Fent camí

Un relat de: Naiade




Aquí, en una cala qualsevol, junts tu i jo
la ment perduda en el passat
recorda emotius estius d’amor.

Un somriure de satisfacció surt del meu rostre, ara decrèpit i endurit
puc escoltar les teves rialles, els teus mots a cau d’orella
els nostres anhels revivint, el meu desig creixent
intuint moments íntims, plens d’amor, tendresa i plaer.

Una ona juganera se m’endu al present i em trobo amb la realitat
uns dirien que trista, jo, tan sols sé que encara et tinc
que et puc mirar, acaronar i fins hi tot desitjar.

Sé que potser tu no hi ets, la ment perduda ves a saber a on
mentre et bressolo dins la mar, al ritme que marca el vent.
I ploro, quan veig la teva mirada perduda, fixada cap a l’infinit.
Sé, que tal vegada no em recordes, que a voltes m’has oblidat.
Però jo sé que et tinc, encara que siguis lluny de mi.

Comentaris

  • ENYOR![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-09-2018

    Tot el poema traspua enyor.Quina paraula tan tendra i colpidora al mateix temps!
    Un bell poema, Montse.
    Una forta abraçada i petonets als petits.

  • El bell record[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-09-2018 | Valoració: 10

    Quina situació més trista, però quin suc n'hi treus! Bellesa en el record de com eren abans les coses, constatant un present irreconeixible, però un present al cap i a la fi. Escriu i, segurament, els fets t'acompanyaran millor. Una forta abraçada.

    Aleix

  • A mi em fa plorar[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-09-2018

    El pitjor que hi ha és l’absència absoluta de l’ésser estimat. I la vida és tan cruel, i el nostre amor tan gran, que inclús ens conformem amb tenir només la carcassa d’aquella persona que va ser. Ens queden els records, sí, de quan ell hi era, i tenim el seu cos, sí, ara i aquí.
    Les teves paraules són belles i desoladores a la vegada. Em puc imaginar el bany al mar, com tants d’altres en el passat, donant gràcies de que ell encara hi sigui, plorant perquè no hi és tot...

  • Descarnat[Ofensiu]
    Akeron343 | 05-09-2018 | Valoració: 10

    El teu relat, en molt poques línies, em posa a dins aquest sentiment d'enyor, de pèrdua, d'impotència. No sé dir quin d'aquests sentiments em fa més ferida quan els visc. Moltes vegades els sento junts, de bracet. I quin és el bàlsam guaridor? l'acceptació? compartir-ho? l'acompanyament d'altres? tots junts? cap ni un?

    La felicitat no dura sempre. És trist. El dolor tampoc no dura sempre. És alentador.

    Moltes felicitats.

  • Mirades perdudes[Ofensiu]
    kefas | 04-09-2018


    Allò que som només ho podem trobar en els ulls dels altres. I és desolador comprovar la buidor en les mirades que han estat el nostre mirall, mirades que no poden saber tot allò que són i tot allò que han estat perquè no ho poden reconèixer la mirada nostra.

    Deia en Martí o Pol,

    Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
    Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

224 Relats

1560 Comentaris

200367 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com