10 dies inoblidables

Un relat de: Nonna_Carme
Un viatge de plaer ens proporciona tres estones màgiques: La dels preparatius: ( triar destí, medi de locomoció, llocs dignes de ser visitats...) Les hores durant els diferents recorreguts (gaudint de paisatges meravellosos, fent coneixences entranyables, visitant museus, augmentant la cultura gastronòmica... ) I finalment quan, sense patir les inclemències del temps o el cansament, tornem a reviure instants deliciosos veient les fotografies o el reportatge dels diversos pobles i ciutats.


El matrimoni format per la Montserrat i el Jaume va triar la ruta dels llacs alpins. Una lesió al ull dret no li permetia a ell conduir molta estona seguida. Ella no havia volgut mai tenir el carnet de conduir i decidiren viatjar en autocar. Propensos com eren a l’empatia, de seguida es trobaren com si els coneguts de nou ho foren de tota la vida.

Recorden sempre el fred passat a Chamonix quan, en ple mes d’agost, una intensa nevada els impedí pujar a la glacera “La Mer de glace”en un petit tren de cremallera. Per sort una xocolata calentona en un bar típic de la zona revifà els seus gelats membres.

No oblidaran mai l’anada en barca a Sirmione, petita península en el llac Garda que té un castell medieval i que era una antiga vila romana.

Sempre tindran present la visita a “Villa Carlota”, fastuosa mansió amb jardins plens de plantes exòtiques i valuoses escultures de marbre, des de la qual podien gaudir d’una impressionant panoràmica del llac Como. La mansió fou el regal d’una princesa a la seva germana amb motiu del casament d’aquesta però la guia, per fer-ho més atractiu, digué que el regal l’havia fet un emperador a la seva amant.

Una altra excursió digna de recordar fou la de Isola Bella, també en barca, on visitaren el Palazzo Borromeo .
Després d’un dinar esplèndid, degustaren un licor típic de la zona, l’Amaretto di Saronno. Algun dels passatgers del autocar no es va conformar amb una sola copeta i, de tornada al hotel, “amenitzaren” el viatge amb sonors cants en detriment de qui preferia fer la migdiada.

Però el que més recordarà la Montserrat és aquell matrimoni , company d’autocar i passejades. Tenien dos fills :el Carles i la Marta, 18 i 16 anys. Ell cuidava de la seva germana amb una tendresa inusitada En comentar-li a la mare l’admiració que aquell fet li provocava, li respongué que sempre s’havien dut com gat i gos fins el dia que a la filla li detectaren una cruel malaltia: leucèmia. Després de diverses proves trobaren que l’única solució possible era un transplantament de medul•la i que l’única apta era la de seu germà.
D’aleshores ençà en Carles es convertí en l’ombra protectora de la Marta com si , a més a més de la medul•la li volgués transmetre tota la vida i la força que a ella li mancava.

No ens hem tornat a veure mai més, Marta, però espero que la energia de la nova medul•la hagi fet miracles en la teva malmesa salut.

Comentaris

  • Quanta bellesa![Ofensiu]
    brins | 16-11-2014 | Valoració: 10

    Quina història tan ben contada, Nonna-Carme! He pogut conèixer llocs meravellosos que segurament mai no podré visitar.. i he sentit l'emoció de recordar que al món existeixen éssers tan generosos i entranyables com el d'aquest nen que descrius. Gràcies!

    Un petó molt fort,

    Pilar

  • Quan el fet és important![Ofensiu]
    Naiade | 15-11-2014

    Desprès de gaudir dels viatges de plaer que descrius, ha vingut la part temuda, el dolor, el patiment.I és que
    per moltes coses que hagin succeït en el passat, quan un esser estimat esta en aquest tràngol, surt l’amor contingut, de qui mai no havia deixat fer-ho. Tan de bo tot hagi sortit bé.
    Gràcies pels teus ànims en el comentari que em vares fer.
    Petons estimada Nonna.

