NIT DE TORXES I SOMNIS

Un relat de: aurora marco arbonés
NIT DE TORXES I SOMNIS

Les nombroses torxes encenen la nit,
estels que espurnegen al cel que fosqueja.
Els llums serpentegen amunt, sempre amunt,
portats pel desig d’un poble que canta
i vol fer brillar l’orgull de la terra.

La lluna creixent, un xic recelosa.
tem per la incertesa del futur proper.
Quin camí ens durà vers la nostra meta?
Per quins viaranys haurem de passar
fins aconseguir, per fi, la victòria?

La lluna és bruixota i ens vol espantar
però quan demà torni a sortir el sol,
esclatarà el goig amb una Diada,
multitudinària, viva i solidària,
inundant la via de color corall.

S’ompliran carrers amb petits i grans,
amb gent que no creu que voler votar
sigui cap delicte per merèixer un càstig,
I festejarem l’11 de Setembre
per (a) que la República es faci realitat.

I ja no tornarem a fer un pas enrere,
no ens pegaran més ni ens humiliaran,
ens hem aixecat, com nous segadors,
i aquesta vegada no ens podran sotmetre.
Que ens quedi gravat ben bé a la memòria:
“Som en el costat correcte de la Història”.

Aurora Marco Arbonés 10- Setembre 2018





Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Jimbielard | 03-10-2018 | Valoració: 10

    Pel present real i pel futur somniat que descrius en el teu poema.
    una abraçada!

  • M'agradaria[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-09-2018

    saber expressar la meva indignació de la forma tan poètica, com ho fas tú.
    Sigui el tema que sigui la teva poesia m'encanta.
    Una abraçada, Aurora.

  • Diversa[Ofensiu]
    Nil | 22-09-2018

    Si, ho copso, has tocat totes les tecles... Ara estàs enfocada en el botó roig i groc, el de la nostra ensenya nacional, el de la sang, del poble colpit i el groc, el de la ginesta, que clama justícia. I jo, traient de dins meu el foc de la meva passió oculta. Cadascú amb lo seu i en el moment que s'escau. De mica en mica aniré descobrint els teus relats antics publicats a RC.

  • Nil, company,[Ofensiu]

    si vols poemes existèncialistes, íntims i lírics, t'hauràs de remuntar a la meva segona època ( la primera va ser una mica humorística), on podràs detectar alguns dels símptomes d'una etapa depressiva. He tractat tota la gama de temes: humor, eròtica, amor, buidor existencialista, angoixa, esperança etc.

    Últimament no em busquis en d'altra temàtica que no sigui la de la reivindicació política.
    Crec que cadascú té una tasca i ja que no sempre puc assistir a totes les convocatòries que el meu poble celebra, puc aportar el meu gra de sorra denunciant allò que jo crec que és injust. Respectant, evidentment , la opinió dels demés.

    Com es diu vulgarment, "cada loco con su tema" i el meu és aquest.
    Petons company!

  • Foc al Cor de la pàtria.[Ofensiu]
    Nil | 22-09-2018 | Valoració: 10

    Jo amb el tema de l'homoerotisme tinc ple de aventures per explicar. El meu tema té molt de camp a explorar, un ja té esperons... i en definitiva la sexualitat és una faceta més de la vida de les persones. Tot això ve a torn perquè no deixa de sorprendre'm i ullprendre'm cada cop que veig aparèixer un nou poema teu. Sí! perquè em pregunto jo d'on treus l'or o l'argent d'inspiració per obsequiar-nos amb nous joiells poètics, de caire patriòtic? Quan llegeixo el darrer teu, em dic : el vinent versarà sobre un tema existencial, segur... I no! Sant torne-m'hi amb un altre de patriòtic, que no té res a veure amb l'anterior i l'anterior de l'anterior. Vet aquí on rau l'excel·lència de la teva obra poètica: en la originalitat, en unicitat de cadascun d'ells. Nit de torxes i somnis comença amb una estrofa que t'eleva, t'aviva la brasa patriòtica que duem, alguns, dins. " Les nombroses torxes encenen la nit, estels que espurnegen al cel que fosqueja.Els llums serpentegen amunt, sempre amunt,portats pel desig d’un poble que canta i vol fer brillar l’orgull de la terra". Aurora, és extremadament bellíssim! i fineix amb un savi, meditat i també indefugible:“Som en el costat correcte de la Història”, si n'Alexandre Deulofeu et llegís!. Quants acabarien amb un vers que traspues tanta civilitat? Perquè jo crec, malgrat que caic sovint en el pessimisme polític, que la història està del nostre costat, que és com dir que la llum treballa a favor nostre. Perquè nosaltres, tal com tu dius, som un poble pacífic, i la nostra torxa és un foc que desemmascara la tenebra, el mal, la injustícia, la tirania... Tots els teus poemes m'han agradat, però aquest, encara he d'esbrinar perquè, m'ha il.Il·luminat el cor, el cor de la pàtria! Bon dissabte tinguis, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

200 Relats

1747 Comentaris

170744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.