Per etern l'amor

Un relat de: Capjo

No tens rostre, ni ulls
però amb mil matisos del teu color
beses les ribes properes i llunyanes
d'arreu del món.
Deu de vida desde el temps dels temps
és el teu ventre prolífic, merevellós.
Amb veu profunda,
de vegades brames furiós,
d'altres accompassat cantes
dolç i melodiós.
Ets transparent i alhora
profund, misteriós
Jo, tan fràgil i petita, no et puc abraçar,
però, amb la teva inmensitat, tu en a mi sí.
Amb llavis d'escuma em beses la pell
i deixes el meu cos humit i daurat.

Comentaris

  • deliciós[Ofensiu]
    Lavínia | 03-11-2004

    És veritablement sinestèsic i el cromatisme és molt delicat.
    Gràcies pel teu comentari al meu poema sobre la pluja.

  • el mar?[Ofensiu]
    Shu Hua | 05-09-2004 | Valoració: 7

    és el mar, oi? a mi m'agrada asseure'm a la sorra i mirar el mar i sentir les onades, depsrés procuro seguir sentint el soroll.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Capjo

3 Relats

7 Comentaris

5028 Lectures

Valoració de l'autor: 8.00