Pensant en el pensar

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Estic a casa, i no tinc ganes de fer res.

M'assec al sofà, repenjo l'esquena al espatller, ara vaig movent les natges, o sigui remenant el cul en el seient per intentar quedar endropit en la millor postura. Ja la he trobada, però em queden els ronyons i les discals penjades per tant, em posaré un coixí aquí darrera, i també m'anirà molt bé posar-me'n un altre al clatell per a repenjar-hi el cap i protegir les cervicals.

Bé, doncs aconseguida la posició més còmoda engego la "tele"...

Conxo noi !, avui és divendres sant i no foten res de bo !

Al costat tinc el portàtil, estiro el braç, l'agafo, arronso els genolls, me'l poso sobre les cames, i premo el "On" per posar-lo en marxa. Entre tant s'engega creuo els braços sobre l'abdomen i torno a girar els ulls i a parar les orelles en el so i la imatge de la "tele" tot i que no aconsegueixo prestar-li cap atenció.

Passada una estona reacciono, l'ordinador ja està en marxa i miro d'escriure alguna cosa, però no se m'acut res.

Novament amb la ment dispersa guaito la "tele".

Estic desconnectat, no penso, ni veig el que miro, ni escolto res del que sento, tant sols noto l'escalfo que expulsa el ventilador del ordinador que segueix escalfant-me insistentment les meves cuixes fins a tal punt que m'arriba a molestar.

Potser si que penso, i tant que penso, bajanades estic pensant !, però és evident que penso i que ara, estic pensant en el pensar.

Miro a fora, un home està assegut, sol i pensatiu, en el banc de fusta que hi ha al carrer. Respiro fondo i el torno a mirar, aquest cop però, serà per examinar-lo: resta quiet, ben assegut amb l'esquena dreçada i el cap alçat, cabell gris i abundós, ulls rodons i castanys, nas prominent, els dos peus calçats amb sabates negres descansen sobre el terra, pantaló marró clar, una vella americana verda de xeviot que du totalment botonada li amaga l'antiquada camisa; els braços estirats per recolzar les mans sobre els genolls, i els seus dits, torrats pel tabaquisme, premen un cigarret fumejant.

Continua mantenint la mirada perduda.

El segueixo contemplant i penso que no sap el que pensa, tot i que a vegades penso que no pensa res, o que tal vegada no vol ni pensar el que pensa.

No obstant podria ser que li agradés pensar amb allò que ara està pensant, i que estant immers en el seu pensar li causi la satisfacció de sentir-se millor

Ara gira poc a poc el cap i mira la meva finestra... Potser em veu.

Pensant-ho profundament, podria pensar, que el que ell pensi tingui una semblança al que jo pugui pensar.

Aquesta mirada perduda que encara manté, serà conseqüència de preocupació, o de tristesa?

Ara fins i tot podria pensar, que pensem el mateix, tot i que els nostres pensaments puguin en un punt, ser pensaments divergents.

Difícil deu ser esbrinar o analitzar el que pensem ficant-nos en les profunditats desconegudes del pensament, difícil i tal vegada perillós. Imagino com una espiral que grimpant amb agilitat s'enfila entortolligant-se pel pensament formant, al cap damunt, un ull espès i recargolat, amenaçador i tempestuós disposat a provocar un bon batibull al intel·lecte. Tal vegada és el que ara m'ha passat que he acabat no recordant que volia escriure tot pensant en el pensar.

No pensar res és caure en la profunditat del coma, i el millor coma és el dormir.
Bona nit.

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta
02 d'abril del 2010

Comentaris

  • El Serrat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-05-2010 | Valoració: 10

    L'escrit m'ha recordat la cançò del Serrat No hago otra cosa que pensar en ti, com podeu o pots fer un escrit sense saber el que vas a escriure, jo no sóc un bon escriptor perquè ja tinc pensat allò que vull escriure, per això no podria fer mai una novel·la o un conte llarg.
    La descripció del personatge del carrer és molt bona i és un monòleg que explica moltes coses del que t'envolta en eixe moment en que parles.
    I per finalitzar dius: Bona nit.
    Com si posares el colofó del conte anant-te a dormir.
    I sí hi ha vegades que pensar en el pensar et porta a una espiral que potser com tu bé dius perillosa, però ens dóna per a molt allò de pensar com ara per exemple fer un bon conte com el que tu has fet.
    Bé J.Lluís fins arreveure i ja ens tornem a visitar, que passes el final de la primavera de la millor manera possible, ja ve el solet i la temperatura puja una miqueta, ja escalfen els matins.
    Una abraçada afectuosa de Vicent.

