10 dies inoblidables

Quina història tan ben contada, Nonna-Carme! He pogut conèixer llocs meravellosos que segurament mai no podré visitar.. i he sentit l'emoció de recordar que al món existeixen éssers tan generosos i entranyables com el d'aquest nen que descrius. Gràcies!

Un petó molt fort,

Pilar

Desprès de gaudir dels viatges de plaer que descrius, ha vingut la part temuda, el dolor, el patiment.I és que
per moltes coses que hagin succeït en el passat, quan un esser estimat esta en aquest tràngol, surt l’amor contingut, de qui mai no havia deixat fer-ho. Tan de bo tot hagi sortit bé.
Gràcies pels teus ànims en el comentari que em vares fer.
Petons estimada Nonna.

Gràcies Nonna pel teu comentari i el llibre que em recomanes !!!
I segueix viatjant i escrivint per despres explicar-nos-ho !!

Anna

El darrer comentari és per a Materile.M'he equivocat de lloc.

que el meu marit ha superat dos càncers: de pròstata i de pulmó. Del primer fa nou anys i d'aquest últim set anys i no li han deixat cap seqüela. Així que estic segura que tu també ho superaràs.
Gràcies per la teva carinyosa resposta.
Una abraçada ben carregada d'ànims.

Tot comença distès, el nervis propis de preparar unes vacances que senpre són mol ben esperades, però també ens decobreixen altres vides, amor i problemes.

Tu, Nonna, ho relates molt bé, les teves descripcions desperten els meus records de quan ho podia fer. Ens han conduït amb poques paraules per tots aquests indrets fins al cor, les emocions que ens porten a una nova història: aquests dos germans. Magnífic!!!!

Gràcies pel teu comentari i per també per la història del meu càncer. Un càncer tossut i embolicat. El dia 27 em toca anar a l'oncòleg i suposo que em faran proves per saber com estic. Estic molt desanimada, i encara tinc diarrees. Confio que tot s'cabi bé, i em senti amb forces per tornar a escriure.

Nonna, m'has donat una gran alegria amb el teu comentari i també energia per intentar escriure. Moltes gràcies. Una abraçada molt forta.

Materile

Vull pensar que l’energia de la nova medul•la ha donat el resultat que tots volem imaginar-nos.

Desitjo que si.

M’han agradat molt les estones màgiques dels viatges i la descripció tan fantàstica dels paisatges que ens has regalat.

Felicitats pel teu relat i gracies per compartir-lo amb nosaltres

El final em sona molt dolorós. Tota la visió que produeixen els viatges em dónen una claror de bombeta ara mateix en el meu llit de matinada, una sensació extranya doncs quasi mai vaig més d'un quilòmetre lluny. És fàcil de comprendre, com qualsevol altra situació. La part emocional m'ha fascinat. Merci pel comentari. : )


Sergi

Nonna, ens descrius aquest viatge amb tot detall per a que puguem gaudir dels paisatges, els monuments, la companyonia i fins i tot la gastronomia. Però jo ja sabia que hi havia alguna cosa més que un viatge en el teu relat. I finalment ho has revelat: una història humana plena d'amor cap a un ésser que necessita tot l'ajut i la comprensió dels demés.
En aquest cas, els germans que es portaven com el gat i el gos han fet pinya per intentar aturar aquesta malaltia que, en moltíssims casos, és mortal. Tant de bo no sigui així.

Petonets

Moltes gràcies pel teu comentari i perdona no haver respost abans malgrat haver-lo llegit. Sempre és una joia i una alegria veure un dels teus comentaris.

Sobre aquest relat... només sé dir-te que sempre tens aquella capacitat per tocar-nos i fer sortir de nosaltres aquella part més sensible a emocionar-se i a dibuixar un lleu somriure de complaença. Sempre queda aquell regust de tendresa i d’estima com el que té un dels essers que més ens estimen i que més estimem (la iaia o àvia per alguns).

Una abraçada molt gran Nonna i desitjo que siguis molt feliç en el gronxador de la vida.

Continuo dient el que ja he dit en altres ocasions: Nonna! no deixis mai d’escriure!

Francesc Eloi (Ens llegim, sempre pendent de les teves publicacions! )

Fantàstic Nonna. Un relat molt interessant d’aquest viatge que descrius.

Pensava que em deixaves gaudir d’un viatge de plaer, recorrent món i natura i de fet en gran part ho és. Però la part final m’ha fet patir alhora que admirar la teva gran sensibilitat explicant l’historia del germans que potser es portaven com gat i gos, però això no està renyit amb l’amor que es tenien. Espero que la Marta se’n sortís.
Una forta abraçada estimada Nonna

És bestial com la natura exhalta els sentiments. I la natura preciosa exhalta sentiments preciosos. com els que descrius amb tan detall. L'emotivitat de la darrera part forma part d'un part de bellesa. Segur que estarà bé! Conec la part italiana que has descrit i m'has eocionat descrivint-la, perqè la he visitat diverses vegades en companyia d'uns grans amics italians de Torino, que fa trenta anys que ens coneixem. Una abraçadassa! Ah, per cert, recordes quina agencia de viatges era? Jo, per raons òbvies (o com s'escrigui) tambpoc puc conduir gaire i estic acostumat a viatjar en autocar.

Aleix

Fa mols anys que vaig passejar en aquest trenet per la Mar de Glace,i avui passejant pel teu relat m'he adonat que lla vida et dóna lliçons increïbles de reconèixer.
Un petó
Pinya de rosa

quanta tendresa !!!!!

petonets ;-)

i records del joan i la seva dona, la montse

La memòria dels viatges no perdura si algú no en fa la crònica. Ni tampoc les vivències ni, molt menys, les anècdotes de tot i de tots plegats. Un llarg viatge en autocar convida a la convivència i, de tant en tant, en sorgeix una amistat gràcies al fet de compartir confidències.
El teu relat posseeix la frescor i la proximitat d’algú que sap observar i valorar tots aquests sentiments.

Algun dia, seguint el teu exemple, hauré d’escriure el meu propi quadern de bitàcola del nostre viatge de noces a Itàlia en autocar, dotze dies inoblidables. La confident, en el nostre cas, es deia Amèlia, una senyora gran enamorada de l’amor jove.

Raül

Un relat molt interessant Nonna, descrius amb tan detall cada lloc, que dona la sensació de que en aquell autocar també hi anaves fent via!

El cas que expliques d'aquests dos germans és molt trist. Una malaltia com aquesta, ha de ser terrible tenir-la i sobretot pensar que en la majoria dels casos és terminal. L'efecte d'aquesta noia de voler ajudar al seu germà, en risc de la seva pròpia vida, no te preu!

Han trigat a publicar-lo Nonna, però ha valgut la pena que sortís a la llum. Tot el seu contingut és molt maco.

Una abraçada molt gran!

Viatges com el que descrius de ben segur que resulten inoblidables, i més si un està ben acompanyat. El que més m'ha frapat del relat, però, és el costat humà que mostres en els teus relats, lliçons de vida importantíssimes, que eixamplen l'esperit. Aquests gerrmans que descrius fan posar la pell de gallina. L'altruïsme, l'amor d'aquest germà envers la seva germana per superar una malaltia greu com és la leucèmia diu molt d'ell com a persona. Tenir fills així és un gust, francament.
La meva enhorabona per aquest relat que, finalment, ja ha sortit a la llum, veus Nonna?
Una abraçada de les fortes i llargues, estimada!