Avui m'allunyo

Un relat de: natasha

Camino, fa fred. M'he deixat la jaqueta i malgrat ser juny les nits encara no són càlides; tot i que potser no és això el que em fa tremolar...
Camino per arribar a casa, però també per allunyar-me. Avui no puc més. Altre cop veig clar que "cor" i "possible" no van junts i necessito posar distàncies malgrat aquesta volta sé que serà més complicat. Vull deixar enrere promeses que demà no es compliran, esperances de "potser avui", paraules dites per quedar bé o silencis que callen el que un cap crida.
Camino per uns carrers que em conec a ulls clucs mentre el meu pensament degusta un combinat de rom i les mans dibuixen línies sobre un paper blanc (un de tants altres que quedarà guardat en un calaix).
Sé que em costarà seguir recte evitant certs moviments que només tenen un sol objectiu "saber-ne", més quan hi ha qui per a prop que estigui sempre serà un autèntic desconegut, però qui sap què hi ha més enllà de la carretera de corbes?
Camino sola, desgranant cada instant de por, cada moment somrigut, cada pas que ara començo a fer, però en la freda nit... Encara veig el seu somriure abans de l'últim adéu.

Comentaris

  • Sublim[Ofensiu]
    Cincdos | 01-02-2010 | Valoració: 10

    molta sort i endevant!!!

  • Nyanga | 22-07-2009

    Preciós de debo.
    M'ha encantat...

  • Ànims![Ofensiu]
    llacuna | 11-07-2008 | Valoració: 9

    No està al nostre abast que qui es vol mostrar desconegut, conscientment o inconscientment canviï. Abriga't i continua.

    salut!

    llacuna

  • M'agraden aquells...[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 11-07-2008 | Valoració: 10

    ... moments serens i plàcids en els quals un camina mentre intenta (re)construir la vida. Jo n'he viscut molt i són dels més edificants.
    Una abraçada molt efusiva.
    Llorenç Garcia

  • Baiasca | 10-07-2008

    per cert, jo vaig començar a escriure si fa no fa per la mateixa raó que tu ^^

    :)

  • Baiasca | 10-07-2008

    veig en el teu relat una mica de la mateixa essència que la que vaig posar en el poema que tu m'has comentat...

    una espècie de tristesa escollida per poder seguir vivint...

    en realitat no se ni com definir-la...

    els sentiments son extranys oi?

    gràcies pel comentari :)

    Yas

  • T'allunyes...per estar a prop.[Ofensiu]
    ATZAVARA | 02-07-2008

    Hi ha somriures que mai s'obliden ni es perden.
    Compares la fredor de la teva nit amb la solitud i l'enyor.
    si seguim la carretera de corbes, segur q trobem una recta..encara que les corbes potser son més divertides, no?,
    mirem-les!.
    una forta airejada!!!.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

70415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut