DESERT EIXUT

Un relat de: brins
Durant quatre anys li havia demanat inútilment que aixequés l’ànim, que saciés la set que em corsecava i que em tornés a parlar amb el mateix amor d’abans, però un mur espès de tristesa i d’abatiment li impedia tenir contacte amb mi; transitava dia i nit per carrers de fredor i s’abrigava, tan sols, amb pensaments de melangia. Malgrat saber que jo la necessitava, es mantenía arrapada a una indiferència que em consumia el cos i l'ànima.
Fa poc, però, la meva amiga obrí la porta secreta on encara guardava una mica d’esma i decidí deixar de ser ombra que s’estingeix; gosà fer-me i fer-se caritat, per poder retornar a la vida. Em confessà que s'adonava que la tristor és un naufragi lent i destructor que cal evitar, i que desitjava desteixir els cordills d'aquella depressió que l'embolcallava perquè comprenia que res ni ningú no mereixia la seva actitud. Tingué pietat de mi i d’ella mateixa, apartà els núvols que li amagaven la claror, i es proposà escometre el llòbreg viatge de la foscor amb filtracions de llum. Sabia que la vida havia de continuar malgrat les adversitats, i cremà totes les bardisses en un racó del jardí. Amb esperit remuntat, obrí canals d’aigua fructífers al ventre de la terra, i em tornà a regar les arrels amb el mateix amor de quan la vida encara li somreia perquè tenia a prop el seu estimat.
En rebre les meves resseques branques l’aigua de la mànega, les poques flors que encara hi restaven es revifaren il•lusionades. Aviat esdevindran saboroses ametlles que ella mateixa recollirà.

Des d’una serralada, una llunyana cançó pregona el goig de viure…

Comentaris

  • Viure sempre...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2019 | Valoració: 10

    Preciós i amb molt estil, aquest relat que emana molt amor, per a eixir de la pressió que li afonava. Té molta sensibilitat, Brins.
    Una abraçada....
    Perla de vellut

  • Ostres, brins...[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-01-2019

    ...estava escrivint un comentari sobre el teu darrer relat, el del pintor que no li surtien els colors, i m'ha desaparegut davant dels nassos! Suposo que li vols fer algun retoc.
    Bé, espero que torni, m'ha encantat lo de "el carmí d’un regalim de cireres" i tot el demés també.

  • Admiro ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 14-10-2018 | Valoració: 10

    ... com colpeix i la tendresa esmerçada en aquest relat. Molt.


    Sergi : )

  • Què difícil és[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-10-2018

    sortir del pou quan l'enyor i la melangia ens envolten.
    Moltes felicitats, benvolguda Pilar ,sempre i avui d'una manera especial.
    Que passis un dia "superguapu"

  • Reviure[Ofensiu]
    Naiade | 01-09-2018 | Valoració: 10

    Una bellíssima prosa poètica. Malgrat la tristor que embolcalla el tema, tan acurat, sentit i ben trenat. saps donar-li un bri de esperança, un fluir de retorn a la vida que en fa una cura d'esperit.
    molt bo.
    una forta abraçada

  • cant poètic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Una feina aquest relat, tan ben narrat i que ens condueix lliscant per les teves paraules entrelligades d'una manera tant poètica, com cruel podria ser el relat. Molt bo.

    M'agrada!

    Ferran

  • I per acabar, poesia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Renoi, quina prosa poètica més aconseguida! Un estil preciós per una caritat molt ben trobada, la gratificació interior cap a un mateix per sortir del forat. Un cant a l'optimisme després de la depressió, la maleïda depressió. Llenguatge acurat, paraules molt ben trobades, positivisme, què més es pot desitjar? Una abraçada!

    Aleix

  • Ben trobada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 13-05-2018

    Un ametller, un hort, un jardí... per ajudar a mirar enfora els qui estan posseïts per aquesta maleïda malaltia.
    Una imatge molt ben trobada.
    Se'ns ha acabat el curs relataire, Brins. Sort i fins al proper.

  • Com saps transmetre...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-05-2018 | Valoració: 10

    Com saps transmetre amb paraules ben trenades els estats d’ànim. El pas del temps suavitza, amoroseix els records tristos però no per això s’obliden...
    Un petó, Pilar.
    —Joan—

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-05-2018 | Valoració: 10

    M’ ha agradat molt i molt

  • El goig de viure...[Ofensiu]
    rautortor | 11-05-2018

    ...malgrat tot. Set d’amor no correspost per culpa d’un mur bastit d’indiferència. Aquesta situació només es podia superar amb un exercici de caritat fraternal. Les teves protagonistes troben la porta secreta i a través d’ella renaixen a la vida, malgrat els lligams i el naufragi provocats per la depressió. Em plauen l’optimisme i les renaixences, sempre m’han plagut. I així, en el teu relat torna l’aigua que duu la saó necessària perquè arrels presumptament seques tornin a llucar i a fruitar.
    Bona descripció, poètica i sentida d’un retrobament vital després de superar entrebancs que semblaven impossibles de vèncer.

Valoració mitja: 10