Colonialisme

Un relat de: Aleix de Ferrater
Totes les veus que escriuen el menyspreu
com a símbol de personalitat,
totes les veus que jutgen ancorades
a la fusta del vaixell esclavista,
totes les mentalitats colonials
que veneren la suor del tricorni,
totes aquestes veus han reforçat
el pensament del comiat, l’adéu
a la possibilitat impossible.

Comentaris

  • Realment exceol.lent...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-11-2018 | Valoració: 10

    Cadascú té la seua personalitat, i ho has compost amb molt força i molt bon sentit... Aleix.
    M'ha agradat com el relates.
    Una abraçada...
    Rafael Molero
    Perla de Vellut...

  • Ni oblit[Ofensiu]
    allan lee | 16-11-2018

    ni oblidar podrem aquests tricornis entresuats que tan magnificament escenifiques. Són necessaries veus, a més d'accions, quí ho dubta. I la teva és profunda i digna. A més de acarnissadament poètica. Una llarga abraçada amic de Ribes. Espero que estigueu molt bé en aquest tros de Catalunya tan bonic.

    Silvia

  • Totalment[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-11-2018

    d'acord amb tu. Crec que tenen un complex d'imferioritat tremend. Jo estic segura que no podran amb nosaltres.
    Que bé saps expressar les teves idees. T'envejo, Aleix.
    Una abraçada a tu i a l'Olga.

  • Així em vaig fer independentista! [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 12-11-2018 | Valoració: 10

    Estic molt trista per haver de passar un altre Nadal amb presos polítics. Ja no sento la llengua de Cervantes com la pròpia, el meu adéu a Espanya és definitiu. Estimaré aquesta terra!

    Un petó i una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Clar i global[Ofensiu]
    Jam Malson | 01-11-2018 | Valoració: 10

    És un poema breu, però immens en tant que parla d'un fet global. Trobo que el primer i el segon vers són la clau que obre el pany: “Totes les veus que escriuen el menyspreu / com a símbol de personalitat”. Aquest és el pinyol de la immensa majoria de problemes socials en el món. El menyspreu envers la diferència, tot per refermar la pròpia personalitat (o per ocultar la inseguretat). La supremacia de qui es creu millor persona tan sols per una mera qüestió de lloc d'origen, de gènere, de color de pell, d'idioma, de cultura, de religió, d'estatus social, etc. I és ben cert, la possibilitat de conviure amb algú així, que et menysprea dia sí dia també, es fa impossible. Tret del cas d'una persona profundament masoquista, aleshores, la submissió al menyspreu esdevé plaer. Però no és el meu cas. De menyspreus, cap ni un.

    Gràcies per tot.

  • Seguim[Ofensiu]
    Canela fina | 31-10-2018 | Valoració: 10

    Seguim dempeus Aleix, ens n'hem de sortir perquè la força de del poble no l'aturaran i l'amor per una terra, una cultura, una llengua, un país no la canvia l'amenaça ni la por. Una abraçada

  • Som Colònia de “madrit”[Ofensiu]
    aleshores | 28-10-2018

    “madrit” no és un indret és la suma dels de sempre: altes jerarquies de l’exercit, la judicatura, les finances i l’església. Només hi falten avui dia, els terratinents.
    I, a l’altre costat, l’equip perdedor de sempre, però que enlloc està escrit que no puguin superar l’imperi o el que queda de l’imperi. Equip format pels “separatistes”, els rojos, els masons, els liberals i altra gent marginada.
    Jo crec que le force assimilacionistes, les “fuerzas Arrimadas” ens ho posaran difícil, però encara més difícil si no lluitem. Hem de fer molta tasca de convenciment, interna i externa cercant una solució tranquil·la.
    Moltes gràcies pels teus comentaris.

  • Tota la raó[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-10-2018 | Valoració: 10

    Ja no ens és possible continuar amb la situació anterior. Hi ha hagut massa dolor, massa menyspreu, massa intolerància per a que oblidem les greuges i tornem a començar. Ja no hi ha pas enrere.

  • Colònia[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-10-2018

    La història ensenya que el colonialisme no dura per sempre, que tard o d’hora els territoris sotmesos aconsegueixen la independència. El que s’hauria d’aclarir és si Catalunya és una colònia i si la gran majoria dels seus habitants volen trencar lligams. Perquè amb meitats no s’aconsegueix res...

  • Català de baixa[Ofensiu]
    Nil | 17-10-2018 | Valoració: 10

    jo veig la independència de Catalunya a llarg termini consolidada, o sigui "adéu!". Però el que no veig prou clar és que el català sobrevisqui més d'una generació i mitja. Llavors quin sentit tindrà ésser lliure si tots parlarem la mateixa llengua. Veig passar corrues d'estudiats escolaritzats català i cap d'ells el fa servir en llur relació amb els amics, .

  • Català de baixa[Ofensiu]
    Nil | 17-10-2018 | Valoració: 10

    jo veig la independència de Catalunya a llarg termini consolidada, o sigui "adéu!". Però el que no veig prou clar és que el català sobrevisqui més d'una generació i mitja. Llavors quin sentit tindrà ésser lliure si tots parlarem la mateixa llengua. Veig passar corrues d'estudiats escolaritzats català i cap d'ells el fa servir en llur relació amb els amics, .

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

101 Relats

2004 Comentaris

110209 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.