AUTORETRAT

Un relat de: jordi vallverdú

Duc ulleres de dir seny
Però, aquí on em veieu
Sóc boig completament
I la rauxa sempre m'és present.

Jerseis de llana a l'hivern
I per la resta d'estacions
Samarretes amb missatge
I sempre ho combino amb uns pantalons.

Tinc el cabell fosc
I fosca la mirada
La pell ja no tant
I el cul el tinc ben blanc.

Sóc gras, despullat
Sóc gris, quan sóc trist
Sóc gros, mai
Sóc gres, quan toco de peus a terra.

Comentaris

  • molt clar[Ofensiu]
    trebla | 20-02-2006

    A vegades sembla que la principal valoració poètica recau en l'artificiositat de la composició, però és caure en un greu error. La simplicitat i la transparència és, realment, la màxima expressió de la poesia.

    Antoni, un cop més ens has mostrat la teva obra, com a tu t'agrada; i a nosaltres també. Amb la teva poesia, de ben segur, ens podrem sentir lliures.

  • Genial![Ofensiu]
    focdegel | 18-02-2006

    Iep!! és genial tiu! jeje m' ha agradat molt, sempre irònic com tu mateix jejeje. Està molt bé! Original, amb ritme constant, i divertit´! A més, és una manera molt original de descriure´t! jejeje segueix escrivint, i sobretot, publicant ;-) ens veiem!

  • molt wai[Ofensiu]
    Randitxu | 11-02-2006 | Valoració: 8

    m'agrada la teva manera d'escriure, espero que segueixis publicant més coses, uqe segur que deus tenir textos molt bons. endavant!

  • M'ha fet riure,[Ofensiu]

    és divertit (per dir les coses clares) i fresc, amb musicalitat i un toc d'ironia. Continua publicant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: