UN ESTRANY COSTUM

Un relat de: Nonna_Carme
L’Artur era sud-americà. Travessà l’Atlàntic feia quatre anys. Deixà les terres andines perquè volia millorar la seva situació econòmica i, eixerit com era, aviat trobà un treball que li permetia enviar cada mes els diners suficients perquè el fill pogués estudiar la carrera que desitjava : Medecina.
De tarannà afable i eficient , en poc temps, va trobar feina en una residència d’ancians.
Des de el primer dia li cridà l’atenció un nouvingut , l’Albert, un home de 78 anys, recent arribat a la residència on treballava l’Artur . Havia perdut la seva esposa i ,tot sol, no es veia capaç de viure. Els moments que compartien, parlaven de música,de la família, de política,,de religió o d’ esports.

Un estrany costum cridà l’atenció de l’Artur: De tant en tant l’Albert s’apropava el dit xic de la mà dreta als llavis i li deixava un bes tendre i intens. Quan li preguntà el significat d’aquell gest li respongué:
-Veus aquest anell que porto? És el que havia dut la meva dona durant molts anys i com que ella no hi és, em sembla que si faig un petó a l’anell és com si li fes a ella -
Un lleuger nus a la gola impedí a l’Artur articular cap paraula però sabia que ,des d’aquell moment ,l’estret vincle que creixia entre ells, seria cada cop més fort.

Comentaris

  • Muac![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 19-11-2018 | Valoració: 10

    Tant de bo que tots quan siguem vells tinguem a alguna persona a qui fer-li un petó. Aquí tens el meu.

    Pinya de rosa

  • L'entrega[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-11-2018 | Valoració: 10

    Hoooola Nona! M'has alegrat el dia veient el teu comentari i comprovant que has penjat un nou relat! I em sap greu veure que ja fa uns dies, però mira, ara el veig i ara el comento: Realitat. És el que ens toca viure, és un tema proper, tinc un pare de 89 anys i un germà fotut, dependent. I l'important és la il·lusió. Ja sé que costa, tots tenim motius de queixa, tots. Hem de cercar petites coses quotidianes per trobar aquesta il·lusió, anar poc a poc i fer una altra passa. I tu que tens la sort d'escriure bé, fes-ho. Asseu-te de tant en tant i escriu. Tens una sensibilitat que ens cal. Els teus escrits ens calen, em transmeten la calidesa d'un petó. I d'una abraçada que, malgrat la distància de viure a Ribes de Freser, et dono amb tot l'afecte! I un petonet, apa! I un altre de l'Olga, apa!

    Aleix

  • tendresa[Ofensiu]
    Naiade | 01-10-2018

    Quina alegria he tingut en entrar a la teva pagina i adonar-me que tornes a publicar.
    M'ha agradat molt aquest relat tan dolç, quan sents les barbaritats que succeeixen pel mon per manca d'amor, s'agraeix veure que queda gent com el teu Albert.

    Molts petonets i gràcies pels que m'envies tu.

  • Comentari[Ofensiu]
    Nil | 24-09-2018

    He respòs al comentari que m'has deixat del meu poema les TRES GRÀCIES.

  • Salut![Ofensiu]
    Nil | 24-09-2018

    Acabo de veure tot llegint la teva biografia que estàs afegida a la llista de relataires que no vol ésser valorat i si comentat. Bé, que el meu 10 esdevingui en un deu en salut a la teva vida...Nil.

  • Tendre...[Ofensiu]
    Nil | 24-09-2018 | Valoració: 10

    Sort d'aquests homes i dones vinguts de les ex-colònies espanyoles. Perquè sinó ja em diríeu qui tindria cura dels nostres pares i avis... Suposo que aquesta història és real. Tota ella desprèn emotivitat i tendresa. Atresorà el record i l'amor etern en un anell del dit xic de la mà és una forma pràctica i senzilla, tenint en compte que l'Albert, abans, ha hagut de desfer la casa per a entrar a la residència. Un relat concís, amè i alliçonador pels que encara ens manca molt per a trobar-nos en la mateixa situació.
    Per cert Nonna_Carme, on dius que l'Albert és "recent" arribat a la residència, jo hauria posat "acabat d'arribar, arribat de fa poc". Perquè encara que "Recent" és també un mot català que ve del llatí, en català, tal com diu el DCVB, s'usa adverbialment, probable imitació del castellà. Mai jo l'havia sentit dir ni als pares i avis aquesta paraula, ha estat aquests darrers anys que a través de la TV3 o per escoltar-ho al castellans quan parlen català que se m'ha fet familiar a l'oïda. Jo no sóc ningú per anar corregint la gent, prou feina tinc, aixafa-terrosos com sóc, de resoldre els meus dubtes lingüístics. Però com l'altre dia vas demanar consell si existia un mot per a substituir la paraula "cuidador", he pensat que aquesta suggerència meva et podria complauTere. Fins aquí tot, salut. Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1562 Comentaris

122414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.