El primer petó

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Qui no recorda el primer petó? Per anys que passin no podré oblidar la Martina. Era preciosa, tenia un aire angelical, uns rínxols juganers, uns ulls que parlaven, una boca riallera...

Recordo el fet, però no puc recordar el dia exacte. Això sí, segur que era a l’estiu. La Martina era veïna d’uns oncles per part de la mare. Eren unes plantes baixes que per la part del darrere tenien un pati i una mica d’hort. Solament un caminoi que arribava fins al final del terreny separava les dues cases. En el pati, hi havia una petita barraca on es guardaven les eines de feinejar el camp i altres utensilis i mals endreços.

Aquell dia, havia anat a visitar els oncles amb els pares i, com quasi sempre, havíem sortit al pati on corria un xic de fresca. La Martina... la Martina hi era, i estava més bonica que mai. Ella, que no era tan tímida com jo, no parava de parlar-me i em somreia de tal manera que jo quasi no gosava mirar-la.

De sobte, ella, decidida, va entrar a la barraca de les eines. Jo encara no sé com ho vaig fer, però la vaig seguir i quan estàvem a cobert de mirades indiscretes li vaig fer un petó a la galta. Llavors es van sentir unes veus:

—Mireu, que bonics; s’han fet un petó!
—Oh! Que graciosos són!

La Martina somreia, com sempre, i jo estava més vermell que un perdigot.

Ah...! No tindríem més de quatre o cinc anys...



—————
El 18/06/2011 el vaig escriure amb nostàlgia
El 19/06/2011 a les 0:26 h. el vaig rebre revisat per PiCaPi
——————————

Comentaris

  • Marededéusenyor![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-03-2013

    Ho veus, Joan, què et deia dels despistes? Evidentment, volia/hauria d'haver dit Jim i no pas Nik. Sort que és un bon fumador de la pipa de la pau ( i consumat fumador des que no para de fumar, hahaha!) i no em tirarà la cavalleria o el carretó pel damunt.
    Marededéusenyor!!!
    Mercè

  • Canvi de registre![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-03-2013

    Un relat preciós, tendre, que m'ha captivat. I el final encara més en saber l'edat dels protagonistes.
    Ja el vaig llegir fa un muuunt però veig que no te'l vaig comentar ( de vegades comento per duplicat, hehe! i de vegades em passa que em despisto com és el cas d'aquest relat curull de poesia. Aix el meu cap que ja no sap on para!)
    Moltes gràcies, Joan, per oferir-nos els teus mots, bé sigui en clau d'humor ( he llegit el "western" del teu RDQ i ja et dic que m'ho he passat pipa amb en Nik i el reguitzell de personatges que donen molt de joc en aquesta aventura que té un final "comme il faut") o mitjançant històries entranyables com aquesta que acabo de rellegir.
    Una abraçada, company!
    Mercè

  • Dolç i delicat[Ofensiu]
    brins | 12-03-2013 | Valoració: 10


    Un relat molt tendre, Joan. Recordo que quan els vas presentar al Minirepte ja em va agradar molt. Per què deu ser que els relats autobiogràfics tenen unes pinzellades de sensibilitat superiors a les dels relats inventats? Potser és una opinió subjectiva, no ho sé, però el que és ben cert és que m'encanten.

    Una abraçada,

    Pilar

  • La tendresa dels primers amors!![Ofensiu]
    Annalls | 12-03-2013

    I en aquest cas dels primers anys!!! Quina cosa més bonica i innocent, fer-se un peto a aquestes edats.No hi ha prou paraules per descriure com ens posem d'esponjosos per dins, amb imatges com la que descrius.
    Anna

  • Felicitaaaaats!!![Ofensiu]
    allan lee | 15-01-2012

    Guaaaapo!!!

    Diuen al fòrum que tens 70 anys, jo em creia que eren uns 37 ben portats...i més jove encara per l'encant i la simpatia!!!

    Per molts anys, benvolgut Joan. Estic contenta de compartir RC amb persones com tu, i trobar-nos de tant en tant és un goig dels grans...

    Que passis un dia rebó amb tota aquesta família tan maca que tens.

    Un petó

    Silvia

  • Felicitats, papa![Ofensiu]
    nuriagau | 15-01-2012



    70 (2)

  • PERDÓ[Ofensiu]

    Collons quina falla!!! en lloc d'escriure veig de VEURE he escrit beix de COLOR aquell color groc terros.
    Juguesques del cervell, amb això no s’hi pot fer rés.

  • Ja soc aquí ![Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 01-01-2012 | Valoració: 10

    Hola Joan!
    Desprès d’un obligat temps de descans retorno (no sé però per quant temps) a RC.
    D’entrada m’he trobat amb una pagina nova, no pas desconeguda, però reformada. Per tant començo per llegir, comentar algun relat o poema, i furetejar pel fòrum.
    Entrant en el teu text, com sempre m’ha agradat el teu relat, i sí estic d’acord amb tu amb això de que més val haver disfressat el nom de la Martina, ja que si més no, llavors la cosa del peto era molt forta.
    Si em surt bé l’enllaç i et vingués de gust, et convido a llegir un poema també biogràfic, però encara dura el mateix amor en la passada vesprada
    Per la data d’aquest relat beix que fa temps que no escrius, a veure si carreges la ploma de tinta i tornes a publicar.
    Salutacions
    Lluís

  • Tendre, molt tendre[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 31-12-2011

    Hi ha records que, per anys que hagin passat, sembla que hagin quedat gravats a la pell, més que en el cervell. Hi ha sensacions que són irrepetibles. En poden haver de semblants però sempre seran diferents a aquella que té alguna cosa d'especial. Tu ho descrius molt bé en aquest primer petó que la innocència et va fer viure d'aquella manera i recordar-ho sempre. Coincideixo amb les opinions sobre el fet que és una bona idea posar les edats al final, perquè fins llavors, tot i que imaginem personatges molt joves, no sabem que ho són tant.

