BALÚ

Un relat de: Nonna_Carme

El nostre gos Balú era pastor alemany. De pèl negre atzabeja, magnífica presència i mirada intel•ligent, era l’admiració i el temor de qui s’apropava a casa nostra. Més d’un cop ens havia lliurat d’algun ensurt .”Psicòleg” excel•lent, detectava ràpidament el meu estat d’ànim:Segons em veiés, demanava amb la pilota a la boca d’anar a jugar una estona o s’ajeia als meus peus reclamant que l’acaronés llepant-me tendrament les mans.

Tan sols tenia un defecte: era un tronera. De tant en tant marxava i no li vèiem el pèl durant una, dues o tres setmanes. Però sempre tornava.
Un dia, després d’una d’aquestes sortides, regressà capbaix, sense l’alegria d’altres vegades. Estava inquiet, neguitós, no menjava...

Heu vist mai plorar un gos? Jo sí. El Balú plorava mentre, des d’un racó del jardí, veia com una gosseta, acompanyada d’un cadell de pèl negre atzabeja, magnífica presència i mirada intel•ligent, se n’anava carretera avall.

Comentaris

  • No sé, amiga,...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-12-2013

    ... si el relat és real o imaginat. Tant m'hi fa. Al remat, però, l'essència que vols comunicar és el que val i compta. I és pura, humana, tendra i ...quasi quotidiana pels que tenim gossos i els estimem.

    Molt BONES FESTES tingues en família! Com és natural, amb salut i rebolica!!!!

  • MOLT BONES FESTES!!![Ofensiu]

    Desitjo que gaudeixis d'aquestes festes amb pau, alegria i molta salut. Suposo que tens una família llarga i que no faltaran petitons a taula. Amb criatures, el Nadal té més encant. És clar que tots ens fem una mica infants aquests dies.

    Una forta abraçada nadalenca

  • M'has emocionat![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 10-12-2013 | Valoració: 10

    És un fet real, dius. M'ha sorprès molt la capacitat d'en Balú per a l'aventuració i la vida bohèmia pròpia d'un home de conte. És clar, Nonna, és que jo crec que els gossos són més intel.ligents que els homes! XD!


    Sergi : )

  • I torno a comentar... [Ofensiu]
    Jon | 05-12-2013

    Nonna!! feia molts dies que no passava per aquí... i veig que portes un parell de mesos que no escrius!! Es troba a faltar la teva sensibilitat i experiència!!

    Un relat d’allò més bonic... com més el llegeixo més em sorprèn i més m’agrada. Els gossos són més intel•ligents del que ens pensem...

    Una abraçada
    Cesc

  • Un relat molt tendre[Ofensiu]
    bloodymaruja | 30-11-2013

    Hola Nonna,
    Aquest relat tan tendre denota la teva sensibilitat i un cor molt gran . M'ha agradat molt. Fa dies que no tinc temps de res entre la feina i tenir cura dels pares i unes quantes complicacions, però et recordó molt i t'envio una forta abraçada meva i de la mare a qui he de recordar també que segueixi escrivint, i dictant-me les seves històries, cada cop més tristes i esborrades, ja que són 88 anys ,a punt de fer-ne 89 .
    Mil petons, estimada amiga.

  • Guau![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-11-2013

    De petita em feien por els gossos, fins que vaig aprendre que eren uns éssers delicats com el del teu relat.
    Gràcies pels teus comentaris i rep un petó del meu sol solet i meu.

  • Quina tendresa....[Ofensiu]
    Naiade | 16-11-2013

    desprèn aquest relat que sens dubte ha sorgit del teu cor. M’ha emocionat.
    Pobrissó, imagino l’escena. Segur que vas plorar .
    T’agraeixo el comentari amb felicitació inclosa.
    Petons estimada Nonna

  • Que tendre![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 06-11-2013

    Saps, Nonna, que tinc una debilitat pels gossos? M'han agradat des de ben petita i sempre n'he volgut tenir un però no ha estat mai possible. El meu primer relat que vaig penjar a RC va ser precisament sobre el tema d'un gos. Amb això vull dir-te que no saps com m'ha agradat la història del teu estimat Balú, és molt emotiva de per sí, sobretot el final, però tu saps donar-li el toc personal carregat d'humanitat i això, amiga meva, no ho fa qualsevol si no és que parli amb el cor a la mà. Tu ja m'entens, oi?
    Molts petons i fins ben aviat, aviat, hehe!

  • Fidelitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-11-2013 | Valoració: 10

    Mira, aquesta setmana he estat de vacances a Ribes de Freser. El dijous vam sortir per pujar a l'ermita de Sant Antoni. Només començar la pujada ens vam trobar un senyor amb un gos tronera. Ell, vinga cridar-lo. El gos, en Terry, res de res. L'amo ens va dir: "Quan arribeu a dalt, l'envieu cap a baix, perquè fins a dalt, no pararà". Nosaltres, cada deu minuts l'anàvem cridant perquè tornés avall. Ell però, res de res, amunt! Un cop a Sant Antoni, tossut com una mula, ell amb nosaltres. Ni cridant-lo ni acaronant-lo. Vam baixar cap a Campelles i d'allà a Roques Blanques, a prop de Planoles. No vegis com patíem! Pensant en l'amo i en el problema un cop arribéssim a la carretera. Però finalment, arribats a Roques Blanques, tres hores després de l'encontre, en Terry va desaparèixer. Suposo que coneixia el camí o la carretera de tornada fins a Ribes. I és que els gossos són així, fidels i troneres. Ah, el meu darrer poema parla d'una afirmació personal en moments de dubte, no pas nacionals (que són ben ferms) sinó d'estat d'ànim. Una abraçada i gràcies per fer-me recordar de'n Terry i la mare que el va parir!

