Per etern l'amor

No tens rostre, ni ulls
però amb mil matisos del teu color
beses les ribes properes i llunyanes
d'arreu del món.
Deu de vida desde el temps dels temps
és el teu ventre prolífic, merevellós.
Amb veu profunda,
de vegades brames furiós,
d'altres accompassat cantes
dolç i melodiós.
Ets transparent i alhora
profund, misteriós
Jo, tan fràgil i petita, no et puc abraçar,
però, amb la teva inmensitat, tu en a mi sí.
Amb llavis d'escuma em beses la pell
i deixes el meu cos humit i daurat.