SUPERWOMAN...CASOLANA

Així que voleu saber com és una superwoman casolana no?? Clar!! Si no, no haurieu clicat en l'enllaç d'aquest relat...

Doncs bé, la nostra superwoman casolana és una persona de carn i ossos. No va pel món atonyinant-se amb els dolents , que n'hi ha per donar i vendre, amb modelets cenyits en un cos de "photoshop"...vull dir...d' escàndol que això és dolent per a la circulació i no deixa que arribi la sang al cap. Diguem que porta aquells texans talla 38-40-42-44 ?? ( més no, que després direu allò de "apa exagerada!!" ) tan pràctics combinats amb aquella camiseta que, sempre segons la repetitiva i sincera?? opinió de la dependenta, li destaca el color dels ulls.

La reconèixereu més facilment perquè és la que cau al vespre com un sac de patates en el sofà amb aquella expressió a la cara de "Això passa tres dies abans de morir-se no??", després d'haver fet tot el que feu vosaltres en una jornada normal, però amb l'afegit que avui ha perdut jugant al "Guitar Hero" o ha construït un Fòrmula 1 de Lego ( segons l'edat ) només per veure el somriure del seu fill que la considera la mama més "enrollada" del món, excepte quan es posa les ulleres de llegir, perquè llavors sembla "més mama" ( seriosa??, dura??, ai!! Quin misteri això del llenguatge subliminal dels nens !!)

La trobareu fent cua pacientment a la caixa de qualsevol supermercat on ha anat a comprar menjar i provisions suficients per alimentar tot un regiment durant un any en plena ofensiva militar, encara que a casa siguin poca gent, perquè la seva nevera sembla un forat negre de l'espai, per més que l'ompli, sempre és buida. I dic pacientment, perquè la cua l'encapçala una iaieta que pretén pagar una compra de 120 euros amb monedes d'un cèntim d'euro, quan ella encara ha de passar per la tintoreria, que tenca en mitja hora, a recollir el seu vestit.

La nostra heroïna també és economista de baix cost, basicament perquè no cobra per aquesta feina, siiii, tan complicada tenint en compte els temps que corren animats per economistes catastrofistes ( aquests sí cobren ) o directors de banc amb qui s'ha de barallar per comissions cobrades indegudament.

A més té temps d'estar guapissima i trobar un canguro a temps per aquell sopar de vital i estratègica importància on han estat convidats pel cap del seu marit, el qual ha tingut el detall de comunicar-li-ho fa mitja hora i la passava JA! a recollir. No cal dir que això ho sap resoldre amb l'autocontrol digne d'un astronauta de la NASA.

Les virtuts no s'acaben aqui. Viu situacions de les que sap sortir-se'n sense ni una esgarrapada i amb el millor dels seus somriures. Situacions que ni els Cascos Blaus de la ONU s'hi voldrien trobar : Les guerres familiars, aquelles guerres silencioses i no reconegudes, plenes de dents que no saps si et somriuren o et volen mossegar, dels sopars de Nadal i altres festes considerades de "pau". Pau és el que hi ha de posar ella amb el seu seny... Guerra com la del seus germanets, que li demanen consell, per separat i en secret, per a camelar-se primer aquella cambrera, que pel que sap, és la nova sensació del bar de copes de moda...Guerra com la que té declarada la seva mare als aparells ultramoderns de domòtica i dels quals no se n'acaba de refiar pel manteniment de la casa... si, aquells aparells que li han regalat pel seu aniversari, per facilitar-li l'existència i que pretén que li'n faci un curset accelerat perquè no se li faci malbé a l'armari....

Però no és perfecta. No, i doncs què us pensaveu ?? Ja us he dit que era de carn i ossos...pateix i lluita perquè els que l'envolten siguin feliços malgrat tot el que veieu als telenoticies , plora amb les pel·licules de la Meryl Streep i...les de Disney, somriu i riu quan els manobres de l'obra del costat de casa seva li diuen alguna bestiesa...i desperta al seu marit a les tres del matí, xerrant en somnis, dient que avui havia salvat el món de la destrucció total i a més havia tingut temps de passar l'escombra !!! No em pregunteu com es fa això, que no sabeu que els sonnambuls no ens recordem de res a l'endemà??!!


P.D. Com voleu que em surti alguna cosa més treballada i poètica quan estic pensant que haig de descongelar el pollastre per sopar ???!!!