XORIÇO!!!

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Acabaven d'arribar de passejar.
Tenien una mica de gana i van dirigir-se al rebost.
Unes reixetes de marqueteria retallades i acuradament emmarcades a la noble porta de fusta ventilen el seu interior.
Al obrir, l'interruptor que en forma de botó es manté premut entre el bastiment i la porta queda alliberat, connectant així la bombeta que il·lumina l'interior.
Arròs, pastes de sopa, mongetes, cigrons, diversos aliments en conserva, patates, aperitius, galetes, melmelades i..., ja els tenen! Ja han trobat el que volen, fruits secs!, això és el que avui prendran.
Dominant el rebost, i subjectada al sostre, hi ha una barra amb una corrua de ganxos, de cada un d'ells hi penja un embotit: llom embotxat, unes llonganisses, unes secallones, un gran xoriço ..., un xoriço que en el curs del seu envelliment ha presidit d'altres rebosts, xoriço que per la seva pell traspuava unes gotes suor greixosa... xoriço bell, perfumat i de prestigiosa marca...
Deixen el xoriço per un altre ocasió, avui amb els fruits secs n'hi havia prou.

Acabaven d'arribar d'un concert al Palau, i com tenien un "rau rau" al estomac , decideixen com el dia anterior anar a fer una visita al rebost, aquesta vegada els hi ve més de gust un aperitiu i una cervesa fresca.

Al matí, al fer la neteja s'adonen de que a la barra dels embotits no hi ha el xoriço i que un dels ganxos hi ha penjat un pernil, les llonganisses i secallones sembla que amb la nova companyia fan més patxoca .
Els han dit que el xoriço, fabricat amb un bestiar de molt bona estirp i d'excel·lent etiqueta, se'l havien endut per guardar-lo en un altre rebost, i que el seu vuit es veuria compensat, per això en el lloc que ocupava aquell xoriço de tan noble estirp ara hi havia el primer dels pernils promesos, també de bona marca encara que li manqui madurar un xic més, segurament en aquest rebost podrà escalar i assolir un bon estat. Suposem que els altres pernils i embotits aniran apareixen penjats en els ganxos que amb el temps s'han anat quedant vuits. No obstant és molt possible que per el camí se'n perdi algun i també que l'egipci amb el seu típic gest se'n quedi algun més.

Diguin el que diguin, per mi apropiar-se amb engany d'allò que és propietat d'altri te un nom: ROBAR; i el que comet el delicte, sigui ric o pobre, burgès, noble, cortesà, plebeu o proletari, en te un altre: LLADRE.
La diferència però sempre queda palesa, uns tot i que cometin el delicte per fam els engarjolen d'immediat, d'altres tot i que el cometen per cobdícia segueixen en llibertat.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta
18-09-2009

Comentaris

  • Eterns [Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 23-11-2009

    Gràcies per les puntualitzacions, amb les que hi estic d'acord.
    Sí, aquest text (m'ha agradat) seguirà vigent pels propers 100 anys si no deixem de ser tan passius tots plegats.

  • Descripció + crítica[Ofensiu]
    nuriagau | 22-11-2009 | Valoració: 10

    Un relat descriptiu, com als que ens tens acostumats, amb un valor afegit: la crítica. Malgrat el text l'hagis escrit ja fa dos mesos, malauradament, segueix essent vigent.

    Un miler de persones es mobilitzen a Barcelona contra la corrupció

    Enhorabona per aquest relat!

    Núria

  • Un bon relat J. Lluís[Ofensiu]
    Naiade | 14-10-2009 | Valoració: 10

    Un relat que sembla escrit per fer venir gana, amb les acurades descripcions del rebost i les menges allí guardades,no es pot evitar que la boca se't faci aigua. Al final li dones un bon gir, una critica que molts cops m'he preguntat. Perquè sempre reben els que roben per sobreviure i els delictes més grans, van quedant amagats per una cortina de fum i se'n surten com si res.
    Quelcom funciona malament.

