la que deia que escriure contes no se l'hi donava bé ?
És un conte per a nens que també agrada als adults. M'encanta la font que raja mandarines !!!
Una abraçada per a tu i un petonet pel Lex .

Nonna

ha portat a quest home a descuidar-se físicament i això és un mal principi.
Quants es deuen trobar , actualment , en aquesta situació.
No caldria però , un cop més , t'ho faig saber : M'encanta com escrius , deò !
Una abraçada.

poder trencar tots aquests miralls que , als ulls d'aquestes noietes , els distorsionen la figura de tal manera que les poden portar fins i tot a un fatal desenllaç.
Celebro que reaccionessis a temps.
Et felicito pel relat . M'ha agradat moooolt !
Una abraçada.

No es pot palesar més amor en aquest entranyable poema.
M'ha encantat , Marga.!
Una abraçada.

La bellesa del jardí contrasta amb un fet repulsiu i fastigós que, malgrat la teva destressa i delicadesa en descriure'l , no deixa de ser terrible.
No entenc com no l'havia comentat abans perquè recordo haver-lo llegit.
Ja saps que no me'n perdo ni un dels teus.
Com sempre un GRAN PLAER llegir-te.
Una càlida abraçada , estimada Pilar !

i pobres veins ! Jo més que divertimentos diria que són "cabrejamentos " pels qui l'han de suportar tot el dia.
Cada cop que veig penjat un relat teu és com si et tingués una mica més a prop i és una gran alegria per a mi.
Moooolts petons,estimada Mercè !!!

He llegit amb un somrís el teu relat.
És amé i entretingut . M'ha recordat els meus temps d'escola . Nosaltres en deiem "classes de labor " . Quina mala idea la d'aquelles dones ! La culpa era d'elles per no saber ensenyar.
Si un dia ens trobem (m'agradaria tant !) i et falta un botó no pateixis, ja te'l cosiré.
Una molt càlida abraçada.

La veritat és que no em surt un comentari que estigui a l'altura del poema. És molt difícil poder , ni tan sols , apropar-mi.
Felicitats , mestre !
Una abraçada.

on has trobat aquest follet que t'inspita tan belles paraules ?
Barreja de imatges i de sentiments.
Una abraçada , estimat Sergi !

No és gaire freqüent llegir poemes teus que no diguin veritats com temples però amb el toc d'humor que els fa inconfusibles. En aquest cas l'has " aparcat " i n'has creat un que fa meditar sobre el nostre comportament envers la mare naturalesa.
Saps que moltes vegades penso que tants terratrèmols, tsunamis i volcàs són deguts a que ella rondina ?
No deixo de llegir-te , Josep Maria, i sempre és un plaer.

i duríssim relat.
Crec que si jo estigués en el lloc d'aquesta mare , tot i que fóra un cop dificilíssim de suportar , em consolaria pensar que els fillets ja no pateixen .
Quan el vaig llegir al forum ja em va impressionar.
Sembla mentida que éssers que pertanyen a la raça humana puguin cometre aquestes atrocitats.
Una abraçada, Mariona , i tota la meva admiració.

Quan la vida ens ofereix situacions divertides com les que ens expliques, cal gaudir-les al màxim perquè després , tot recordant-les , tornem a viure-les.
Gràcies pels teus amables comentaris, Gemma.
Una abraçada.

Nonna

crec , com ja t'han dit abans en un altre comentari , que en Rafel ha nascut a una nova etapa de la seva vida : La que li proporciona la malaltia que pateix i que és de tots/es , temuda. L'Alzheimer .
Un relat original i , com sempre, escrit amb gran mestria.
Una abraçada, benvolgut Aleix.

Xapó per aquest dur poema per la força en que està redactat.
M'uneixo a les teves paraules de denúncia contra aquests éssers que no mereixen el calificatiu d'humans.
Ànims i escriu força.
Una abraçada.

tu en pots fer el que vulguis ,i amb el que vulguis ,free !
Siguin acròstics o prosa poètica sempre m'agrada llegi-te.
Una abraçada ,benvolguda free sound.