El Trinxat i la Trinxadissa

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

EL TRINXAT:

A Catalunya el trinxat impera triomfant per totes les comarques, i és que gastronòmicament, aquesta menja de col i patata trinxada i fregida amb cansalada, és un tiberi d'hivern típicament català i d'allò més bo.
A Cerdanya diuen que el trinxat és típic de la seva terra i fins i tot se'l atribueixen com seu, jo no sóc ningú per a negar-les-hi el dret d'origen, amb tot sí que opinaré dient que el trinxat que allí s'hi menja és per llepar-se els dits.
A la part pirinenca del Alt Urgell, on de fa més de quaranta anys hi tinc casa, també s'hi menja el trinxat; allí, i sobre tot als restaurants casolans de muntanya pots triar menjar-lo sol, amb una rosta de cansalada, o bé complert; generalment també acompanyat de la rosta de cansalada fregida, d'una arengada o bé d'un bocí de botifarra, bitxo, i una amanida de ceba.
Els més ancians d'aquelles contrades, al igual que els del Pallars Sobirà, asseguren que els seus avantpassats ja en menjaven.
De petit, a casa meva al Vallès Occidental, recordo que al hivern sovint teníem el trinxat a taula, i és que la meva mare, procedent d'un poble de pagès a cavall de la Ribera d'Ebre i el Priorat, també cuinava un trinxat segons la recepta del seu poble.
El trinxat és com la llengua; aquesta, pels mots i l'accent emprat reconeixes de quina comarca és el teu interlocutor, i el trinxat canvia de sabor segons la verdura que s'ha emprat.
Així doncs puc pensar que el trinxat impera lliurament per tot Catalunya de bracet amb l'allioli, la senyera i les seques amb botifarra.

LA TRINXADISSA:

Escampats per tot el nostre territori hi tenim per tant grans experts en l'art del "trinxat", i això que per una part em gratifica el paladar, per l'altre francament em desconsola, em sulfura, em deprimeix, i em desespera; ja que miri cap on miri sempre hi veig quelcom "trinxat".
Zones protegides o monuments ciutadans "trinxats" per la cupiditat d'alguns membres dels ajuntaments.
O la "trinxadissa" que en tots sentis i reiteradament provoca la ineptitud dels governs, fem memòria històrica i recordarem, per exemple, la constant "trinxada" (o destrucció) de l'economia productiva; que ja es va iniciar fa alguns anys, quan en mig d'un terrabastall en lloc de facilitar o protegir la permanència d'algunes industries, com per exemple la tèxtil aleshores capdavantera i de prestigi mundial; es va optar per facilitar-ne la "trinxadissa".
En la ramaderia hem vist com s'han "trinxat" moltes vaqueries que sota pressió es varen veure obligats a sacrificar els seus animals per donar pas obligat als productes làctics europeus, els quals, han arrossegat a la "trinxadissa" a desenes de petites empreses familiars i artesanes.
Per qüestions similars es va "trinxar" la flota pesquera quan assolia una marcada posició.
Amb politiques econòmiques equivocades s'han "trinxat" centenars de comerços i un gran ventall d'empreses de totes mides enviant a la misèria a milers de persones.
També la pagesia s'està "trinxant", i ja mancats de verdures hauran acabat fins i tot trinxant el trinxat.
Amb tot estem de sort ja que cap polític pensa amb l'orgull català, amb la voluntat la identitat i la tenacitat catalana, ni amb la dita tant nostre de que "el català de les pedres en fa pa".

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
18 de gener del 2010

Comentaris

  • He llegit...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-04-2010 | Valoració: 10

    He llegit amb un somrís tot el "Trinxat".
    He llegit amb un somrís -ben diferent-, la "Trixadissa"
    Toquis el tema que toquis, sempre, sempre hi trobes les paraules justes... ni una més ni una menys.
    Encara que jo, en diferents ocasions, t'he dit que quasi sempre em quedo amb ganes de llegir més.
    -Joan-

  • Bona literatura i bona menja![Ofensiu]
    brins | 26-02-2010 | Valoració: 10

    Tens tota la raó quan dius que el "trinxant" és una menja molt bona. Jo la demano sovint en un restaurant de Bigues i Riells; la serveixen sola, però ja és prou gustosa. (Encara que em sembla que té bastants calories...)

    Quant a la "trinxadissa", un plat cuinat per la ineptitud, crec que caldria treure-la del menú, especialment quan afecta la nostra casa, la nostra identitat.

    Has escrit un relat força original, J. Lluís, moltes felicitats!

