Sophrosyne

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
La sala d’actes de l´institut bullia amb un xiuxiueig intens. Els tres oradors contemplaven l’auditori amb un somriure tens i expectant. En breus minuts haurien de debatre la teoria de Plató sobre les diferents parts de l’ànima i el guanyador representaria l’escola a la gran final de “ La Lliga de Debat”. Era un gran honor i un bon reclam per a les millors universitats.

L’Anselm només tenia ulls per a la Núria, estava radiant amb la seva cabellera rossa i lluent. La veia ben abstreta en els seus pensaments. Seria la guanyadora, n’estava segur.

Feia tot just uns mesos aquest jove professor havia posat en marxa el programa de debats entre els millors alumnes de filosofia. Encara li semblava sentir la veu autoritària del cap d’estudis. -” Anselm, que tu ets un simple mestre de secundària d’un barri de l’extraradi. Que tu no ets el Merlí de la televisió ni els teus alumnes són els peripatètics d´Aristòtil...”

Les seves classes atractives i engrescadores acabaven amb una discussió final de deu minuts . Amb el temps, els mateixos alumnes van demanar una hora extra cada setmana per dedicar-la únicament a intercanviar opinions. Les trobades eren cada cop més nombroses , les exposicions derivaven en unes polèmiques intel·ligents i enriquidores i el resultat el tenia davant seu, un auditori ple de gom a gom.

La Núria va exposar amb claredat la part de l’ànima sensual, la que correspon els desitjos baixos i les necessitats físiques . Va explicar com aquesta part de l’ànima s’identifica amb la temprança, la virtut que ens proporciona l’autocontrol, l’abstinència i l’austeritat necessàries per trobar l’equilibri de l´ ésser racional. Va estar brillant.

Mentre tothom aplaudia posat dempeus i la Núria donava les gràcies ,el seu professor, mossèn Anselm, no podia evitar una erecció, una turgència del membre cada cop més evident i vergonyosa que posava en dubte el seu control de la virtut que ell tant lloava.

Sofía Barbal

Comentaris

  • Un gran relat[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 01-03-2018

    i una grata sorpresa veure com mantens el teu alt nivell, demostrat en els altres relats que has presentat en aquest concurs.

    Et felicito per un treball tan actual i tan etern, dut d'una manera personal i amb estil, fins a un final que dóna la volta i sentit a tot el conte.

    Molt bona feina!

    Ferran

  • Trempera filosòfica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2018 | Valoració: 10

    La trempera és una, però els motius son molt diversos. El teu relat és molt detallista i precís i fa pensar, com acabarà tot plegat? M'ho imagino. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Concupisciència[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-02-2018

    Molt bon relat. Amb prou feines podem controlar les tres ànimes; la més baixa va a la seva. Potser no és tan baixa com diuen.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: