EL RONC

Un relat de: celesti1462
EL RONC

De bocaterrosa llepes el batec de la terra martellant-te les temples. -Respira, penses-. Pots entreveure les potes de la taula i les faldilles del sofà a tres dits del terra humit i viscós que t'acull el rostre. El regust a la gola és aspre i ferruginós i copses la trencadissa d'ossos del teu cos damunt el sòl de marbre. Tot el teu enteniment malda per comprendre què succeïra ara. Sents, lluny, el ronc compassat que mor en un xiulet incapaç de pietat. L'home s'ha adormit -pesat, brut, fastigós amb aquella ferum de vòmit cerveser- . Assegut damunt teu com si fossis el seu trofeu, com esperant que protestis altre cop per esclafar-te definitivament. Ja no et dolen els talls, els cops, les ferides, els morats. Ara el que et fa mal és l'abandó, el no-res on ha anat a parar tant d'amor. La nàusea. Com pot ser? Aquell primer dia, aquell somrís, aquell "ballem?" Aquells orgasmes. Aquesta pudor, aquesta brutície, aquest fàstic, aquesta mort...

Comentaris

  • Ballem?[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-02-2019

    Lers coses solen anar així, tot i que no calen cops ni maltractaments. Sense aquest aspecte ja m'hagués semblat un relat realista; amb aquest aspecte em sembla realista i trist.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

223 Relats

217 Comentaris

86981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..