  • !!!...[Ofensiu]
    Naiade | 11-05-2010 | Valoració: 10

    Un bon assaig J. Lluís. Al començament m'ha fet molta gracia, l'escena del sofà i l'ordinador, " Em sona una mica..." ja veus que m'has fet pensar i m'hi he trobat una mica identificada, encara que potser no pensava el mateix que tu!
    Penso que sempre pensem quelcom, encara que moltes vegades no pensem que pensem, actuem per rutina, mentre la ment és perd divagant, grimpant com dius, enlairant-se, desviant-se per viaranys que si penséssim con anar-hi, no sabríem com fer-ho
    És magnífic poder aconseguir deixar anar el pensament lliure i sobretot descriure el que sentim quan estem desperts dins el món del somni.
    Espero tornar-te a llegir ben aviat.
    Una abraçada

  • Has fet un bon relat[Ofensiu]
    joanalvol | 07-05-2010 | Valoració: 10

    gairebé sense pensar.
    Fa dies que volia comentar-lo però no ha estat possible entrar a Rc.
    A vegades em pregunto d'on venen els pensaments? Com es formen? Quin paper hi juga la imaginació, quan ens transporta?
    He seguit el fil del teu pensament i de sobte se m'ha acudit, què passaria si tinguéssim que pensar tots els actes de la vida quotidiana? Haig de llevar-me, posar el peu a terra, prendre el mitjó, posar-me'l, la sabata,... Quan acabaríem d'esmorzar seria l'hora d'anar a dormir.

    Si et sembla bé, pensa-hi.
    Una encaixada
    Joanalvol

  • M'has fet pensar.[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 01-05-2010 | Valoració: 10

    M'has fet pensar.
    Sóc, segurament, un dels pocs mortals que no gaudeixo de les comoditats del sofà.
    Si tinc, però, un ordinador portàtil, que cada vegada faig servir menys. No havia "pensat" mai en posar-me'l sobre les cames -ara "penso" que deu ser per no tenir el sofà-, i sí entenc perfectament que l'escalfor pugui ser un xic empipadora.
    Josep Lluís, has tret un relat del no-res. I a sobre ens has fet pensar.
    Crec que és la primera vegada que no m'has fet mirar el diccionari.
    Continuo pensant que t'he de continuar llegint!
    Fins el proper relat!
    -Joan-

  • Molt original[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 26-04-2010 | Valoració: 10

    Hi ha qui pensa poc i hi ha qui pensa molt, però quanta gent pensa en el que pensa?
    El teu relat resulta inusitat perquè ens fa reflexionar sobre un aspecte del nostre inteŀlecte que és poc explorat. Tot i ser un tema un bon xic esotèric, el saps expressar d'una manera planera i amb una bona dosi d'humor. Això és l'agulló que atrapa al lector d'aquest relat. Molt enginyós tot plegat.
    Ei, i gràcies per comentar-me un relat -jo també t'acabo de descobrir- i per la rosa i l'abraçada!
    Shaudin

  • Pensativa![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-04-2010 | Valoració: 10

    Tot llegint el teu assaig m'ha vingut al cap, espontàniament, l'escultura de "El pensador" de Rodin. Una figura preciosa que sempre m'ha atret molt i que, de la mateixa manera que el teu relat, m'ha deixat ben pensativa.
    Moltes gràcies pel teus regals de Sant Jordi ( rosa i comentari!). Espero que tu també passessis una bona diada.
    Una abraçada, J. Lluís.

    Mercè

  • Penso[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-04-2010 | Valoració: 10

    que és molt posible que pensis que, els meus comentaris no són prou pensats i que els meus pensaments són elucubracions poc pensades però penso que, els teus relats palesen una inteligència i una cultura poc comunes a l'hora d'escriure.
    Agraeixo moltíssim que ahir em recordessis.
    Una abraçada, amic J. LLuis.

  • Moments de reflexió[Ofensiu]
    brins | 23-04-2010 | Valoració: 10

    Has descrit molt bé la importància que té el fet d'analitzar allò que pensem; un exercici mental que hauríem de practicar més sovint per tal de conèixer-nos millor i poder afrontar la vida amb criteris ben clars i coherents.

    Expresses amb molt d'encert el monòleg interior, els moviments i les sensacions del protagonista. Felicitats!

    Moltes gràcies pel teu comentari.Com sempre, ha estat un plaer llegir-lo. Jo també et desitjo una diada de Sant Jordi molt feliç.

    Rep una cordial i afectuosa abraçada,

    Pilar

  • M'han agradat molt aquests pensaments, [Ofensiu]
    Xantalam | 23-04-2010

    Lluís, potser és una de les característiques que ens fa més humans, que ens diferencia dels animals; tenir la capacitat d'introspecció, esbrinar el mecanisme del pensament; pels científics que es dediquen a la neurologia, el funcionament del cervell, les bases anatòmiques, fisiològiques i patològiques del mateix.
    I la idea de pensar en el que pensem és fascinadora, com quan ens reflectim en un mirall, i fitem la imatge com si no fos nostra, o dos imatges coincideixem mirant-se, o pensant-se.

    Moltes gràcies pels teus comentaris, per la rosa i pels teus mots.

    Bona Diada, Lluís!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

594 Comentaris

83739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com