CANTEM A LLEDONERS

que privar-lo de la llibertat és lo pitjor que li pot passar a un ésser humà, i fer-ho a tot un poble ja no té nom.
Com has pogut fer una crítica tan dura i tan poètica a la vegada?

He trigat a respondre perquè estava intentant escriure després d'un any de no fer-ho.
Procuro sortir cada matí i els fills i néts em cuiden molt. Lo pitjor és el capvespre i fins que vaig a dormir. Sóc valenta, Aurora. Suposo que ell em dona forces.
Petonets.

Aurora, abans que res, moltes gràcies pel teu comentari tan afalagador del meu darrer poema. Però hem de continuar denunciant aquesta injustícia tan gran, aquesta mentida tan gran. Hem de continuar escrivint per la llibertat. Una forta abraçada, a escriure i a cantar ! Aleix

Tal como el poble jueu, mitjançant la unió, els crits i les trompetes, van aconseguir fer caure les muralles de Jericó; vosaltres amb els vostres cants afebliu les barreres que separen unes persones de la llibertat. Potser el ciment i les totxanes aguanten encara, però segur que els que us van sentir des d’allà a dins us van notar més a prop que mai. M’agrada molt la teva descripció de l’escenari, fa suar gairebé... Per després fer pujar un calfred per l’esquena...

Sense ser-hi present jo, m'has fet posar la carn de pell de gallina. La teva descripció, com si fos bíblica, m'ha emocionat de debò... Perquè tot i l'aridesa del lloc, la sobrietat de la presó, la significança de la concentració, la justícia mal aplicada...etc aquest groc omnipresent arreu, a mode de ginesta, ha dat color i esperança als nostres polítics empresonats. Amenitzat, aquest, amb bells càntics, que hi són vinguts per a enderrocar les altes muralles que oprimeix el nostre poble. Aurora, seguirem lluitant! Nil.