Ajaguda a la chaise longue

Un relat de: Frèdia
Mentre contempla el jardí curull de rododendres en flor, Liza Lay sospira i deixa que el te se li refredi. Des que sap que lord Spark vol fixar la data de casament, està desganada. Ja li agradaria ja sentir-se atreta per ell, però s’hi hauria d’escarrassar molt. És massa aventurer per al seu gust, excessivament parlador. Si almenys s’assemblés al pare que s’entreté sense fer enrenou! A aquestes hores, el pare llegeix el diari, pren el te, fuma en pipa... Un home com el pare li convindria i no lord Spark que només xerra i xerra, s’encén tot sol parlant de política i de viatges i li reclama l’atenció, com si escoltar-lo fos el més excitant que pogués fer una noia de camp. És clar que la renda anual del ric terratinent és un bon motiu per complaure’l. A lord Spark, li agrada muntar a cavall, anar de cacera, jugar a tenis... A l’estiu, es trasllada a Brighton, a la tardor va a Londres al teatre o a l’òpera, a l’hivern és el millor moment per viatjar. Liza emmalalteix només de pensar que haurà de fer totes aquestes coses. Lord Spark vol portar-la a Egipte a veure les piràmides, a la Índia, a Sumatra..., li té una agenda preparada que pot competir amb la del ministre d’afers exteriors. Tot pensant en la hiperactivitat de lord Spark s’esglaia en imaginar-se’l al llit, recorrent el seu cos tal com recorre la geografia del planeta i dient-li: «Va corre, afanya’t, nena!» Esbufegant tot suat, la goteta rodolant-li galta avall: «Som-hi, nena, que demà embarquem de bon matí i ho hem de celebrar».
A les sis en punt, els Lay reben la visita de Lord Spark. Liza, sense aixecar-se de la chaise longue, gosa a dir que es massa jove per casar-se. La miren un instant, estranyats, però la mare no fa cabal, el pare encén la pipa, lord Spark li posa al dit un anyell carregat de brillants. Ella no diu res. No està feta per discutir, és massa cansat. Badalla una vegada, dues, a la tercera repenja el cap al coixí de la chaise longue i es queda profundament adormida.


Comentaris

  • L'anyell!![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-02-2013

    si no ho dius tu, ni m'hauria fixat en el detall. Potser seria que m'ha fet mandra i potser per això tu el vas deixar, però a la versió del llibre ja ho rectificaràs i li trauràs aquest pes de sobre a la noia, que de fet, es queda a dormida, doncs, tampoc se n'adonarà gaire.
    M'ha agradat el ritme del relat, ben portat es deixa llegir d'una tirada i cosa que ja començo a agrair, no m'han calgut dues lectures per entendre'l.

    Felicitats per la tria!!

    Ferran
    (tornant de l'abisme)

  • Felicitats, Mercè![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 31-01-2013 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • Retall d'una història[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 18-01-2013

    Que ens hauries de completar, Frèdia, perquè ha estat un tast massa breu pel que fa al gaudi de la lectura, tot i que no pas perquè amb aquest bocí no hagis expresat de forma magistral aquesta escena tant ben dibuixada amb paraules. L'home ja es veu que és un paparra però és clar, la renta anual pesa molt...
    Un plaer, com sempre, passar pel teu racó (tinc lectura endarrerida, ho sé, però em posaré al dia amb molt de gust i ganes)
    Una abraçada!

  • jo crec frèdia que...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-01-2013 | Valoració: 10

    la consciència t'ha traït, això de l'anyell al dit deu ser que pensaves en la protagonista que a la fi es comporta com a tal, com un " be "... :-)
    a part de la broma, un bon relat, ben escrit com sempre i amb grans reflexions al seu darrere

    una abraçada
    joan

  • Precís![Ofensiu]
    Materile | 18-01-2013 | Valoració: 10


    Per moments, els que ha durat aquest relat, m'ha semblat viure una època i uns personatges coneguts en les novel·les. Has retrat perfectament una família anglesa de l'època victoriana. M'ha semblat, fins i tot, sentir l'olor del te, i els nervis que comporta viatjar. Pobra noia, no m'estranya que li agafés un atac agut de peresa.

    Felicitats, un relat molt ben lligat, visual, amè i amb ganes que es converteixi en una novel·la. M'agraden molt els teus relats. Una abraçada.
    Materile

  • L'anyell[Ofensiu]
    allan lee | 17-01-2013

    que s'ha de trasmudar en anell no resta cap gràcia a aquesta atmosfera victoriana ( no sé si vaig bé) en tot cas una escena brillant digne de ser capítol de llarga novel.la de les bones. Boníssima! la novel.la encara no escrita i l'història. Una abraçada,

    a

  • Avís als lectors que s'aturin en aquest relat[Ofensiu]
    Frèdia | 17-01-2013

    M'he fet un fart de riure en adonar-me de què he escrit. És ben veritat que un text s'ha de llegir més d'un cop i de dos i de tres, perquè si no resulta que un ric terratinent com lord Spark en comptes de posar al dit de la seva estimada Liza un anell de compromís li posa un bé petit i dolç. És clar que ben mirat, igual si és tractés de un bé, ella no s'adormiria. I més sent com és un "anyell" carregat de brillants.

  • Salutacions, Frèdia![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-01-2013

    M'ofereixo a ocupar el lloc de la Liza, Sumatra, Egipte... Ja m'estiraré a la chaise longue a la tornada.
    M'ha fet pensar una mica en el Manderley de Rebecca.

  • En vull més![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-01-2013 | Valoració: 10

    Vull que aquest relat continui,que s'allargui i m'expliqui què va passar amb la Liza i lord Spark! Amb poques linies has vestit un bon retrat d'una família anglesa i de la mandra de la jove protagonista. Malgrat l'or i els brillants de l'anell ella prefereix dormir. Per què, què ha passat, quin és el seu passat, quin serà el seu futur, a què dedica el temps lliure i com és ell? En fi, que m'ha agradat molt jefa. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: