Retrobament

Com passa el temps Rautortor. En aquest poema, que acabe de llegir em fa sentir els teus sentiments fins a ton pare, que són retrobament amb ell.
Molt original i a la vegada amb molta unió amb ton pare, que ressalta els atributs amb els de ton pare.
M'ha agradat moltíssim, per la rítimca que té.
La meua felicitació.
Una salutació...
Perla de vellut

En destaco una frase: Esvaeix la tènue boira de l'oblit.
Salutacions.

La bellesa del record fixada en poesia. El tren de la vida va fent el seu camí i per arxivar-ho, escriure. Transmets emotivitat i serenitat alhora. Magnífic! Una forta abraçada, Raül.

Aleix

Jo, el pare i la mare van morir portant-se poc de temps. Però és curiós... del pare puc dir que no hi penso gaire o gens! i en canvi de la mare cada dia, en algun moment.. i em llevaria deu anys de la meva vida per retrobar-nos una hora en aquesta. Però, ni estic emmarat ni obsessionat. Simplement que ara valoro el que abans no era conscient de tenir. Com una mare res! El teu poema m'agrada, pel que dius i com ho dius. I a més llegir-lo i tenir coneixement de la seva creació em fa sentir menys sol dins la meva unicitat. Només puc dir-te, si et serveix com a consol, que hi ha un més enllà, un més enllà que és aquí, en cada segon de temps que hi penses en els teus éssers estimats finats. Salut, Nil.

Jo, el pare i la mare van morir portant-se poc de temps. Però és curiós... del pare puc dir que no hi penso gaire o gens! i en canvi de la mare cada dia, en algun moment.. i em llevaria deu anys de la meva vida per retrobar-nos una hora en aquesta. Però, ni estic emmarat ni obsessionat. Simplement que ara valoro el que abans no era conscient de tenir. Com una mare res! El teu poema m'agrada, pel que dius i com ho dius. I a més llegir-lo i tenir coneixement de la seva creació em fa sentir menys sol dins la meva unicitat. Només puc dir-te, si et serveix com a consol, que hi ha un més enllà, un més enllà que és aquí, en cada segon de temps que hi penses en els teus éssers estimats finats. Salut, Nil.

Sí, és trist quan se't mor el pare i el trobes a faltar en una infinitat d'objectes i en un mar d'ombres. A mi em passa una mica amb el meu gatet Blacky, ara difunt.

Ho expresses molt bé i les meves condolències sobre la mort del teu pare.

Perquè suposo que el protagonista del relat ets tu...

Una abraçada. A reveure.