EL SOPAR

Un relat de: Nonna_Carme




S’havien conegut aquell hivern a la facultat. Cursaven primer any de veterinària i de seguida varen congeniar. Les tres noietes eren rialleres , enjogassades , divertides.

Aquella nit celebraven l’aniversari de la Carla. Aprofitant que els pares de la Txell havien sortit a casa d’uns amics , decidiren fer el sopar a casa d’aquesta, amb una condició: Cadascuna havia de col•laborar amb un plat preparat per ella mateixa.
L’aportació de la Carla fou un còctel de gambes, la de la Mariona una suculenta truita de patata i ceba. La de la Txell un pastís de carn.
Tot i que aquestes dues últimes quedaren satisfetes amb els primers plats, la Carla va fer honor al pastís degustant-lo amb fruïció.
El sopar havia estat un èxit. Rialles i acudits acompanyaren les saboroses menges.
Però, mentre desparaven taula, la Carla començà a experimentar una sensació estranya. Li semblava viure immersa en un quadre de Dalí: les parets, el terra, els rellotges... eren flonjos, sense consistència. Amb estupor s’adonà que no tenia braços :TENIA ALES !!! QUINA SORT! Ara podria fer realitat un dels seus somnis:VOLAR! VOLAR! VOLAR! S’apropà a la finestra i.....

D’aleshores ençà una cadira de rodes és la seva fidel companya .
Sense calcular les conseqüències que la seva “broma” podia tenir, la Txell havia dipositat bolets al•lucinògens al pastís de carn.

Comentaris

  • Podria ser real[Ofensiu]
    bloodymaruja | 18-12-2014 | Valoració: 10

    Recordo als meus divuit anys en una festa; algú va posar unes pòlvores de LSD dins l'ampolla de Fanta. Jo tenia sed i en vaig veure un parell de gots. Podria haver acabat com la Txell. Em vaig quedar plorant en un racó pensant que la sala era plena de formigues que se'm menjaven. Vaig arribar a casa com vaig poder i ,menys mal que els pares no se'n van asabentar.
    M'ha agradat molt el relat, Nonna.
    Et desitjo que passis unes festes de nadal meravelloses.
    Mil petons

  • Ja te l'havia comentat[Ofensiu]

    però vull aprofitar l'espai per a felicitar-te les festes de Nadal i desitjar-te que tot et vagi bé l'any vinent.

    Una abraçada.

  • Un abús de confiança[Ofensiu]
    franz appa | 12-11-2014

    No sobra cap paraula en aquesta història on els lligams d'una amistat naixent que es queda trencada per un desgraciat abús de la confiança que aquesta comporta. Succinta i sòbria descripció del fets que condueixen precisament al seu final abrupte i al trencament d'una vida que tot just començava a volar.
    Un plaer retrobar-te en aquests paratges.

  • Àgil, ..[Ofensiu]
    rnbonet | 10-11-2014

    ben contat ... i amb sorpresa final. Un final amarg que reble el començament alegre i juganer del sopar.

    Salut i rebolica!

    PS. 'Pos' sí, xivcona! Ara que ja comença la frescoreta, tornaré de tant en tant.

  • Marteta | 05-11-2014 | Valoració: 10

    La poca previsió de les possibles conseqüències porta a desgràcies com aquetes. Has aconseguit que amb el relat faci una reflexió sobre el que pot passar per 'jugar' amb coses com aquestes.

    Una abraçada!
    Marta

  • Aquesta no me l’esperava...[Ofensiu]
    Naiade | 20-10-2014 | Valoració: 10

    Un bon relat de denuncia, que m’ha sorprès. Molt ben tractat per cert. Comença amb l’alegria de la joventut, “divina innocència”, ( en diuen) que porta amb poques paraules i ben trobades al trist desenllaç, per desgracia ben actual i real.
    Enhorabona estimada Nonna.
    Petons

  • Això són les amistats peligroses [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 01-10-2014 | Valoració: 10

    El teu relat és curt i precís com un flaix. És curiós com un cop de quotidianitat pot canviar tot una vida.
    Un petó
    Pinya de rosa

  • Nonna[Ofensiu]
    Gabriel M. | 01-10-2014 | Valoració: 10

    Una historia senzilla contada amb agilitat.
    Molt original.
    Gràcies per venir a llegar-me.
    Una besada

  • Quin bon relat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-09-2014 | Valoració: 10

    M'ha recordat les notícies que varen sortir en els mitjans de comunicació d'ençà que les drogues van fer estralls en la gent jove a partir dels anys seixanta. Les drogues donaven ales i empenyien a un vol mortal.
    Però a banda d'aquest tema, la trama de la teva història està molt ben portada. Ens promets una situació agradable de companyonia i ens sorprens amb un final fatal. D'això se'n diu tenir bona ploma.

