UN ESTRANY COSTUM

Un relat de: Nonna_Carme
L’Artur era sud-americà. Travessà l’Atlàntic feia quatre anys. Deixà les terres andines perquè volia millorar la seva situació econòmica i, eixerit com era, aviat trobà un treball que li permetia enviar cada mes els diners suficients perquè el fill pogués estudiar la carrera que desitjava : Medecina.
De tarannà afable i eficient , en poc temps, va trobar feina en una residència d’ancians.
Des de el primer dia li cridà l’atenció un nouvingut , l’Albert, un home de 78 anys, recent arribat a la residència on treballava l’Artur . Havia perdut la seva esposa i ,tot sol, no es veia capaç de viure. Els moments que compartien, parlaven de música,de la família, de política,,de religió o d’ esports.

Un estrany costum cridà l’atenció de l’Artur: De tant en tant l’Albert s’apropava el dit xic de la mà dreta als llavis i li deixava un bes tendre i intens. Quan li preguntà el significat d’aquell gest li respongué:
-Veus aquest anell que porto? És el que havia dut la meva dona durant molts anys i com que ella no hi és, em sembla que si faig un petó a l’anell és com si li fes a ella -
Un lleuger nus a la gola impedí a l’Artur articular cap paraula però sabia que ,des d’aquell moment ,l’estret vincle que creixia entre ells, seria cada cop més fort.

Comentaris

  • Quant d'amor![Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-10-2021


    Hola Nonna! M'ha agradat molt llegir-te, feia temps que no entrava a RC.
    Ha ha tant d'amor en aquest breu relat!
    M'agradaria saber que estàs bé, no sé si em recordaràs, ens comentavem sovint,
    fa temps que no publico i crec que ho tornaré a fer, enyoro la bona sintonia que hi ha.
    Una abraçada molt gran.

    Núria Niubó

  • Benvolguda Nonna_Carme[Ofensiu]
    Romy Ros | 06-04-2020 | Valoració: 10

    Trobo a faltar els teus escrits.
    Jo també vaig estar molt allunyada d'aquest racó d'encà del meu càncer de pit, però finalment tot va acabar bé i em vaig recuperar. M'he dedicat a altres activismes i no em passejava gaire per aqui.
    Ara emb el confinament, m'he tornat a enganxar: l'escriptura i la lectura sempre ens acompanyen, encara que no publiquem.
    Desitjo de tot cor que estiguis bé i que et poguem seguir comentant. Sempre m'han agradat molt els teus relats.
    T'envio una abraçada molt i molt gran i desitjo que la bona salut t'acompanyi. .
    Romy Ros

  • Un relat preciós,[Ofensiu]
    Dones del Club L | 05-04-2020

    Un relat ple de tendresa i humanitat. L'amor es el millor dels sentiments.
    Un relataire amiga meva, m'havia recomanat entrar al teu perfil perquè m'havia dit que eras molt bona excrivint: veig que no ha exagerat gens ni mica.
    M'ha emcoionat el teu relat: la figura de l'Artur, cuidador i la del senyor viduo que es fan amics. El gest carinyós del bes a l'anell com un acte simbòlic de qui segueix estimant.
    Un relat molt bonic i espero poder llegir-te més. Gràcies.

  • Petó a l'anell.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-10-2019 | Valoració: 10

    M'ha impressionat aquest relat, Nonna_Carme, perquè el petó a l'anell, aquest senyor l'Albert de 78 anys, li donava al seu dit, perquè la seua dona no estava i així s'alegrava de besar-la.
    Molt original, i molt ben relatat.
    Una salutació.
    Perla de vellut

  • nonna_carme, quin goig retrobar-te[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-01-2019 | Valoració: 10

    amb aquest relat tan humà i tan tendre. Els gests, els símbols, els costums són tan importants!. Fa que les persones que hem perdut romanguin amb nosaltres durant molt temps. Tinc una amiga vídua que, cada dia que arriba a casa, diu: " Buenos días Jose Mari". Ja ho fa d'esme, però se sent realment més acompanyada.

    Jo no escric gaire per aquí perquè només em dedico als poemes reivindicatius que recito cada dilluns a la plaça de la Paeria de Lleida. Són poemes per a ser llegits amb veu forta i contundent perquè l'objectiu de la trobada, on cantem a banda de recitar, és recolzar els presos polítics.
    Ja fa més d'un any que acudim cada setmana a la plaça, faci fred o faci calor i, si plou, ens aixopluguem als porxos que hi ha al costat. He cedit els drets dels 45 poemes escrits a la ANC i han editat un llibret que m'ha fet molt feliç. Més que els tres que havia escrit anteriorment. Ara aquest és el meu objectiu i m'hi sento totalment compromesa.