    Pilar

  • Ben dit, J.Lluís[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-02-2010 | Valoració: 10

    He gaudit, quasi paladejat, el trinxat de la teva primera part del relat, que he tingut la sort d'assaborir en diferents ocasions i també en diferents comarques. Coincideixo amb tu en que cadascuna hi aporta la seva recepta i que molts cops la diferència en el paladar ve donada per la vianda i la verdura d'aquella terra.
    Pel que fa a la segona part, poc puc afegir, tret de coincidir amb tu en tota l'exposició, i lamentar-ho de la mateixa manera. El que sí voldria destacar és l'habilitat literària que has mostrat per conduir aquest relat fent servir una paraula i una de derivada, per mostrar les dues cares d'una realitat, l'una en positiu i l'altra en negatiu.
    Un plaer llegir-te J.Lluís
    Una abraçada

  • J. Lluis, tens més raó que un sant.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-02-2010 | Valoració: 10

    Em referesixo a la segona part de la teva exposició, ja que de la primera no en tenia ni idea. Jo sóc de Lleida i mai no havia sentir a parlar del "trinxat", tot i que, pel que contes, té una pinta boníssima, d'aquelles de llepar-se els dits amb la cansalada.
    La trinxadissa que està ocorreguent al nostre país és demencial. La impassibilitat amb la que els nostres polítics de tots els colors han assistit a la trinxadissa de l'economia fa pensar que els hi importa una col el que ens passi a tots plegats i que l'únic que els importa és mantenir-se a la cadira. Com no els hi donem una bona lliçó estem perduts.

    Salutacions

  • Doblet: les dues cares d'una moneda.[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-02-2010 | Valoració: 10

    Llegint els teus relat, benvolgut Cusidó, sempre bado, en gaudeixo, aprenc paraules noves o rescato de l'oblit temporal algunes altres, i també vaig aprenent coses sobre tu, com per exemple que Vas néixer en primavera". ;-))

    Aquest cop, i fent referència a la primera part o EL TRINXAT, la sorpresa ha estat en veure que "la teva mare és procedent d'un poble de pagès a cavall de la Ribera d'Ebre i el Priorat". Jo tinc família per la zona de Miravet, Benissanet, Móra i Tivissa, i amics al Molà, així que tenim una altra cosa en comú, amic J.Lluís!
    Aquesta part de la família encara conrea verdures a la sènia ( i cuida arbres fruiters ) que com tu ben dius, donen un gust diferent al producte de les seves cassoles ( i confitures, dolços i conserves ), de la mateixa manera que la seva parla té característiques peculiars que la defineixen.

    Sobre la segona part del teu escrit o LA TRINXADISSA: mercès per la "cupiditat", que no coneixia, i respecte al contingut, no cal afegir res, ho has escrit clar, català i contundentment.

    T'envio una abraçada tenaç,
    Unaquimera

  • Clar i català![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-02-2010 | Valoració: 10

    En el teu relat queda ben palès que ets sents català d'arrel. Primer ens presentes el "trinxat", una delícia de plat que t'obre la gana i més a aquestes hores de dinar. A continuació, tot jugant amb l'arrel d'ambdues paraules ens serveixes un plat fred, pudent, que s'ha de retirar de la taula si hom té un mínim de sentit comú. Aquí és on toques la fibra al lector: parles clar i català sobre les "trinxadisses" fetes a gairebé tots aquells sectors dilapidats pels polítics catalans i no catalans. És molt trist, certament. La teva denúncia fa que ens adonem de tot allò tan nostre que ens han malmès. Així anem!
    Amb aquest regust agredolç del teu relat tan ben portat m'acomiado tot felicitant-te per la sensibilitat que has transmès.
    Rep una abraçada ben cordial, J. Lluís Cusidó.

    Mercè

  • M'encanta el trinxat![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-02-2010 | Valoració: 10

    Molt a prop de casa hi ha un restaurant petitet que el fan boníssim.
    El que ja no m'agrada tant és la trinxadissa que estàn sofrint la nostra terra i la nostra llengua i que tu expresses meravellosament.
    No saps quant m'alegra tornar a veure el teu nom entre els més valorats, lloc del que no havies de sortir mai. Felicitats, amic Josep Lluis!
    Nonna

  • Molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 09-02-2010 | Valoració: 10

    Bona idea J. Lluís aquesta diferencia de contingut que has sabut trobar en dues paraules que semblen tan similars però de connotacions tan diferents.

    El trinxat, una menja excel·lent, tan ben descrita, tan rosseta, amb rosta de cansalada...mmmmm!!! m'ha fet venir una gana que no et pots imaginar. Encara que més o menys a totes les cases en fem, m'ha portat a recordar la que feia la meva avia, no sé si era per l'afecte que li tenia a ella o és que veritablement era la més bona que he tastat mai.
    La trinxadissa, ja no m'ha agradat tant, potser per lo ben escrita que està, m'ha fet baixar dels núvols i he palpat amb tristesa la gran trinxadissa que s'està fent. Sort n'hi ha que segons la dita, de les pedres en fem pa. Serà qüestió de lluitar per conservar el que tenim, tasca difícil, però qui no lluita res no pot esperar.
    Una forta abraçada

  • Em quedo amb el trinxat de verdures i ...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 08-02-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat tant la detallada descripció que ens fas del trinxat, plat típic català, com la menja, que és un delit per a mi en qualsevol de les seves variants.
    Quant a la "trinxadissa" quanta raó tens !
    Llàstima que una mateixa paraula tingui connotacions tant diferents.
    Espero que tot menjant el trinxat no em vingui a l'esment tota la trinxadissa de la que ens parles. Potser tot fent el trinxat imaginaré que trinxo alguna cosa i ...
    Ironies a part , m'ha agradat molt el relat.
    Una càlida abraçada,
    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

588 Comentaris

96953 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com