    Estàs bé, nonna_carme? Una abraçada ben forta

  • Àgil i profund alhora[Ofensiu]
    brins | 19-09-2014 | Valoració: 10

    Una historia molt ben explicada, Nonna_Carme, amb aquella senzillesa que dóna amenitat al text i amb aquella qualitat literària que el fa atractiu. La història que descrius no m'és desconeguda, la tinc present, però llegida amb les teves paraules m'ha deixat corpresa.

    Rep una abraçada molt, MOLT, afectuosa, benvolguda Carme,

    Pilar

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Materile | 17-09-2014 | Valoració: 10

    Ostres, Nonna, m'has deixat ben sorpresa. Un relat boníssim i molt ben portat.

    Si no són bolets, són pastilles amb alcohol i fan el "balconing", i, si no, una altra.
    Un relat molt actual exposat amb intriga, i és al final quan es destapa el "pastís".

    Una abraçada, Nonna, i escriu força.

    Materile

  • Ostres Nonna,[Ofensiu]
    Gemma Matas | 15-09-2014


    Molt curiós que aquest relat sigui escrit per tu!

    De fet, tal i com dius, has volgut tocar un altra terreny, està bé experimentar en temes nous. M'ha agradat, amb poques paraules exposes una situació ample i d'un final que certament és el que menys t'esperes. Crec que ens has sorprés a tots!!!

    Continua Nonna, ara que has iniciat un altre caire, segueix trobant altres arguments que tinguin una base similar però exposant temes ben diferents.

    Una abraçada guapa i a veure si no em demoro tan per llegir tot el que hauria de llegir, espero poder tornar a agafar aviat les rendes i continuar com sempre amb tot el que porto entre mans.

  • Carai!!![Ofensiu]
    Eloi Miró | 15-09-2014

    Quina sorpresa... poc que em podia imaginar que la causa de l’accident fossin els bolets.
    Per una banda és un relat que pot tenir un cert aire còmic, però penso que a tots se’ns esborra el somriure quan pensem que això no va tant lluny de la realitat i que cada any hi ha molta gent que mor sota els afectes de bolets tòxics. Tot per la il•lusió de buscar tu mateix el que tens pensat coure’t i coure pels altres sense cap coneixement.
    Com sempre un plaer llegir a la Nonna... un relat que m’obliga a posar-hi una veu especial, una sonoritat que com música acompanya totes i cada una de les paraules. Per imaginar, poso la veu de la iaia.
    Gràcies Carme per continuar amb la teva vivacitat a través d’aquest petits relats.
    Una abraçada molt gran, ara, des de Tarragona.
    Cesc

  • caram nonna ![Ofensiu]
    joandemataro | 14-09-2014 | Valoració: 10

    no sé qui té més culpa , si la Txell per pocasolta o la Carla per pecar de gula, el fet és que la vida sovint ens amaga moltes sorpreses i que tot és un continu atzar que ens porta cap aquí o cap allà, a l'error o a l'encert, a la felicitat o a la desgràcia...

    o petonet així de GRAN !!!!

    JOAN

  • sorprenent.....[Ofensiu]
    teresa serramia | 11-09-2014

    que original, Nonna....
    m'ha sorprès.....està ben escrit i atrapa..
    gràcies pel teu comentari...
    rep tot el meu amor.....i...escriu!!!!

  • molt bon relat!![Ofensiu]
    celesti1462 | 10-09-2014 | Valoració: 10

    Excel.lent contrast. Inici feliç i final....

  • Un relat d'alta volada![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 10-09-2014

    Aquest registre teu, Nonna, no te'l coneixia pas. M'agraden els canvis, tot i que potser no tan... contundents. M'ha encantat la semblança que fas amb l'art dalinià: tota una troballa literària, de debò.
    Estaré al cas per si mai ningú m'ofereix un pastís "carnívor". M'agrada molt que segueixis escrivint.
    Una abraçada molt forta, estimada Nonna.

  • Patapam![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2014 | Valoració: 10

    Redéu Nona, quin final més fort! No me l'imaginava pas així ni aixà; m'esperava una sorpresa però no pas aquesta. Bé, un cop refet de l'espant t'haig de felicitar per l'atenció en que m'has tingut durant dos minuts intensos i, sobretot, pel contrast de l'inici i el final. Sembla un conte rosa i acaba ben negre. Dia i nit. Contrast de vida. És així. Una forta abraçada i vigilaré què tinc avui per dinar...

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

69 Relats

1550 Comentaris

116136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu., no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i .doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.