  • Et vull donar les gràcies ![Ofensiu]
    Annalls | 02-09-2014

    Gràcies Nonna pel teu comentari i el llibre que em recomanes !!!
    I segueix viatjant i escrivint per despres explicar-nos-ho !!

    Anna

  • Perdoneu.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-08-2014

    El darrer comentari és per a Materile.M'he equivocat de lloc.

  • Vull dir-te[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-08-2014

    que el meu marit ha superat dos càncers: de pròstata i de pulmó. Del primer fa nou anys i d'aquest últim set anys i no li han deixat cap seqüela. Així que estic segura que tu també ho superaràs.
    Gràcies per la teva carinyosa resposta.
    Una abraçada ben carregada d'ànims.

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Materile | 21-08-2014 | Valoració: 10

    Tot comença distès, el nervis propis de preparar unes vacances que senpre són mol ben esperades, però també ens decobreixen altres vides, amor i problemes.

    Tu, Nonna, ho relates molt bé, les teves descripcions desperten els meus records de quan ho podia fer. Ens han conduït amb poques paraules per tots aquests indrets fins al cor, les emocions que ens porten a una nova història: aquests dos germans. Magnífic!!!!

    Gràcies pel teu comentari i per també per la història del meu càncer. Un càncer tossut i embolicat. El dia 27 em toca anar a l'oncòleg i suposo que em faran proves per saber com estic. Estic molt desanimada, i encara tinc diarrees. Confio que tot s'cabi bé, i em senti amb forces per tornar a escriure.

    Nonna, m'has donat una gran alegria amb el teu comentari i també energia per intentar escriure. Moltes gràcies. Una abraçada molt forta.

    Materile



  • Desitjo un final feliç per aquesta història[Ofensiu]
    Celia Escribano | 19-06-2014

    Vull pensar que l’energia de la nova medul•la ha donat el resultat que tots volem imaginar-nos.

    Desitjo que si.

    M’han agradat molt les estones màgiques dels viatges i la descripció tan fantàstica dels paisatges que ens has regalat.

    Felicitats pel teu relat i gracies per compartir-lo amb nosaltres

  • A punt d'alba de ciutat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-06-2014

    El final em sona molt dolorós. Tota la visió que produeixen els viatges em dónen una claror de bombeta ara mateix en el meu llit de matinada, una sensació extranya doncs quasi mai vaig més d'un quilòmetre lluny. És fàcil de comprendre, com qualsevol altra situació. La part emocional m'ha fascinat. Merci pel comentari. : )


    Sergi

  • Amor fraternal[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-06-2014 | Valoració: 10

    Nonna, ens descrius aquest viatge amb tot detall per a que puguem gaudir dels paisatges, els monuments, la companyonia i fins i tot la gastronomia. Però jo ja sabia que hi havia alguna cosa més que un viatge en el teu relat. I finalment ho has revelat: una història humana plena d'amor cap a un ésser que necessita tot l'ajut i la comprensió dels demés.
    En aquest cas, els germans que es portaven com el gat i el gos han fet pinya per intentar aturar aquesta malaltia que, en moltíssims casos, és mortal. Tant de bo no sigui així.

    Petonets

  • Nonna! [Ofensiu]
    Eloi Miró | 10-06-2014

    Moltes gràcies pel teu comentari i perdona no haver respost abans malgrat haver-lo llegit. Sempre és una joia i una alegria veure un dels teus comentaris.

    Sobre aquest relat... només sé dir-te que sempre tens aquella capacitat per tocar-nos i fer sortir de nosaltres aquella part més sensible a emocionar-se i a dibuixar un lleu somriure de complaença. Sempre queda aquell regust de tendresa i d’estima com el que té un dels essers que més ens estimen i que més estimem (la iaia o àvia per alguns).

    Una abraçada molt gran Nonna i desitjo que siguis molt feliç en el gronxador de la vida.

    Continuo dient el que ja he dit en altres ocasions: Nonna! no deixis mai d’escriure!

    Francesc Eloi (Ens llegim, sempre pendent de les teves publicacions! )

  • Carai.........Fantàstic relat.[Ofensiu]
    jos monts | 02-06-2014

    Fantàstic Nonna. Un relat molt interessant d’aquest viatge que descrius.

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Naiade | 30-05-2014

    Pensava que em deixaves gaudir d’un viatge de plaer, recorrent món i natura i de fet en gran part ho és. Però la part final m’ha fet patir alhora que admirar la teva gran sensibilitat explicant l’historia del germans que potser es portaven com gat i gos, però això no està renyit amb l’amor que es tenien. Espero que la Marta se’n sortís.
    Una forta abraçada estimada Nonna

  • Paisatge i sentiment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2014 | Valoració: 10

    És bestial com la natura exhalta els sentiments. I la natura preciosa exhalta sentiments preciosos. com els que descrius amb tan detall. L'emotivitat de la darrera part forma part d'un part de bellesa. Segur que estarà bé! Conec la part italiana que has descrit i m'has eocionat descrivint-la, perqè la he visitat diverses vegades en companyia d'uns grans amics italians de Torino, que fa trenta anys que ens coneixem. Una abraçadassa! Ah, per cert, recordes quina agencia de viatges era? Jo, per raons òbvies (o com s'escrigui) tambpoc puc conduir gaire i estic acostumat a viatjar en autocar.

    Aleix

  • Hola [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-05-2014 | Valoració: 10

    Fa mols anys que vaig passejar en aquest trenet per la Mar de Glace,i avui passejant pel teu relat m'he adonat que lla vida et dóna lliçons increïbles de reconèixer.
    Un petó
    Pinya de rosa

  • molt bonica història Nonna ![Ofensiu]
    joandemataro | 16-05-2014 | Valoració: 10

    quanta tendresa !!!!!

    petonets ;-)

    i records del joan i la seva dona, la montse


  • Quadern de bitàcola[Ofensiu]
    rautortor | 11-05-2014


    La memòria dels viatges no perdura si algú no en fa la crònica. Ni tampoc les vivències ni, molt menys, les anècdotes de tot i de tots plegats. Un llarg viatge en autocar convida a la convivència i, de tant en tant, en sorgeix una amistat gràcies al fet de compartir confidències.
    El teu relat posseeix la frescor i la proximitat d’algú que sap observar i valorar tots aquests sentiments.

    Algun dia, seguint el teu exemple, hauré d’escriure el meu propi quadern de bitàcola del nostre viatge de noces a Itàlia en autocar, dotze dies inoblidables. La confident, en el nostre cas, es deia Amèlia, una senyora gran enamorada de l’amor jove.

    Raül

  • Molt sensible...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 11-05-2014 | Valoració: 10

    Un relat molt interessant Nonna, descrius amb tan detall cada lloc, que dona la sensació de que en aquell autocar també hi anaves fent via!

    El cas que expliques d'aquests dos germans és molt trist. Una malaltia com aquesta, ha de ser terrible tenir-la i sobretot pensar que en la majoria dels casos és terminal. L'efecte d'aquesta noia de voler ajudar al seu germà, en risc de la seva pròpia vida, no te preu!

    Han trigat a publicar-lo Nonna, però ha valgut la pena que sortís a la llum. Tot el seu contingut és molt maco.

    Una abraçada molt gran!

  • El costat humà, sempre present[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-05-2014

    Viatges com el que descrius de ben segur que resulten inoblidables, i més si un està ben acompanyat. El que més m'ha frapat del relat, però, és el costat humà que mostres en els teus relats, lliçons de vida importantíssimes, que eixamplen l'esperit. Aquests gerrmans que descrius fan posar la pell de gallina. L'altruïsme, l'amor d'aquest germà envers la seva germana per superar una malaltia greu com és la leucèmia diu molt d'ell com a persona. Tenir fills així és un gust, francament.
    La meva enhorabona per aquest relat que, finalment, ja ha sortit a la llum, veus Nonna?
    Una abraçada de les fortes i llargues, estimada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1570 Comentaris

127689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.