Activitat extraescolar

Un relat de: gustav
Un pare espera el seu fill a la sortida d’una extraescolar. Altres mares i pares distrets l’acompanyen. També esperen. A l’hora prevista apareix el primer nen. Sorprenentment –més aviat acostuma a ser dels últims— és el seu. Amb un somriure quotidià es dirigeix cap a ell. Però el nen, indiferent a la iniciativa paterna, s’esmuny cap un altre home que, recolzat a la paret, fa lliscar l’índex sobre la pantalla d’un mòbil. El nen, amb unes petites estrebades al camal dret dels pantalons, crida la seva atenció i l’home, sortint de la seva letargia cibernètica, li propina una forta abraçada.
El pare, ara envoltat pels altres nens que han anat sortint i busquen els seus progenitors, es mira l’escena embadalit, palplantat. Mentrestant, segrestador i nen enfilen el carrer amb una naturalitat aclaparadora i, abans que tingui temps de fer res per impedir-ho, sent una veueta que el reclama: "Papa, anem?"
Un marrec petit i rodanxó que no coneix de res se li ha aferrat a la mà i se’l mira expectant. Davant la gravetat de la situació, pren el nen cap a casa pensant: "No puc presentar-me amb les mans buides, què pensarà la dona?" De camí, mira de comportar-se amb naturalitat. No se’n surt i el nen se’l mira estranyat. Pregunta: "Estàs bé, papa?" Com a resposta una mirada buida i un gest interrogant amb el cap. Un cop a casa, atuït per la resignació, es disposa a entomar l’esbronc de la dona que, en aquest moment feineja a la cuina aliena als dos nouvinguts. De sobte –"Ja sou aquí?"—, se n’adona de la seva presència sense mostrar ni la més mínima estranyesa pel nen. Però, de nou, és per ell l’espant en veure una dona que tampoc coneix de res, encara que, amb un pragmatisme fugaç, reconeix interiorment que és més guapa que l’original. La dona fa un petó al nen i, amb un gest del tot desimbolt, li agafa l’abric que penja indiferent d’un braç al temps que li amolla tendrament: "Fas mala cara, amor. Has tingut un mal dia?" Ell es frega els ulls compulsivament . "Vés, posa’t còmode, que el sopar està de seguida", és la resta del missatge domèstic que surt d’uns llavis molsuts i sensuals. La frase li produeix tal aflicció que, amb les llàgrimes a punt d’esclatar, abandona sobtadament el domicili amb els desconeguts a dintre i es llença al carrer. A poc a poc, l’aire fresc i l’anonimat de la ciutat li aporten un bri d’assossec i amb un “no pot ser” convençut percudint-li dintre del cap decideix refer el camí. En aquest mateix instant de determinació el seu reflex en un aparador li descobreix una fesomia completament desconeguda.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gustav

gustav

51 Relats

52 Comentaris

20586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
M'agrada escriure. Escric sense pretensions i sempre que puc, quan no puc (qüestió d'obligacions quotidianes), me n'adono que ho enyoro massa.

jsimon24@xtec.cat