Nonna_Carme

69 Relats, 1544 Comentaris
105694 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu., no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i .doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.

Últims relats de Nonna_Carme

Últims comentaris de l'autor

  • Nonna_Carme | 17-06-2017

    com una persona que escriu tan bé i que té molts relats recomanats per l'editora, té una nota tan baixa i menys comentaris dels que es mereix.
    Referent al relat d'avui, m'ha encantat: és quotidià, senzill, tendre i el final és la cirereta del pastís.
    No deixis mai d'escriure, Maria, que ho fas "superbé".
    Una abraçada.

  • Nonna_Carme | 17-06-2017

    amb el teu bon humor de sempre, dient les coses clares i posant el dit a la nafra. El teu enginy magnífic com sempre.
    Una abraçada, amic Josep Maria.

  • Nonna_Carme | 11-06-2017

    Viure sota terra i haver d'abandonar-la! Ni muntanyes, ni rius, ni mars, ni postes de sol...
    Un relat molt ben escrit, Anna.

    Veig que ets bastant nova a Relats i t'envio una abraçada de benvinguda.

  • Nonna_Carme | 07-06-2017

    el teu relat és tan angoixant que fa mal.
    M'agradaria tenir uns braços ben llargs que poguessin abraçar a totes les persones que es trobessin en aquesta situació tan desesperada.

    Una forta abraçada, benvolgut Sergi.

  • Nonna_Carme | 04-06-2017

    sempre és una companya nefasta. Però si mires bé en el teu interior sempre hi trobaràs un motiu de connsol i pau.
    Una forta abraçada, carregada d'ànims, benvolguda magalo.

  • Nonna_Carme | 30-05-2017

    m'ha recordat el trenet que construí el meu pare en el jardí dels meus avis.
    El meu pare morí quan jo tenia 6 anys i m'he emocionat.

    Avui és Sant Ferran. No sé si ho celebres . De totes maneres et desitjo que passis un dia "superguapu". Moltes felicitats!
    Una abraçada.

  • Nonna_Carme | 19-05-2017

    els teus darrers relats que no havia comentat i , un cop més,
    m'ha meravellat la teva deliciosa prosa poètica i la teva sensibilitat.

    (Amb lo que va d'any, el meu marit ha hagut d'estar ingressat a l'hospital amb neumonia dues vegades. Está molt "delicadillu" i haig d'estar pendent d'ell les 24 hores del dia.)

    Una forta abraçada, estimada Pilar.

  • Nonna_Carme | 17-05-2017

    i n'has fet, amb poques paraules, una bona descrpció.
    M'agrada molt el teu estil, Roser.
    Veig que ets bastant nova a Relats i t'envio una abraçada de benvinguda.


  • Nonna_Carme | 23-04-2017

    que fan pensar com aquest, però jo sóc més optimista i vull pensar que sí, que una meravella com és el nostre planeta no es perdrà fàcilment tot i que els humans ens empenyem en malmetre'l.

    Aprofito per desitjar-te que tinguis un dia del teu sant, "superguapu".
    Una abraçada, Jordi.

  • Nonna_Carme | 23-04-2017

    m'ha cridat l'atenció la imaginació prodigiosa que transmeten els teus entranyables relats.
    Una abraçada, benvolguda Olga.

  • Nonna_Carme | 23-04-2017

    s'ha convertit en un personatge important dels teus entranyables relats.
    Una abraçada, benvolgut Aleix.

  • Nonna_Carme | 22-04-2017

    el final inesperat.
    Una abraçada, benvolgut deo.

  • Nonna_Carme | 15-04-2017

    En el meu comentari hi ha dues errades :milions i abraçades.

  • Nonna_Carme | 15-04-2017

    però com els humans seguim destruint la terra amb aquestes bombes que costen millions de dòlars, (podrien gastar-los en alimentar la gent que mor de fam), no serà tan de ciència ficció el teu relat.
    Una abraçasa, tapisser.

  • Nonna_Carme | 14-04-2017

    Què és un senzill mitjó en la immensitat de l'univers?
    El teu breu relat m'ha posat, de bon matí, un somriure als llavis.
    Gràcies, Ferran.
    Una abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: