'hi haurà ara, de clau? És el clau conjugal un clau?) i recito quasi com si fos un mantra que el temps ho cura tot (al capdavall, quantes vegades al llarg de la vida no he sentit jo aquesta desesperació, aquesta horror vacui després del trencament?)… He de poder, oi que sí que he de poder? Però ploro i em sento dir que no puc, que no puc… No sé si amb la intenció última de fer-me mal, o de fer-me la renúncia encara més difícil, però vull treure ara la sordina a aquest amor que mig s'avergonyia de si mateix, a aquest amor que hem escrit en lletra petita per mor que un excés d'entusiasme no ens fes oblidar els nostres compromisos: els nostres fills, la teva carrera acadèmica, la malaltia de l'Esther … D'altra banda, ja s més

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: