Foto de perfil de Nina Abril

Nina Abril

11 Relats, 153 Comentaris
31568 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket



Us he de confessar que no sóc nova. Alguns de vosaltres ja m'heu clissat.
Això de ser cuc, no fa per a mi, és avorrit. Però m'ha servit, i de molt. Algun dia us ho explicaré...

Com sempre són benvingudes totes les crítiques, però, us he dir... a vosaltres els crítics, que aneu amb compte, si us fixeu, el primer relat que he penjat va dirigit a vosaltres "els crítics", i no sabeu com m'he divertit! Ara us toca a vosaltres divertir-vos amb mi. Estic a punt.


Gràcies a tots.

@--'-,---



Nina-abril-@hotmail.com

Últims relats de Nina Abril

Últims comentaris de l'autor

  • Nina Abril | 07-08-2009

    diuen que per oblidar hem d'esborrar part del passat. Jo prefereixo que si algun record m'ha fet crèixer aquest quedi amb mi, per dolorós que sigui.
    Sempre el puc posar en alguna capsa, sense enterrar la capsa, és clar. Perquè el dia que m'interessi recordar pugui donar-hi un cop d'ull.
    I tot allò que vivim són esglaons, que no ens faci por trepijar-los, ni passar-hi per sobre. És el nostre cami. I recorda: cada cop més amuuuunt!! jejeje


    Gràcies pels teus comentaris.

    Gemma

  • Nina Abril | 26-12-2008

  • Nina Abril | 22-07-2008

    Avui DIA 22 ets un xic més vellet!!

    Per molts anys.

    petons


  • Nina Abril | 15-07-2008

    Ei! Irene, no sabia el teu nik, gràcies per dir-m'ho.
    T'he enviat un mail amb unes quantes correccions fetes, per si et serveixen d'ajuda.


    Em tens una mica intrigada amb el final.
    És un relat obert, on tothom pot pensar el que vulgui.

    Petons,

    Gemma

  • Nina Abril | 09-03-2008

    Fa temps que tenia pendent llegir-me aquest relat, i avui ho he fet. L'he imprès, com faig amb la majoria de relats llargs, per llegir-me'ls més còmodament.
    Ja que demanes crítiques constructives et diré algunes coses que m'han semblat incorrectes. Ho faré a través d'un e-mail perquè és molt llarg.
    T'avanço, però, que la darrera frase té una gran força visual.

    "...el mateix cel ominosament vermellós que ara semblava abocar-se damunt de l'Eva, tan lentament i inexorable com una làpida tancant el forat d'una tomba".

  • Nina Abril | 04-03-2008

    felicitats pel premi.

    Escrius molt bé.

  • Nina Abril | 09-02-2008

    He imprès aquest relat i m'he anat al pati de casa a llegir-lo, gaudint de l'escalfor del sol i de la lectura.
    M'ha semblat un relat molt treballat. Amb un lèxic acurat. Ostres, fins i tot m'has fet pensar que ets escriptor de debò. jejeje

    ;-)

    Felicitats.



  • Nina Abril | 09-02-2008

    Carles, entro a la pàgina d'RC decidida a llegir-te un relat de ficció i em trobo amb una poesia!
    He de reconèixer que m'ha sobtat i agrada't a l'hora. De la teva poesia voldria remarcar aquest tros:

    "No t'estimo més, perquè no puc.
    L'angoixa de l'home fidel, a una amant que mai serà"

    M'ha fet pensar.
    Angoixa? Ser un home fidel produeix angoixa? Això vol dir que la lleialtat pot arribar a ser un empresonament voluntari, però que, com a empresonament que és, ofega.


    Bé, vaig a llegir-te una mica més, a veure que trobo.

    ;-)


    Gemma




  • Nina Abril | 11-01-2008

    Gràcies per la felicitació. M'ha sorprés! En realitat no era ahir, és avui, però encara millor. Has estat el primer en felicitar-me!

    Aquesta poesia del matrimoni hi ha un pàrraf que m'ha agradat molt:

    "Mira com balles, maldestra com jo.
    Però tant ens fa, la plaça és nostra".

    Així és conviure en parella, ningú ens ensenya i molts cops no ho fem prou bé, però s'ha de seguir practicant. Molta gent deixa de ballar amb l'excusa de què no sent la música, però és que la música no s'ha de sentir, la portem dins.


    Un petó.

    Gemma.

  • Nina Abril | 11-01-2008

    Diuen... que el camí que agafa la saviesa és la curiositat. Per aprendre cal tenir inquietuds.

    Tastar la bogeria en pot ser una.

  • Nina Abril | 04-01-2008

    la botiga d'escoltar. És veritat, no és un negoci ja que no hi ha calés pel mig. Però si té una cosa en comú, de benefici n'hi haurà!

  • Nina Abril | 04-01-2008

    Si la persona que et demana un guió on el protagonista ets tu mateix, vol dir que et coneixent suficient com per garantir l'èxit. Endavant!! M'agradarà llegir el guió.

  • Nina Abril | 25-12-2007

    El protagonista ho sap. No diu res. Però ho sap i calla. A partir d'aquest moment, és acceptació o resignació, tant és. Sap que si ho diu és quedarà sol. Sap que si ho diu la seva parella marxarà. Calla i fa veure que no sap res.
    Si aquest relat és ficció l'autor fa i desfà el que vol, i el relat està molt bé. Però si és real, jo li diria en aquest noi que té mans, que té boca i qualsevol mancança és pot substituir amb joguines i amb imaginació. Un no pot arribar a sentir res, però sí pot arribar a fer sentir. No es tracta de fingir, es tracte de donar. I donar és Regalar.

    No deixis d'escriure!

    ;-)


  • Nina Abril | 24-12-2007

    Un dia vaig proposar-li a una amiga, que com a regal, regalés temps.

    Regalar temps a tothom! Als pares, a la parella, als fills, als amics.

    Em va dir que no podia regalar una cosa així, que això no era cap regal, que la gent espera regals tangibles. Regals de debò -em va dir-.


    Gemma

  • Nina Abril | 15-11-2007 | Valoració: 10

    que un dia com avui 15 de novembre vas penjar aquest primer relat.

    FELICITATS!!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor