Aigua nova

Un relat de: Aleix de Ferrater
Aigua nova ets tu dins meu
i és per això que aixeco el got.
Aigua fresca que s’escola
sota el pont petit de fusta,
aigua rodona i crits humits
sota els peus descalços agraïts.
Més avall el vell safareig
ens regala el broll continu
i una fresca pedra on seure
i un instant per alentir.
Aigua nova ets tu que em vessa
i regalima pit avall,
aigua nova a la cantimplora,
mans humides, mans amants.

Comentaris

  • Aigua de vida[Ofensiu]
    Marteta | 18-08-2018 | Valoració: 10

    Feia un temps que no em passava per aquí i ha estat un plaer troba-me amb aquest fresc poema. M'ha agradat molt; és sincer, amb sentiment i quotidianitat.
    Et llegeixo.
    Marta

  • Gràcies, Aleix.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-08-2018

    Aquest poema l'he fet meu a la primera lectura.
    Necessito "Aigua nova" i allunyar les aigües amargues d'aquests darrers temps.
    Tot i que no és tasca fàcil, espero, amb el temps, aconseguir-ho

    Una forta abraçada a tu i a l'Olga.

  • Quina alegria. aigua nova i rodona[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 02-08-2018 | Valoració: 10

    Hola. Del poema encantador i fresc em quede amb l'associació entre aigua i amor. Però el que més em delecta és el final, no perquè s'acabe el poema. (jo crec que els poemes, si bé es poden transformar, mai no s'acaben: segueixen vius dins de l'ànima de qui els recorda i, de vegades, ajuden a caminar). Són les mans que estan per rebre i per donar i que, com l'aigua, ressonen sense acabar-se, amb aquesta alegria generosa i humida que s'escola per dins i per fora. M'agraden els poemes d'aigua i mans.


    No cal que m'escrigues res: les últimes coses que vaig publicar, com que ningú no entrava a llegir-les, les vaig esborrar. Ja és bastant llegir un escrit teu. Gràcies per haver-lo enviat.

  • Quin gust, l'aigua fresca[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-08-2018 | Valoració: 10

    I quin gust el teu poema tan reconfortant amb la calor que fa, tan líric, amb un llenguatge senzill i evocador al mateix temps. No et puc escriure tant com el NIL perquè tinc el braç dret trencat i vaig molt a poc a poc. Però tu ja saps lo molt que t'admiro.

  • Quin gust, l'aigua fresca[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-08-2018 | Valoració: 10

    I quin gust el teu poema tan reconfortant amb la calor que fa, tan líric, amb un llenguatge senzill i evocador al mateix temps. No et puc escriure tant com el NIL perquè tinc el braç dret trencat i vaig molt a poc a poc. Però tu ja saps lo molt que t'admiro.

  • Gràcies pel comentari[Ofensiu]
    aleshores | 31-07-2018

    Voler romandre en el record, és el seu concepte més genuí.
    A mi m’agrada haver fet el poema.
    Gràcies per llegir-nos i comentar-nos i estar atent al que passa a RC des de la discreció.

  • Molt bé[Ofensiu]
    Josep Maria Basté Framis | 30-07-2018 | Valoració: 10

    Sí, Molt bé.
    Em ressona com un sospir les de vida veritablement com aigua nova,
    I un sospir rodó, com aquesta aigua rodona.
    Et felicito

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 30-07-2018 | Valoració: 10

    Com sempre m has emocionat. Molt bonic

  • Aquàrium.[Ofensiu]
    Nil | 30-07-2018 | Valoració: 10

    Aleix, al poc de formar jo part d'aquesta literaria casa que és RC, vaig tenir el plaer coneixe't en la teva faceta de poeta, amb un poema, Abracem les cames, que em va agradar molt. Però tot d'una et vas passar a la prosa -la qual exerceixes, cal dir, amb summa mestria- i això em va apenar en el sentit que m'havia il·lusionat que seriem, ambdós, no competidors, però si atletes "en jocs florals" d'aquesta disciplina. Avui, després de molt de temps, hi tornes de bell nou amb un poema, Aigua nova, que, llegint-lo, em suggereix que la teva ànima com a poeta és eterna... Perquè deixant de banda el seu afaiçonament estilístic, tot ell palesa un coneixement guanyat, experimentat, madurat i comprés del que significa l'amor en una edat fronterera entre la joventut i la senectut, com és ara la nostra. En definitiva un amor madur, al punt, al dente, si fos mengívol.... On el signe de balança hi domina pertot, per a fer de l'amor un acte conscient i sobretot multi-sensible i - causalitat?- de bracet d'un altre signe, el d'aigua, Aquàrium,per a pouar dins les emocions. Mercès per apaivagar la meva sed poètica en aquest vespre tan calorós de final de juliol. Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

99 Relats

1970 Comentaris

104514 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.