    Aleix


  • molt bonic nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 30-10-2013 | Valoració: 10

    i és que tenim tantes coses a aprendre del animals i de la natura en general... ens pensem que som superiors i molt em temo que ...

    una abraçadeta i gràcies per ser per aquí
    ;-)

  • M'has posat la pell de gallina![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-10-2013 | Valoració: 10

    Quina tendresa deu de fer veure un gos plorar! I quin dolor haver d'escollir entre la crida de la natura i la fidelitat a les persones amb les que sempre s'ha estat.
    Jo no tinc animals però pel que sé d'ells tenen sentiments com les persones i, de vegades, millors que nosaltres.
    Gràcies per aquest relat tan dolç.

  • el cor..., també tenen cor....i no se n'amaguen...[Ofensiu]
    teresa serramia | 26-10-2013

    que bonic, Nonna!!
    Que dolç!!
    és un reflex del nostre dolor, del dolor de no sentir-nos prou estimats..
    és preciós!!
    M'ha emocionat...
    escriu, escriu, escriu...I et llegirem.., et llegirem..
    petons.........molt dolços......i sense llàgrimes!!!

  • Estimada Nonna[Ofensiu]
    allan lee | 24-10-2013

    jo també vaig tenir un gos que plorava a l'horabaixa. Feia uns udols llarguíssims, plens de melangia, jo crec que recordava un amo que havia tingut abans. Era un gos com un amic. Ho escrius tan tendrament que toques el cor de tots els lectors: perquè ho escrius sense escarafalls, amb tot l'amor, i amb gràcia i delicadesa.
    Tinc el llibre que em vas regalar com un petit tresor: és preciós, i no puc agrair-t'el prou. T'envio el meu carinyo i molts records al teu guapíssim marit. Molts petons

    Silvia

  • Increïble però cert.[Ofensiu]
    Annalls | 24-10-2013

    He observat el gos " de la meva filla", amb diferents "amigues", els jocs , els lladrucs, no són iguals ... una es amiga... l'altre amant... l'enamorada no hi té res a veure... no es pot explicar!
    Al mateix temps perquè ens sorprèn? No son éssers vius del mateix planeta que nosaltres?
    Anna

  • El gos[Ofensiu]
    Josep Ventura | 22-10-2013


    mes intel·ligent que he vist mai era un gos d’Atura Català
    que be que aniríem si algunes persones fossin capaces de arribar a la seva alçada
    Emotiu relat.
    Salutacions
    Josep

  • Lliçó de vida[Ofensiu]
    rautortor | 22-10-2013


    A vegades penso que els humans, amb tanta tecnologia i amb tants i tants avenços en tots els camps de la ciència i del pensament, hem perdut la perspectiva de qui som i on anem. Aleshores, s’imposa la lliçó de la resta d’éssers vius que no tenen ni temps ni ganes de distreure’s de tot allò que és realment important i natural. La solució sembla, doncs, que no és altra que un retorn al sentit comú de la naturalesa.

    Tot això és el que veig en la teva història, escrita amb la tendresa, naturalitat i saviesa a què ens tens acostumats, amiga Carme.

    Raül

  • El teu relat és molt emotiu...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 22-10-2013


    Sembla mentida que els animals puguin ser tan ​perpicaços amb el gènere humà i ens tinguin tanta estima.
    Es molt penós veure qui deixa abandonat al seu animal de companyia perquè "li fa nosa" al llarg del temps per poder-se moure com vol. Jo em pregunto, no hi havies pensat en això abans d'agafar-lo? - no havies pensat en que et podria estimar i et consideraria el seu amic? - no havies pensat en que no entendria que volia dir "amo" i per ell series el seu company, el seu ídol?
    Com amb tot, s'ha de reflexionar i pensar molt abans de fer qualsevol cosa, sobretot si pot comportar un mal viure per un ser que t'estima.
    Que hi farem, som humans!
    Una abraçada Nonna.

    Gemma

  • Eloi Miró | 21-10-2013

    Ho sento de veritat, però aquesta vegada no he pogut evitar de posar-te la valoració numèrica!! M’has tocat la fibra!
    Eloi

  • Nona!!! Que tendre... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10

    Quan he començat a llegir-lo imaginava un final tràgic i dramàtic... però se m’han humitejat els ulls en imaginar l’escena... si és un cas real, realment demostra que es un gos extraordinari! Com pot un gos mascle reconèixer un seu fill? O es que plorava per la gossa? Realment molt bonic, m’has entendrit la nit! (he de confessar que soc un gran amant dels gossos!!)

    Una abraçada molt gran Nona!!

    Eloi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

69 Relats

1545 Comentaris

108813 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu., no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i .doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.