“DON RAMÓN”

Ja sé que vaig comentar aquest relat. Tan sols agrair-te l'ultim comentari que m'has fet.
Molts petons estimada Nonna

Estimada Nona_Carme.

M'ha agradat molt el seu comentari vers el meu relat. Té tota la raó de dir-me que el troba trist. Hi tant que ho és.!.. La veritat és que malauradament està basat en certa manera amb fets reals. He volgut sintetitzar el misteri de la vida i la mort embolcallats amb l'amor d'una parella que serenament pren la decisió de fugir de l' incert capvespre de les seves vides (per la seva malaltia) per la certesa de la mort.

Potser inconscientment vaig escriure'ho a la memòria d'ells.

L'he descobert i la seguiré llegint. M'agrada molt ! Una abraçada.

El teu relat és molt tendre, com sempre. S'hi nota que ets molt sàvia i gran coneixedora de la vida. Pel que fa al teu comentari, no t'infravaloris ni deixis que ningú ho faci. Sigues forta que sempre hi ha un joc psicològic pel mig. Ara m'he alegrat molt de comentar-te!


Sergi : )

Tot i que amb una mica de retard, et felicito pel teu sant, benvolguda amiga.

També t'agraeixo el sentit comentari que m' has fet, i et desitjo un estiu ple de pau
i companyonia, el millor regal que la vida ens pot donar.

Un petó,

Pilar

Hola Nonna Carme,
Felicitats endarrerides per la teva onomàstica, que com la meva àvia és la verge del Carme, i pel teu relat que és un bonic resum d’una vida interior serena i amable, com la teva.
Una forta abraçada
Pinya de rosa

Un relat tendre i ple d'humanitat, ja voldríem viure en un mon en que tothom fos com el senyor Ramon. M'agrada aquest positivisme i benestar en les vivències quotidianes que saps transmetre.
No sé perquè em sembla que la clienta que troba en sortir, ets tu !!
Gràcies pels teus bons desitjos.
Jo et desitjo el millor. Bon estiu i una abraçada ben calida.

No sé, Nonna, si ens parles d'un personatge fictici o d'algú que has conegut, però no hi fa res, les teves paraules deixen ben palès que ets una persona molt humana que sap valorar el sentit de la responsabilitat i la bondad.
Enhorabona per aquest preciós relat!

Un petó,

Pilar

....tota una vida contada en pocs renglons. Esquemàticament, amb prosa senzilla i significat profund.
Se'ns acumulen els anys, xicona

Salut i rebolica!

Un retrat preciós molt ben condensat en poques línies. La vida d'en Ramon, un personatge entranyable, amb dues grans qualitats: saber escoltar i dedicar-se a una professió que revertirà en el bé de les persones.
Tan de bo hi haguessin més "Don Ramones" al voltant nostre. De ben segur la vida ens resultaria molt més agradable.
M'ha agradat molt aquest final de recorregut vital amb aquest simpàtic toc femení de reconeixement de la feina ben feta al llarg d'una vida.
I m'ha agradat veure també, Nonna, que segueixes activa per la pàgina. Bon senyal!
Una abraçada ben forta!

deu ser una d'aquestes persones tan especials, que fan poc soroll, que només pot valorar-les qui l'ha tractat a fons. Sens dubte, deu tenir com una mena de pau a dintre, ara que la vida va minvant. Preciós relat.

Estimada Nonna, jo també voldria fer-te una gran abraçada. Quina sort tenim de poder escriure i dir-nos-ho!
Molts petons, cuida't molt,

Silvia

Il·lusions, empenta, ganes d'ajudar... Totes aquestes coses i més han conformat la vida d'en Ramón que, poc a poc, s'ha anat instal·lant en una vida més pròpia i independent.

Ara ja està al final del camí. Però encara li queden coses per donar gràcies a Déu. Malgrat la mancança de forces físiques i la inevitable vellesa que el condiciona, encara pot rebre una compensació pel seu esforç: una paraula amable, una carícia, una consideració.

M'ha agradat molt el teu relat. Jo, que he estat professora tota la vida, em sento feliç quan trobo un alumne que se'n recorda de mi i em fa un petó abans d'explicar-me totes les novetats de la seva vida. Tinc la clara sensació de que la meva vida no ha estat en va.

Una abraçada, Nonna_Carme.

Molt bé. M'agrada molt. L'has escrit amb aquell aire natural i fresc tan especial que dóna encant i tendresa a tots els teus relats.
Una abraçada!

Hi havia una vegada un señor que es deia Ramon... I així podría començar aquesta historia, però cada mestre té el seu secret i el teu, estimada Nona, és la naturalitat. Descrius els fets com si parlessis del veí del costat. Humanitat, sensibilitat, proximitat. Una meravella! Una abraçada meva i una altra de l'Olga.

Aleix

Sí, enveja de no poder tenir el caràcter d'en Ramon Juncosa. Una història gens especial, com la de la majoria dels mortals, però ell, amb el seu tarannà: "En Ramon Juncosa té una qualitat envejable. Sap escoltar .Això i el seu tarannà seriós però afable alhora, fa que, a poc a poc, sigui conegut com, “ Don Ramón”., fa que la vida també se l'estimi i que ell estimi la vida.
Per força la seva vida devia ser de grans sacrificis, va viure una guerra, però se'n va sortir i ha viscut molts anys.

Una bona lliçó, Nonna, escrita amb delicadesa i amorositat. Només una mà destra com la teva ho podria plasmar.

Només et demano una cosa: continua ESCRIVINT i regalant-nos aquestes píndoles de saviesa. Les teves paraules són un oasi de pau. Tens una gran dosi de psicologia.

Una abraçada,

Materile

Don Ramón..quin gust conèixer-lo.. Una joia, llegir la seva història..Un èxit els anys viscuts ten fecundament..amb tant d'amor...

A les hores dures de la seva vellesa, trobarà força assaborint intensament tot l'amor que ha sembrat arreu...L'amor, com nèctar de vida, omplirà de JOIA..i força..els seus dies. Bravo, Carme. M'ha commogut i m'ha agradat MOLT. M'ha arribat a l'ànima..Bravo...Escriu..sempre que puguis..escriu escriu..ESCRIU..SISPLAU

Ml' ha agradat molt Nonna, que tendre l '; història del farmacèutic