Comiat conscient

Un relat de: POBLET

COMIAT CONSCIENT


Mon cor em diu amatent
i amb finor extrema i dolcesa
que la flama adés encesa
de ma vida, un lúcid vent
l'està apagant lentament,
que s'apropa a mi amb fermesa
la més segura incertesa
per fer-me seva suaument.
Si del amor al proïsme
n'has fet bandera en la vida
i de res no et sents esclau,
marxar no serà cap sisme,
car algú ens ha fet a mida
un recer d'eterna pau.

El cel jo ja l'he viscut
amb els meus i amb plenitud...

_______________

Josep Maria Poblet


Comentaris

  • Un nus a la gola[Ofensiu]
    Anagnost | 20-03-2008 | Valoració: 10

    Oh, Josep Maria, com m'han agradat aquests versos! Amb quanta delicadesa descrius la marxa inexorable cap a la meta de l'existència, però, i sobre tot, amb quant d'encert et refereixes al cel: "El cel jo ja l'he viscut, amb els meus i amb plenitud". Així hauria de ser en tots els casos, trobar el cel en aquesta terra, entre els nostres, amb les persones que ens estimen i a qui estimam.
    De veritat, aquest poema m'ha posat un nus a la gola.
    Enhorabona.

  • És VIDA, cercar la plenitud de l'AMOR![Ofensiu]
    Josep Vendrell i Torres | 16-03-2008 | Valoració: 10

    Quan més grans ens fem,
    més ens acostem
    allà on el nostre cor ens porta,
    i si l'AMOR ha sigut el nostre anhel,
    la mort serà la porta del CEL
    i la plenitud serà nostre!
    La mida de la vida Vida,
    no té cap limit per sostre.

    El teu "comiat conscient", és un poema bonic i profund.

    Josep

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1218 Relats

1212 Comentaris

627621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/