CANTEM A LLEDONERS

Un relat de: aurora marco arbonés

CANTEM A LLEDONERS!!!

A dalt del turó, terra erma, estèril,
cuita pel tòrrid sol de l’estiu.
Ni un sol arbre per verdejar el paisatge,
ni un ocell que esberli el silenci colpidor.
Però el groc floreix en tarda blava,
el groc que ens agermana i ens convoca
a un ritual musical i solidari
a favor d’una justícia desterrada.

A baix, edificis que empresonen vides
algunes culpables, d’altres innocents:
com la dels nostres companys mai oblidats,
elegits per la veu del poble,
que és la veu de Déu.

L’emoció és al cor i fins i tot als ulls
quan els càntics s’enlairen cap al cel compartit
entre aquells que canten i els que les veus escolten.
Silenci al pati de murs inexpugnables,
quietud respectuosa, curiositat creixent
en veure un testimoni tan tenaç i fidel
envers uns presoners que comparteixen cel•la.

Fem sentir les nostres veus amics,
fem sonar els timbals!!!
Fins que caiguin les muralles de la infàmia
sobre la vergonya dels opressors.


Aurora Marco i Arbonés
12 Agost 2018

Comentaris

  • Nonna_Carme | 16-09-2018

    que privar-lo de la llibertat és lo pitjor que li pot passar a un ésser humà, i fer-ho a tot un poble ja no té nom.
    Com has pogut fer una crítica tan dura i tan poètica a la vegada?

    He trigat a respondre perquè estava intentant escriure després d'un any de no fer-ho.
    Procuro sortir cada matí i els fills i néts em cuiden molt. Lo pitjor és el capvespre i fins que vaig a dormir. Sóc valenta, Aurora. Suposo que ell em dona forces.
    Petonets.

  • Cantem per la Llibertat [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-09-2018 | Valoració: 10

    Aurora, abans que res, moltes gràcies pel teu comentari tan afalagador del meu darrer poema. Però hem de continuar denunciant aquesta injustícia tan gran, aquesta mentida tan gran. Hem de continuar escrivint per la llibertat. Una forta abraçada, a escriure i a cantar ! Aleix

  • Emocionant[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-08-2018

    Tal como el poble jueu, mitjançant la unió, els crits i les trompetes, van aconseguir fer caure les muralles de Jericó; vosaltres amb els vostres cants afebliu les barreres que separen unes persones de la llibertat. Potser el ciment i les totxanes aguanten encara, però segur que els que us van sentir des d’allà a dins us van notar més a prop que mai. M’agrada molt la teva descripció de l’escenari, fa suar gairebé... Per després fer pujar un calfred per l’esquena...

  • Nil | 18-08-2018 | Valoració: 10

    Sense ser-hi present jo, m'has fet posar la carn de pell de gallina. La teva descripció, com si fos bíblica, m'ha emocionat de debò... Perquè tot i l'aridesa del lloc, la sobrietat de la presó, la significança de la concentració, la justícia mal aplicada...etc aquest groc omnipresent arreu, a mode de ginesta, ha dat color i esperança als nostres polítics empresonats. Amenitzat, aquest, amb bells càntics, que hi són vinguts per a enderrocar les altes muralles que oprimeix el nostre poble. Aurora, seguirem lluitant! Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

198 Relats

1737 Comentaris

169137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.