La lletra W

Un relat de: Vicent Llémena i Jambet
La tan famosa en l’actualitat lletra W va nàixer com la vint-i-quatrena lletra de l’alfabet valencià, la seua família d’origen nòrdic era rica en paraules, i de resultes també tenia una bona posició econòmica, en traslladar-se a les nostres terres mediterrànies va perdre per motius ja coneguts tot el seu poder econòmic, de les mil i una paraules que tenia per exemple a Anglaterra, va passar a les dèneu o vint que posseeix al nostre domini lingüístic, malgrat haver-s’hi estès per tot el món no ha aconseguit tampoc, a les terres espanyoles i d’Amèrica del Sud l’esperada situació social que va tindre a l’Europa central i del nord, doncs allà a l'Amèrica, tampoc no és de bon grat als seus veïns la A, la B, i les altres lletres d’aquelles tan agrestes i àmplies terres.
És del tot cert que s’ajunta amb grans artistes com ara els wagnerians que van fundar aquest “col•lectiu” a Barcelona, gent que va els dies de festa al Liceu per escoltar les òperes de Wagner, maleint els de la V, de Verdi, i amb ells van arribar les Walkíries d’una de les òperes.
També n’és una la tassa del wàter, que no sé si ara es dirà vàter però aquest possible canvi ja els hi deixaria indiferents de tant com van perdre, en ella ens hem assegut tots alguna vegada a la vida, a excepció de les rosses però brutes walkíries.
Tenen un esport que porta la lletreta, el water-polo, com tots els W aquells qui el practiquen són coents i mancats de fama encara que amb molts diners, tant com els futbolistes que els en guanyen a dojo.
Finalment el seu prohom o “prolletra” més important és aquella que ens fa joiosos els dies de festa a tots nosaltres i a totes les lletres de l’abecedari ja siga amb la C de Coca cola o la S de Soda, aquesta no pot ser una altra que el Whisky, de totes maneres podrem seguir nosaltres les lletres fent encontres amorosos o veient partits de futbol acompanyats amb la forta beguda. Encara que a Espanya han pres les mesures adients per trencar-los l’avenç i l’anomenen “güisqui”, qui naix pobre sol morir pobre.
Però què em dieu de la nova revolució de la W proletària? Se’ns ha esmunyit per la xarxa i ha entrat a tots els ordinadors i a llurs pantalles ja siguen planes i de plasma o de tub i és que la lletra W ja no ix de tant en tant sinó que s’ha pres la revenja i ix de tres en tres a cada pàgina web i en són milions per tota la xarxa d’Internet.

Comentaris

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-06-2019

    M'ha fet riure un tant amb açò de la lletra W, doncs què culpa té ella per ser una lletra que no és molt usada. Realment, el teu relat, té una evocació sobre aquesta lletra tan especial, que s'usa, en casos es necessita. Je je je, vaja amb la W, que ens afecta un poquet, però no tant. Això em sembla a mi.
    Vaja, molt filosòfic, Vicent.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • W de Trionf.[Ofensiu]
    Nil | 16-05-2019 | Valoració: 10

    Aquesta vint-i-tresena lletra de l'alfabet català, llegida a través del teu original relat adquireix vida pròpia i alhora desperta força interès en persones curioses com ara jo. I és que el seu origen nòrdic li concedeix un cert misticisme, encant i també vitalitat. Una lletra que en el teu escrit exposa els multi-usos que té en el món globalitzat d'avui en dia. Em sap greu que aquest curiós relat hagués passat desapercebut a la meva recerca de relats de qualitat. Enhorabona, Nil.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

30 Relats

144 Comentaris

26854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
El meu bloc és: Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.