Vàlvules d'escapament

Un relat de: Mercè Bellfort

Vàlvules d’escapament

Tant bon punt es lleva el dia l’Òscar obre la finestra de bat a bat i es refà. Només necessita flairar la salabror del mar i contemplar la tímida aparició d’un sol que tot just acaba de treure el nas per la línia de l’horitzó. En aquell precís instant pensa que la natura li ofereix, un dia més, l’oportunitat d’alliberar-se de la misèria que l’envolta, que li oprimeix el cor.

De ben segur que els altres companys també pensen el mateix, de ganes no en falten. Tanmateix, ells no són tan fantasiosos com l´Òscar, ells no es passen cap pel·lícula romàntica perquè ja han tocat fons. Només esperen, atents, pacients, que els arribi l’hora. Aquella hora crucial que pot marcar un final o un començament; tot dependrà del factor sort. Per això han treballat de valent durant molts anys: per sorprendre in fraganti els vigilants de la presó, i fugir d’aquelles cel·les humides on la foscor és el pa de cada dia.

Comentaris

  • Llibertat.[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 31-12-2011 | Valoració: 10

    Hola Mercè!
    L’anhel de tot ser humà és la llibertat; i la sortida del sol, la fresca matinada, el brogir i l’olor a mar, la natura. Tot és llibertat. Bona reflexió expressada en un magnífic micro relat.
    Que amb el 2012 comencin els millors anys de la teva vida.

    Lluís

  • Una finestra oberta...[Ofensiu]
    brins | 23-12-2011 | Valoració: 10

    Cap cel·la no podrà matar els somnis del teu protagonista; posseeix el do de saber apreciar la bellesa de la natura i un gran desig de gaudir-la: uns ingredients importantíssims per a poder sobreviure.

    Com sempre, has escrit un relat ple de seny i de bellesa. Moltes felicitats, benvolguda Mercè!

    Et desitjo unes Festes molt felices i un 2012 ple de satisfaccions.

    Pilar

  • La llibertat és en nosaltres[Ofensiu]
    Frèdia | 17-12-2011

    Tots vivim immersos en una presó tinguem carcellers o no. De vegades, és complicadíssim escapar. L’Óscar és afortunat. Ell té una manera de fugir que uns altres no tenen: la fantasia, l’optimisme, el saber gaudir de les coses senzilles com flairar la salabror del mar. La llibertat no és enlloc sinó en nosaltres. Un text brevíssim el teu, però curull de significat, d’aquells que no et permeten quedar-te indiferent. Una abraçada, guapa!

  • somiar[Ofensiu]

    és una vàlvula d'escapament, però a l'Òscar no li fa falta, ell confia en la seva perícia. És així? Entenc que el segon paràgraf és una metàfora, tots estem empresonats en un lloc o altre.

  • escapolides[Ofensiu]
    Onofre | 21-11-2011 | Valoració: 10

    Qualsevol hora és bona per à tornar a començar; tot dependrà del factor sort? Sí. I de la pericia acumulada. Per això he treballat de valent durant tants anys: per sorprendre els vigilants de la presó, i fugir de la cel·la humida i roina on la foscor és el pa de cada dia...
    La qüestiió de sort serà que m'encertin de ple quan em tiri el guarda el tret. Espero sé ja molt lluny. I espero que el guarda no hagi acumulat tanta pericia tirant, com jo corrent.


  • Un relat trist[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-11-2011 | Valoració: 10

    però escrit amb la teva mestria habitual

    Pobre Oscar que, dins el sòrdid ambient , té la suficient fortalesa per a refer-se obrint la finestra i vivint un somni que tal vegada no arribi a complir-se.

    El teu comentari d'ahir em va treure els colors a la cara. Agraeixo les teves carinyoses paraules , Mercè. Per a mi també és un orgull poder dir que sóc amiga teva.
    T'envio una abraçada d'aquelles que duren molta estona.

    Nonna

  • És el pa de cada dia. [Ofensiu]
    jos monts | 17-11-2011

    És ell o sóc jo?
    La comunicació i el saber estar
    formen part de la nostra convivència en aquesta societat.
    Costa molt trobar l’equilibri entre el jo i l’entorn.
    A vegades ens hauríem de preguntar:
    «És ell o sóc jo?».

  • crohnic | 17-11-2011

    No hi ha tanques que puguin empresonar el pensament... Sort d'aquestes vàlvules d'escapament... Bon microrelat per una bona història, amb les paraules justes, ni més ni menys.
    Per cert, ja he llegit el conte "a redós de l'olivera"... M'ha agradat molt! Sens dubte, podria haver estat guanyador perfectament...
    Fins aviat, Mercè!

  • El poder de la ment[Ofensiu]
    Naiade | 15-11-2011


    Quina sort que tenim de poder deixant-nos anar i sortir del món gris per enlairar-nos i somiar lliures.
    M’ha agradat molt. Felicitats pel V. Mora

  • gràcies mercè...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-11-2011 | Valoració: 10

    pel teu comentari al meu poema, ets molt amable.

    El teu relat és ple de contingut i en pocs mots diu molt dels seus protagonistes, realment molt ben aconseguit, et felicito

    rep la meva abraçada també
    joan

  • Tocar fons,[Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-11-2011 | Valoració: 10


    com la fosca nit, i tornar a començar, com quan neix el dia.
    Crear-nos il•lusions de vegades utòpiques, però que ens ajuden a mirar aquest horitzó nostre amb la certesa que mai hi arribarem però que és allí esperant-nos i cada dia neix un altre cop.
    Què ningú ens prengui mai la llibertat de pensament !

    Un relat engrescador i sensible vers aquells que demanen una segona, o tercera o… senzillament una altra oportunitat.

    M'agrada molt Mercè, i felicitat pel premi!

    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Amb la ment[Ofensiu]
    allan lee | 07-11-2011

    es pot arribar enllà, per sobre les tanques i la fosca. Tots en tenim, d'aquestes vàlvules. Però trobo encisador el lligam entre el relat i el títol tan escaient. Em fa desitjar la llibertat i la llum per aquests homes que "han tocat fons". I alhora, sento que tots necessitem aquest somni, el de aixecar-nos per sobre de la nostra presó particular. Una abraçada, Mercè. I moltes felicitats, pel Victor Mora. Guapa!!

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: