HA REEIXIT LA PRIMAVERA

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

El dia és esplèndid i un paisatge ple de vida, ens delata que ha reeixit la primavera.

El passat mes de març, i com cada any arribaren estols d'orenetes cuablanca que avui xiuxiuen mentre ales esteses planen com estels sospesos en el fresc aire matiner.

L'esplanada que es veu des de sota del porxo de la casa, i que fins fa poc hivernava sota la neu i el gel, sembla que de sobte s'hagi despertat esdevenint un fresc mantell de tonalitats verdoses, prat joliu que encisador rau cobert per una exuberant explosió de petites flors multicolors; per sobre de l'herba tendre, fresca, plena de vida i de la catifa de flors que la decora, despunta un escampall de tiges verticals, esveltes i fràgils que sovint, el pit roig fa balancejar quant al aturar-hi el vol s'hi aferra observador. Tiges al cim de les quals esdevé una de les flors més belles, elegants, i frescament perfumades dels nostres prats muntanyencs. El narcís és una flor oberta, sis pètals blancs li donen forma d'estrella i al centre, pintat d'un groc intens, s'obre a l'aire una petita copa circular obsequiant-la així amb el toc de l'elegància.

De l'arbreda més propera surt vigilant un gafarró cautelós disposat a pasturar omplint-se el pap de cucs, insectes i llavors.

Amb un vol oscil·lant aterra ara una mallerenga blava, crida l'atenció el seu vistós plomatge, pit groc, tons blaus en el tors i galtes blanques; comportament actiu i neguitós, busca i picoteja entre l'herba, s'espolsa el cap, i es desplaça en curtes envolades.

Estols de negres falciots, rapits i cridaners en el vol, creuen una i mil vegades l'espai a vertiginoses velocitats, talment s'escolta el xiulet del aire al ser tallat i a vegades ens sorprèn quan a tota velocitat entren amb precisió a qualsevol escletxa de la paret en la que han niat.

Prop del rierol, i fins trobar-se amb llur llera, és on el part ofereix una pendent suau; també és el lloc més humit, i és precisament ací on centenars de narcisos han esclatat amb més abundància i on la fina fragància de ses blanques flors s'escampa per l'ambient.

Una merla refila el seu cant melodiós i estrident entre els bardissers.

Una parella de tudons es fa el niu endinsat en el brancatge d'un lledoner.

Però avui sembla que la natura s'ha torbat, de sobte un fred sever a irromput inesperadament en l'escenari convertint el que hauria de ser una bella alba primaveral en un espectacular però en aquestes dates terrible hivern ja que el blanc mantell ha sembrat la desolació entre animals i vegetals.
L'inoportuna neu cobreix novament el prat; aquelles tiges esveltes, delicades i elegants suport dels narcisos no han resistit el pes de la neu ni el fred inesperat del glaç i s'han tombat, centenars de lliris i flors s'han marcit o defallit sense reproduir-se.

Gens resistents al fred, els falciots i cabots que han aconseguit sobreviure resten quiets i arraulits en els nius més calents construïts sota raser dels llosats encarats a solana

Centenars de pollets d'oreneta acabats de néixer i encara despullats de ploma han mort de fred i han sigut expulsats del niu pels seus propis progenitors. Ara rauen a terra sota els nius de fang que ahir els donava l'escalfo i l'alegria de la llar i de la vida.

També de matinada, guineus i genetes ronden pel poble festejant amb golafreria el caprici que la naturalesa inesperadament els ha ofert.

Han passat uns dies, el temps s'ha estabilitzat, i els ocells que fa uns dies empesos pel instint i el trenar de la natura, arribaren d'altres latituds tornen a volar, els prats han reverdit, centenars de plantes han rebrotat i milers de flors multicolors han esclatat novament omplint marges bancals i esplanades.

En una freda illa del nord, una boca del planeta vomita part de la seva ira col·lapsant el vol a milers d'enormes, metàl·liques, sorolloses, contaminants i imprescindibles aus artificials. En un temps però, aquest vòmit sanarà de forma natural

Alhora però, en el continent americà, el mar s'empotina amb la sang negra que, des de les profunditats, brolla per unes vies desconnectades que els humans li varen col·locar per efectuar-ne la transfusió.
Ara l'oceà és incapaç de regenerar tan quitrà, fauna i flora sucumbeixen per l'espoli fallit del que es pretenia una lucrativa transfusió.

03-05-2010
J. Lluís Cusidó i Ciuraneta


Comentaris

  • Naturalesa [Ofensiu]
    Naiade | 12-03-2011 | Valoració: 10


    He gaudit llegint aquest relat que comença amb el dols renéixer de la primavera, i m’he deixat endur per l’entusiasme dels aromes, la vida i els colors, oblidant per un moment aquest dia pujos i tranquil que ens acompanya. Res perdura, el temps canvia emportant-se la lluentor que descrius al inici. La terra és viva, te els seus cicles, els seus canvis naturals; però els humans no parem de castigar-la, volent beneficis ignorant o no!! el mal que li estem fent. Sempre va bé refexionar.

    Una forta abraçada

  • La natura i els humans[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-08-2010 | Valoració: 10

    No puc dir ni molt menys que avui faci "un dia esplèndid", però el cert és que aquesta jornada anòmala de pluja i frescor en mig de l'estiu solejat i calorós m'ha permès l'ocasió de connectar-me i llegir-te, així que la considero plenament reeixida!

    He gaudit, com ja és costum, amb les teves descripcions.
    Són plenes de detalls il·lustratius, a partir d'una observació detallista de cada aspecte i protagonista,
    Realitzen un registre curós dels diferents elements i processos i ofereixen finalment una reflexió sobre la intervenció humana damunt la natura.

    T'envio una abraçada intentant transferir-te amb ella part de la meva admiració i afecte,
    Unaquimera

  • Morir i nàixer[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 23-07-2010 | Valoració: 10

    La primavera és un nàixer de la vida, tot naix, viu, es desenvolupa i mor, la primavera que tu exposes és la vida, l'estiu és l'adolescència, la maduresa és la tardor i la vellesa i la mort és l'hivern que tornarà a donar vida una altra primavera, però com tu bé dius tardarà molt de temps en regenerar-se cada vegada la vida, perquè el vessament del cru i els volcans fan unes destrosses que la natura no pot pair, ni amb molts anys i més si nosaltres malgrat la bellesa de la vida i de la primavera fem de les nostres amb la nostra civilització.

    Tot pot quedar una mica endarrerit fins que un dia, un mal dia no es desperte després del llarg hivern humà.

    Una abraçada de Vicent esperant des d'ací, València que les nostres ciutats siguen més acordes amb la natura i més responsables els humans amb la vida.

    Salutacions des de València de Vicent.

  • Ja sé[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-07-2010

    que aquest relat ja l'havia comentat, però vull que sàpigues que vaig agrair moltíssim la teva felicitació el dia del meu sant.
    Estic passant una mala temporada, desde primers de juny tinc un herpes zóster de trigèmin el qual, a més a més de ser molt dolorós, m'ha deixat orfe d'idees per a escriure i jo que ja soc poc prolífica tan sols em veig capaç de llegir i fer comentaris.
    Repeteixo,gràcies Josep Lluis.
    Una abraçada.

  • Shaudin Melgar-Foraster | 18-07-2010 | Valoració: 10

    He gaudit d'allò més amb aquest relat. Boniques, boniques les teves descripcions de la natura. En llegir-les era com si hi fos, allí amb tu, contemplant tanta meravella. Fins i tot quan canvies i parles del fred sobtat li saps donar encant; la natura és així, hi ha tragèdies. Tot i que la tragèdia de veritat la reserves pel final, una tragèdia que no té res de natural, sinó que l'hem provocada.
    Tot plegat un escrit exceŀlent.
    Una abraçada des del Canadà,
    Shaudin

  • Descripció a ull d'ocell[Ofensiu]
    nuriagau | 04-07-2010 | Valoració: 10

    Ens has descrit meravellosament una primavera agafant com a protagonistes les aus. Ens has parlat dels seus vols, dels seus nius... Malauradament, una catàstrofe inesperada natural (glaçada), trenca el cicle de la vida d'aquestes aus. Però la natura (guineus i genetes) gaudeixen del que ha estat la desgràcia per a d'altres. Així és la vida, al món animal i...

    Apuntes, cap al final del teu escrit, un seguit de catàstrofes humanes que la natura no podrà superar tan fàcilment. El lector interpreta que, amb aquest article, pretens denunciar aquestes negligències.

    Felicitats, Josep Lluís!

    Núria

  • Hola, Josep Lluís![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 03-07-2010 | Valoració: 10

    Per a mi llegir les teves magnífiques descripcions és com si veiés un pintor que va donant forma i color a tots els petits elements que configuren la natura. Crec que res et queda per observar, la bellesa és de tal magnitud que sempre quedo bocabadada. Crec també que res et queda per denunciar com bé dius en els darrers paràgrafs.
    A veure si a través de les teves paraules vaig aprenent aquesta difícil tasca literària- per a mi- que és descriure amb tanta precisió i riquesa d'adjectius paisatges paradisíacs com els que ens regales tot sovint.
    Gràcies, mestre!
    Una abraçada.

    Mercè

  • Esplèndid!!![Ofensiu]
    brins | 01-07-2010 | Valoració: 10

    Un bell esclat de primavera que desvetlla tots els sentits del lector.

    Mai no deixarà d'admirar-me la teva mestria a l' hora de descriure la natura amb riquesa de vocabulari i amb missatges de fons. Felicitats, Josep Lluís!

    Una molt afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Jo dividiria[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-06-2010 | Valoració: 10

    el teu relat en tres apartats.
    Primer una descripció perfecta de la natura i el món de les aus. No em sorprèn perquè he llegit molts dels teus relats.
    Segon, m'equivoco si m'ha semblat copsar una referència a la teva malaltia quan descrius una nevada inesperada quan reexia la primavera?
    I tercer una denúncia a la raça humana que, rere els avenços moderns, destruiex cada cop més un món que podria ser meravellós.
    Tal vegada pensaràs que m'he volgut passar de llesta però no és la meva intenció.
    Desitjo ,amb tota la meva ànima , que ja estiguis bé del tot. Gràcies pel relat.
    Una abraçada, amic Josep LLuis.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

594 Comentaris

82690 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com