RESPIRAR-TE

Un relat de: aurora marco arbonés
RESPIRAR-TE

Respirar-te, veure’t, tocar-te,
obrir els ulls i saber que tu ets aquí,
que tots dos hem sentit el mateix so:
la música de l’aire en la rosada.

Cercar-te per la casa silenciosa,
espiar el teu pas assossegat,
fruir del somriure quan et trobo
i em mires amb el ulls color de llac.

Saber-te al meu costat en l’hora blava,
quan els somnis volen per la llar
i beure’m les petites confidències
bressades per paraules conegudes.

Viure’t dia a dia, pas a pas,
fins que el destí disposi migpartir-nos,
fins que el món ja no rodi per nosaltres
i s’esvaneixi el somni que és la vida.



Aurora Marco – 5 Agost 2017 -

Comentaris

  • Respir assossegat...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-10-2019 | Valoració: 10

    He fet un sospir al llegir-ho que m'ha fet un glop en el meu cor.
    He respirar profundament en tot el teu poema.
    És tot un plaer de lectura, Aurora.
    Gràcies per compartir les teues vivències...
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Visca l'amor![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-08-2018

    Descripció deliciosa i perfecta d'aquest sentiment tan universal i al mateix temps tan particular.
    Com va el teu braç?

    Petonets.

  • Intimitat[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 15-09-2017 | Valoració: 10

    Aquella intimitat i reconeixement de l'esser estimat que només s'obté amb els anys de compartir i regalar amor, confidències, cotidianitats, ...

    Realment un poema que colpeix aquells qui realment estimen.

    Jordi

    P.D.

    Moltes gràcies pel teu generós comentari al poema "Amor i odi".
    Estic il·lusionat, malgrat el motiu, pel fet de que el poema formi part del memorial que s'està fent per les victimes, ja que a l'endemà vaig anar-lo a dipositar, junt amb una espelma, al mosaic de Miró.

  • Bellíssim[Ofensiu]
    brins | 16-08-2017 | Valoració: 10

    Un poema preciós, Aurora. M'has fet humitejar els ulls per tanta veritat com contenen els teus versos. Tant de bo jo no hagués de recórrer al record per poder dir el mateix que tu...

    Pilar

  • L'aire[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-08-2017 | Valoració: 10

    L'aire que es comparteix amb amor és oxigen puríssim, com el que he respirat aquests darrers quinze dies a Islàndia, tan diferent de les nostres latituds. Vida, amor, temps, el pas de cada dia. Una forta abraçada, Aurora.

    Aleix

  • Llegir-te[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-08-2017

    És molt bonic això que expresses amb la teva habitual mestria. I pot semblar fàcil d'assolir, potser, no ho sé, però la majoria de la gent no ho té. Uns perquè se'ns trenca pel camí, i d'altres perquè simplement se suporten però no s'estimen.
    Molt maco la manera en que ho expliques, no és senzill transmetre aquestes sensacions.

  • Nil de Castell-Ruf | 12-08-2017 | Valoració: 10

    Que afortunades que sou les persones que trobeu un ànima que avanci al mateix pas que vosaltres en el llarg camí que és la vida.... Però, ai las!, que en sou de desafortunades en arribar al final d'aquesta i haver-se d'enfrontar-vos a la tràgica pèrdua d'aquesta ànima amiga.... Com sempre, els teus poemes fan reflexionar sobre la vida. Salut!, Nil.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.