    Una abraçada

  • He vist el rebost...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-10-2009 | Valoració: 10

    He vist el rebost... i com no, encara que sigui tard, prop de dos quarts de dotze de la nit, la boca se m'ha fet aigua. No diré que m'he tacat amb les gotes greixoses del xoriço però t'asseguro que m'hauria agradat poder-ho fer.
    El rebost -petit, molt petit rebost-, de casa els meus pares, també tenia un llum que s'encenia en obrir la porta i s'apagava en tancar-la. Era un rebost ubicat en l'espai de sota l'escala d'anar a les habitacions de "dalt", que dèiem. M'encantava obrir i tancar la porta, cosa que feia que m'emportés més d'una repulsa.
    - Joan -

  • Molt bon relat...[Ofensiu]
    Romy Ros | 10-10-2009 | Valoració: 10

    de xoriços amb guant blanc, n'està farcit el món, però en el cas del Palau tots hem quedat ben sorpresos, el que em pregunto és com es que han tardat tant en adonar-se'n, perque això ja feia temps que es cuinava, deu ser que algun favor no ha pogut quedar resolt i algú ha tirat de la manta.
    Excel.lent relat!

  • De xoriço i de senyor...[Ofensiu]
    Nubada | 10-10-2009

    se n'ha de venir de mena.

    La frase final està molt bé. És una denúncia a la injústicia de la suposada justícia del nostre sistema judicial.

  • absolutament[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 06-10-2009

    d'acord.
    No és pot dir ni més alt, ni més clar.
    S'ha de tenir Mala Llet i a Mi llet, me'n sobra al rebost, també.

  • Disculpa Josep Lluís...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-10-2009 | Valoració: 10

    ...qui em preguntava sobre el fal·lus al meu úlim article no eres tu sinó T. Cargol, però t'he contestat a tu, disculpa.

  • Se sap...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-10-2009 | Valoració: 10

    ...que un dels trets dels ens masculins és la crítica, tu has fet un relat meravellosament críptic en alguns aspectes i directe en altres, molt literari, i sobretot masculínament crític.
    M'agrada aquest tipus de literatura que empra la ironia i l'atac directe, ambdós fent una barreja que com la major part de les coses barrejades prenen un regust més senyorial.
    Tot i, cal dir-ho, els coents que diem ací al meu país o cursis o pijos que dieu vosaltres que estimen més les coses d'un sol color, pobretons. Molt bo.
    Una salutació i dir-te com ja t'he dit a la meua pàgina que el fal·lus és la seguretat, podríem anomenar la racionalitat o el poder simbòlic de l'amor o del desig, és una manera de felicitat, tot i que no té res a veure amb el poder de dominar. Una forta abraçada mestre i fins arreveure. de Vicent.

  • Ben trobat[Ofensiu]
    joanalvol | 02-10-2009 | Valoració: 10

    El xoriço fet malbé, tot allò que toca corromp.

  • Molt bo![Ofensiu]
    brins | 28-09-2009 | Valoració: 10

    És un relat, aquest, amb un contingut i un estil ben diferent als que ens tens acostumats, però com sempre... l´has brodat! Bona crítica, J.Lluís!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Un enllaç[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-09-2009 | Valoració: 10

    perfecte entre un xoriço mengívol i un xoriço amb dits més llargs del compte i embolcallats amb guants blancs.
    No saps com m'agradaria poder treure el meu nom del lloc on és ara i posar-hi el teu. T'el mereixes, amic Josep LLuis.
    Una sincera abraçada.
    Nonna_Carme

  • Quina gana m'ha entrat...[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-09-2009 | Valoració: 10

    amb un rebost tan ben proveït de menges! El descrius tan bé que se m'ha fet la boca aigua.
    No t'havia llegit mai però m'agrada el teu estil fresc i acurat. Tot i que no entro massa a RC, et seguiré llegint.

  • FAS REFERENCIA AL PALAU DE LA MUSICA OI?[Ofensiu]
    cabrioles | 23-09-2009

    Un comentari que fas a Joan Gausachs m'ha portat fins a tu.
    El teu relat el dediques a un xoriço de bona estirp que se suposa que deu ser en Millet del PALAU DE LA MUSICA oi? És així veritat?
    Doncs aplaudiments i et mereixes que et posin la creu de Sant Jordi que la Generalitat ha de prendre a aquest Senyor xoriço.
    No valoro però interiorment et poso un 1000

  • Missatge instructiu![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-09-2009 | Valoració: 10

    Molt bona i fluïda la teva història. El darrer paràgraf és tota una lliçó a tenir present. D'entrada el títol m'ha sorprès, la veritat, però en arribar al desenllaç l'equívoc ha desaparegut. Molt ben trobat!
    T'envio una abraçada, J. Lluís.

    Mercè

    PS. Per cert, amb tan bones menges al rebost m'has fet venir una gana!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

594 Comentaris

84470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com