Colonialisme

Un relat de: Aleix de Ferrater
Totes les veus que escriuen el menyspreu
com a símbol de personalitat,
totes les veus que jutgen ancorades
a la fusta del vaixell esclavista,
totes les mentalitats colonials
que veneren la suor del tricorni,
totes aquestes veus han reforçat
el pensament del comiat, l’adéu
a la possibilitat impossible.

Comentaris

  • Realment exceol.lent...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-11-2018 | Valoració: 10

    Cadascú té la seua personalitat, i ho has compost amb molt força i molt bon sentit... Aleix.
    M'ha agradat com el relates.
    Una abraçada...
    Rafael Molero
    Perla de Vellut...

  • Ni oblit[Ofensiu]
    allan lee | 16-11-2018

    ni oblidar podrem aquests tricornis entresuats que tan magnificament escenifiques. Són necessaries veus, a més d'accions, quí ho dubta. I la teva és profunda i digna. A més de acarnissadament poètica. Una llarga abraçada amic de Ribes. Espero que estigueu molt bé en aquest tros de Catalunya tan bonic.

    Silvia

  • Totalment[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-11-2018

    d'acord amb tu. Crec que tenen un complex d'imferioritat tremend. Jo estic segura que no podran amb nosaltres.
    Que bé saps expressar les teves idees. T'envejo, Aleix.
    Una abraçada a tu i a l'Olga.

  • Així em vaig fer independentista! [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 12-11-2018 | Valoració: 10

    Estic molt trista per haver de passar un altre Nadal amb presos polítics. Ja no sento la llengua de Cervantes com la pròpia, el meu adéu a Espanya és definitiu. Estimaré aquesta terra!

    Un petó i una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Seguim[Ofensiu]
    Canela fina | 31-10-2018 | Valoració: 10

    Seguim dempeus Aleix, ens n'hem de sortir perquè la força de del poble no l'aturaran i l'amor per una terra, una cultura, una llengua, un país no la canvia l'amenaça ni la por. Una abraçada

  • Som Colònia de “madrit”[Ofensiu]
    aleshores | 28-10-2018

    “madrit” no és un indret és la suma dels de sempre: altes jerarquies de l’exercit, la judicatura, les finances i l’església. Només hi falten avui dia, els terratinents.
    I, a l’altre costat, l’equip perdedor de sempre, però que enlloc està escrit que no puguin superar l’imperi o el que queda de l’imperi. Equip format pels “separatistes”, els rojos, els masons, els liberals i altra gent marginada.
    Jo crec que le force assimilacionistes, les “fuerzas Arrimadas” ens ho posaran difícil, però encara més difícil si no lluitem. Hem de fer molta tasca de convenciment, interna i externa cercant una solució tranquil·la.
    Moltes gràcies pels teus comentaris.

  • Tota la raó[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-10-2018 | Valoració: 10

    Ja no ens és possible continuar amb la situació anterior. Hi ha hagut massa dolor, massa menyspreu, massa intolerància per a que oblidem les greuges i tornem a començar. Ja no hi ha pas enrere.

  • Colònia[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-10-2018

    La història ensenya que el colonialisme no dura per sempre, que tard o d’hora els territoris sotmesos aconsegueixen la independència. El que s’hauria d’aclarir és si Catalunya és una colònia i si la gran majoria dels seus habitants volen trencar lligams. Perquè amb meitats no s’aconsegueix res...

  • Català de baixa[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 17-10-2018 | Valoració: 10

    jo veig la independència de Catalunya a llarg termini consolidada, o sigui "adéu!". Però el que no veig prou clar és que el català sobrevisqui més d'una generació i mitja. Llavors quin sentit tindrà ésser lliure si tots parlarem la mateixa llengua. Veig passar corrues d'estudiats escolaritzats català i cap d'ells el fa servir en llur relació amb els amics, .

  • Català de baixa[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 17-10-2018 | Valoració: 10

    jo veig la independència de Catalunya a llarg termini consolidada, o sigui "adéu!". Però el que no veig prou clar és que el català sobrevisqui més d'una generació i mitja. Llavors quin sentit tindrà ésser lliure si tots parlarem la mateixa llengua. Veig passar corrues d'estudiats escolaritzats català i cap d'ells el fa servir en llur relació amb els amics, .

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).