    Una abraçada nona_carme. Espero que escriguis força. Els talents que tenim els hem de fer treballar.

  • Preciós [Ofensiu]
    Espurnes | 15-01-2019 | Valoració: 10

    Magnífic m.ha emocionat.
    Gràcies
    Abraçada

  • Ànims Nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 09-01-2019

    Un petonet molt gran!
    Joan

  • Quina joia![Ofensiu]
    Materile | 04-01-2019 | Valoració: 10


    Quina joia poder llegir els teus enyorats relats, relats tendres i dolços, relats humans, amb una mica de tot.
    El teu relat és entranyable!!! Feia moltes setmanes que no entrava a RC. La vida no és fàcil i a vegades sembla treta d'un relat farcit de mil classes de problemes, tots alhora!

    Una abraçada molt forta i molts petons! Que aquest any sigui molt millor!!

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 03-01-2019

    Jo tmabé t'envio un fort petó des de Mataró
    Una abraçada i bona entrada d' any!
    Joan

  • Muac![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 19-11-2018 | Valoració: 10

    Tant de bo que tots quan siguem vells tinguem a alguna persona a qui fer-li un petó. Aquí tens el meu.

    Pinya de rosa

  • L'entrega[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-11-2018 | Valoració: 10

    Hoooola Nona! M'has alegrat el dia veient el teu comentari i comprovant que has penjat un nou relat! I em sap greu veure que ja fa uns dies, però mira, ara el veig i ara el comento: Realitat. És el que ens toca viure, és un tema proper, tinc un pare de 89 anys i un germà fotut, dependent. I l'important és la il·lusió. Ja sé que costa, tots tenim motius de queixa, tots. Hem de cercar petites coses quotidianes per trobar aquesta il·lusió, anar poc a poc i fer una altra passa. I tu que tens la sort d'escriure bé, fes-ho. Asseu-te de tant en tant i escriu. Tens una sensibilitat que ens cal. Els teus escrits ens calen, em transmeten la calidesa d'un petó. I d'una abraçada que, malgrat la distància de viure a Ribes de Freser, et dono amb tot l'afecte! I un petonet, apa! I un altre de l'Olga, apa!

    Aleix

  • tendresa[Ofensiu]
    Naiade | 01-10-2018

    Quina alegria he tingut en entrar a la teva pagina i adonar-me que tornes a publicar.
    M'ha agradat molt aquest relat tan dolç, quan sents les barbaritats que succeeixen pel mon per manca d'amor, s'agraeix veure que queda gent com el teu Albert.

    Molts petonets i gràcies pels que m'envies tu.

  • Comentari[Ofensiu]

    He respòs al comentari que m'has deixat del meu poema les TRES GRÀCIES.

  • Salut![Ofensiu]

    Acabo de veure tot llegint la teva biografia que estàs afegida a la llista de relataires que no vol ésser valorat i si comentat. Bé, que el meu 10 esdevingui en un deu en salut a la teva vida...Nil.

  • Tendre...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 24-09-2018 | Valoració: 10

    Sort d'aquests homes i dones vinguts de les ex-colònies espanyoles. Perquè sinó ja em diríeu qui tindria cura dels nostres pares i avis... Suposo que aquesta història és real. Tota ella desprèn emotivitat i tendresa. Atresorà el record i l'amor etern en un anell del dit xic de la mà és una forma pràctica i senzilla, tenint en compte que l'Albert, abans, ha hagut de desfer la casa per a entrar a la residència. Un relat concís, amè i alliçonador pels que encara ens manca molt per a trobar-nos en la mateixa situació.
    Per cert Nonna_Carme, on dius que l'Albert és "recent" arribat a la residència, jo hauria posat "acabat d'arribar, arribat de fa poc". Perquè encara que "Recent" és també un mot català que ve del llatí, en català, tal com diu el DCVB, s'usa adverbialment, probable imitació del castellà. Mai jo l'havia sentit dir ni als pares i avis aquesta paraula, ha estat aquests darrers anys que a través de la TV3 o per escoltar-ho al castellans quan parlen català que se m'ha fet familiar a l'oïda. Jo no sóc ningú per anar corregint la gent, prou feina tinc, aixafa-terrosos com sóc, de resoldre els meus dubtes lingüístics. Però com l'altre dia vas demanar consell si existia un mot per a substituir la paraula "cuidador", he pensat que aquesta suggerència meva et podria complauTere. Fins aquí tot, salut. Nil.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1566 Comentaris

157710 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.