Quan jo era una caseta

Un relat de: Olga Cervantes
L’altre dia vaig anar a un recital de poesia, on s’incloïa una seqüència de fotografies de pintures, fruit de l’amalgama de converses filosòfiques i amigables. Això deu ser normal entre artistes que formen meravelles, constructors de la forma i de la paraula. Tot d’una, em va captivar la veu dels diferents rapsodes, veus de julivert, sajolida, molsa o rosa, con si el so pogués tenir aroma. De la pintura em va agradar la prehistòria, els tons rogents, l’olor de terra humida, la contundència de la roca. De la poesia en va sorgir una casa petita amb llargues cames de dona. Va aparèixer a l’angle superior esquerre, com dient: “Deixa’m, que tinc pressa per viure la vida. L’arquitecte m’ha dissenyat, el pintor m’ha construït, la poetessa m’ha donat ànima, però jo no sé on posar-me. Sóc bonica per naturalesa, esvelta com el meu pare, tinc finestres indiscretes i portes de braços batents, que deixen sortir i entrar la bona gent. Volent créixer, m’han sortit aquestes cames i ara, en lloc d’anar a l’IKEA, hauré d’anar al sastre perquè em faci unes faldilles, uns pantalons o unes mitges clares. Hi ha cases que semblen persones, hi ha persones que, de no caminar, són com cases. Ja em trobaràs més endavant, el dia que passegis pel bosc amb el teu acompanyant. Allà hi seré, amb forma de masia enrunada, amb ganes de ser velleta i explicar-te històries, de parlar-te de teulades, de porxos amb arcades, de belles balustrades, de cellers enormes i criptes fosques. Al cap i a la fi, parlar d’arquitectura.”

Comentaris

  • Encara ho ets[Ofensiu]
    kefas | 25-11-2018


    Som casetes que vivim en casetes i fem casetes que també faran casetes en les que viuran. Les casetes que som i les que fem sempre tenen teulada i parets.

    Perquè la funció principal d’una caseta és aïllar-nos de l’exterior. I ordenar el món en compartiments perquè el poguem entendre millor

    Aquest agradable relat m’ha fet pensar en la cançó “Little Boxes” de Malvina Reynolds popularitzada per Pete Seeger

  • De...[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2018

    ...les paraules pot néixer tot el que vulguem. Només cal escoltar, imaginar, deixar-se portar... I es començaran a muntar i desmuntar mil imatges i sensacions. Cases, sí, com les de pedra i també com les que cada un de nosaltres portem a dins, per acollir-nos i acollir als altres...
    Toc, toc, que es pot passar?

  • Me l’has fet llegir...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-11-2018 | Valoració: 10

    Me l’has fet llegir i rellegir. M’has donat feina però m’has embolcallat amb les teves paraules. Sóc un xic dur per les lectures poètiques... Continua, continua escrivint...
    —Joan—

  • D'un casolà.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 18-11-2018 | Valoració: 10

    Ara no recordo pas qui va dir que l'home fa la casa i la casa fa l'home. Dins el món animal tenim els aucells que fan el seu niu valen-se del bec i les urpes. Des de temps immemorials els humans han bastit llurs habitatges amb segell masculí. Tot i que al final l'ànima i el toc de vida li ho ha acabat donat la dona amb la seva càlida sensibilitat a flor de pell. Les cases i els mobles tenen genere. Una casa transmet emocions. Llegint el teu brillant relat la meva imaginació s'adhereix a la teva fantasia, i s'embosca amb tu, per acabar la història, en unes melangioses imatges d'una masia mig enrunada . Conserva, aquesta, encara la seva porta dovellada i llurs finestrons de cisellat gòtic? Olga, mos seguirem trobant en aquesta gran casa de RC, Nil

  • El miracle[Ofensiu]
    Materile | 17-11-2018 | Valoració: 10

    Un relat on conviu la poesia, l'art, la imaginació i l'arquitectura, i aquesta bellesa i vida que saps donar a les paraules, mereix un profund reconeixament. Felicitats, Olga.

    Una abraçada,

    Materile


    Maria Teresa Galan

  • Un relat harmoniós[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-11-2018

    i poètic.
    Petons a tu i a l'Aleix e t felicito, Olga.

  • La màgia de sentir parlar una casa[Ofensiu]
    Endevina'm | 12-11-2018

    Una narració màgica, tot un conte màgic i meravellós. És com una rondalla de les d'abans, de quan les àvies s'asseien a la bora del foc i ens explicaven un conte. Les noves generacions no sé si ho sabrien valorar, però si no fos així, en el teu escrit poden reviure aquells moments, per molt poca imaginació que tinguis, pots volar molt lluny amb el teu relat.

    Gràcies per compartir-lo.

    Una abraçada

    Ferran

    Per cert....


    Jo crec que també hi era allí on vas viure aquesta màgica relació poètica arquitectònica ... Potser sí!


  • Còctel d'arts[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-11-2018 | Valoració: 10

    El teu escrit demostra com es poden barrejar les arts, la poesia, la pintura, la fotografia, l'arquitectura, l'escriure. Un to poètic remarcable per dibuixar un sentiment. Petonets!

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

43 Relats

250 Comentaris

35245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.