Retrobament

Un relat de: rautortor

Retrobament

al meu pare, in memoriam

Camino per l’andana dels records
mentre passen rabents
els gestos, les converses, les mirades...,
espectres sense paraules,
imatges que conformen
aquella vida nostra plegats.

La casa, les olors, la fressa dels dies,
la presència i l’escalf de la llar.

Pare, quan camino per la memòria
des de l’horitzó dels anys,
una flama misteriosa i familiar alhora
esvaeix la tènue boira de l’oblit.
Serà el desig de retrobar-te
en tot allò que et vas deixar
vora meu?

Ara que ho dius, recordo molt bé
que havíem quedat així.

11 d’octubre de 1993-2018

Comentaris

  • M'ha encantat, Raúl![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-11-2018

    En destaco una frase: Esvaeix la tènue boira de l'oblit.
    Salutacions.

  • El tren de la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-10-2018 | Valoració: 10

    La bellesa del record fixada en poesia. El tren de la vida va fent el seu camí i per arxivar-ho, escriure. Transmets emotivitat i serenitat alhora. Magnífic! Una forta abraçada, Raül.

    Aleix

  • El més enllà[Ofensiu]
    Nil | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Jo, el pare i la mare van morir portant-se poc de temps. Però és curiós... del pare puc dir que no hi penso gaire o gens! i en canvi de la mare cada dia, en algun moment.. i em llevaria deu anys de la meva vida per retrobar-nos una hora en aquesta. Però, ni estic emmarat ni obsessionat. Simplement que ara valoro el que abans no era conscient de tenir. Com una mare res! El teu poema m'agrada, pel que dius i com ho dius. I a més llegir-lo i tenir coneixement de la seva creació em fa sentir menys sol dins la meva unicitat. Només puc dir-te, si et serveix com a consol, que hi ha un més enllà, un més enllà que és aquí, en cada segon de temps que hi penses en els teus éssers estimats finats. Salut, Nil.

  • El més enllà[Ofensiu]
    Nil | 09-10-2018 | Valoració: 10

    Jo, el pare i la mare van morir portant-se poc de temps. Però és curiós... del pare puc dir que no hi penso gaire o gens! i en canvi de la mare cada dia, en algun moment.. i em llevaria deu anys de la meva vida per retrobar-nos una hora en aquesta. Però, ni estic emmarat ni obsessionat. Simplement que ara valoro el que abans no era conscient de tenir. Com una mare res! El teu poema m'agrada, pel que dius i com ho dius. I a més llegir-lo i tenir coneixement de la seva creació em fa sentir menys sol dins la meva unicitat. Només puc dir-te, si et serveix com a consol, que hi ha un més enllà, un més enllà que és aquí, en cada segon de temps que hi penses en els teus éssers estimats finats. Salut, Nil.

  • Excel.lent relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-10-2018 | Valoració: 9

    Sí, és trist quan se't mor el pare i el trobes a faltar en una infinitat d'objectes i en un mar d'ombres. A mi em passa una mica amb el meu gatet Blacky, ara difunt.

    Ho expresses molt bé i les meves condolències sobre la mort del teu pare.

    Perquè suposo que el protagonista del relat ets tu...

    Una abraçada. A reveure.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

129 Relats

411 Comentaris

67948 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.