Cercador
ocells salvatges...- sonet de fa vint anys-
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
Tu i jo voldríem ser ocells salvatges.
De gàbies, emprendre la fugida.
D’ací d’allà jugar la gran partida.
Gaudir d’Artur, aventures i estatges.
Parlar de grans amors, secrets llenguatges.
De boscos encantats trobar l’eixida.
Deixar-nos seduir per mil miratges.
Defugir de l’oblit, daga i ferida.
Barret de cascavells o bé poeta
dels daus, fats i tarots, burlar-ne el joc.
Badar contes a la vora del foc.
Ser un drac rebel. Deliri de princesa.
Passatgera hàbil damunt l’oreneta
ser Ditona fugint de l’escomesa.
Comentaris
-
Com més et llegeixo[Ofensiu]Nonna_Carme | 24-04-2011 | Valoració: 10
més m'enamoro dels teus poemes,Teresa.
La llibertat! Un dels bens més preuats pels humans i que, malauradament , a molts els falta.
M'he fet un tip de riure amb la teva "bio". Ets única!. Ara, no tinguis la pretensió de ser la iaia més gran, no vella, de RC. El proper 25 de juny el meu cos en complirà 78. La meva ment es resisteix a seguir-lo. Què et sembla, criatura joveneta?
Vols dir que, al dia d'avui, hi ha moltes iaies que es limitin a resar el rosari i a plorar pels seus pecats? Al menys tampoc és el meu cas.
Una abraçada i tota la meva admiració. -
ah m'oblidava...[Ofensiu]joandemataro | 23-04-2011 | Valoració: 10
moltes gràcies pels teus comentaris sempre amables i encoratjadors
joan -
fa vint anys...[Ofensiu]joandemataro | 23-04-2011 | Valoració: 10
ja feies poemes encantadors i tendres
molt bé teresa
i un petonet, com sempre
joan -
agradable de llegir...[Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-04-2011 | Valoració: 10
Una fantàstica poesia amb una bona rima, sempre agradable de llegir.
-
que bonic![Ofensiu]panxample | 11-04-2011 | Valoració: 10
Ser Ditona, que bonic. ..no fa gaire vaig anar a la casa de Christian Andersen, mmm!
contes a la vora del foc , gràcies per recordar-mel amb aquest sonet de fa vint anys,
Preciós i dolç .
avant
Valoració mitja: 10
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82974 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.