    Una abraçada, Joan, i un molt bon Any per tu i els teus.

  • Què bonica devia ser[Ofensiu]
    allan lee | 14-11-2011

    la Martina! L'amor és bell a totes les edats, però el primer marca tant!
    Estimat Joan, felicitats per aquest escrit, pel Victor Mora, i per tots els èxits vinents. Ah! i a les fotos, t'ho juro que se't veu alegre, molt guapo i simpàtic: jovenissim, en una paraula! Una abraçada

    Silvia

  • El primer petó[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Qui no recorda el primer petó? Bé, suposo que el primer deuria ser el de la meva mare, i aquest, naturalment, no puc pas recordar-lo. Segur que de tots els que he rebut, va ser el més auténtic i el més amorós.. He llegit i valorat el teu darrer relat i com sempre m'ha agradat. Ànim, i a veure si publiques molt aviat un altre.
    Una abraçada
    Rafael

  • Quina precoçitat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-09-2011 | Valoració: 10

    Fer una petó a una nena als quatre o cinc anys! Em sembla que ja apuntaves maneres per a ser un Dom Joan, mai millor dit.

    Quin relat més tendre! Jo també recordo el meu primer petó, però tenia setze anys i no va ser a la galta. És més em va sorprendre una mica perquè no era exactament com els que havia vist al cinema! Jo sí que n'era d'innocent! Ara que un xiquet em va domanar si volia ser la seva "novia" quan anava a pàrvuls. I jo, molt digna li vaig dir que no. Ell no se'n recorda, però jo sí.

  • La descoberta[Ofensiu]
    Materile | 19-07-2011 | Valoració: 10


    Tot i que ja l'havia llegit i votat (que no és el mateix que llegir-lo ara, amb calma i sense ànims de votar-lo, perquè ja està votat) l'he tornat a assaborir amb molta més intensitat.

    És un relat preciós ple d'innocència i emoció. Tots aquests relats dels reptes que et fan buscar al bagul de la memòria els trobo encisadors. Revifen uns records adormits amb una força que ens remou per dins.

    M'agrada molt llegir els teus escrits.

    Una abraçada,

    Materile


  • Impuls infantil[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-07-2011 | Valoració: 10

    que grans que són els impulsos infantils! Quina meravella el seu record i el fet que els tinguem a la memòria! Relat colpidor, molt ben ambientat i descrit. Veig perfectament tot l'entorn i m'encanta. Sembla un film de realisme italià. Et felicito Joan! Per cert, què se n'ha fet de la Martina? Una abraçada.

    aleix

  • El primer petó no s'oblida mai...[Ofensiu]
    copernic | 13-07-2011

    encara que sigui un innocent i cast petó a la galta. He descobert un Joan que mira enrere amb tendresa i ho fa amb els ulls dels cinc anys, per això ens provoca emoció. El relat queda entelat amb el vel de la nostàlgia i queda amarat de sentiment. M'agrada que de tant en tant, canviïs el registre i ens ofereixis altres vins de la teva collita i tal com diu la Núria el fet de que no descobreixis l'edat fins al final li dona un afegitó sorprenent però no trenca la vivesa del record.
    Ens seguim llegint, amic Joan.

  • Secret al descobert[Ofensiu]
    Naiade | 08-07-2011 | Valoració: 10

    Un record entranyable. Santa innocència !! amb tan sols quatre o cinc anys.
    Es normal que al grans els faci gracia, però normalment no entenen que quan som petits no ens hi sentim de petits i d’aquí les vergonyes.
    Ens llegim.

    Una abraçada

  • Santa innocència...[Ofensiu]
    Englantina | 05-07-2011


    Quin relat tan tendre!!! La meva imaginació ha pogut veure clarament l’escena: dos nens fent-se la seva primera declaració amorosa a través d’un petó innocent, però alhora trasbalsador.
    Està vist que les nenes son més descarades, perquè no sembla que la Martina s’hagi posat pas vermella... en canvi, tu, estaves ben avergonyit.... Bé, vull dir el protagonista del relat, és clar...
    Em va agradar molt quan el vaig llegir al repte de minirelats, i ara encara més, quan l’he tornat a rellegir, per descobrir-hi de nou la ingenuïtat i naturalitat de les criatures...
    Ens anem llegint, Joan.
    Una abraçada.

    PS Avui he anat a dinar amb la Núria i ens hem fotut un bon tiberi....

  • Biogràfica?[Ofensiu]
    nuriagau | 04-07-2011

    Una història que ens parla d’una tendra història d’un primer amor de la infantesa. Aquells petons que tant agraden als grans, no com quan els “petonejadors” passen dels dotze anys.
    És un encert que l’edat dels protagonistes no aparegui fins al final del microrelat. El lector està discret amb les descripcions dels tipus d’habitatges, intentant endevinat el moment i el lloc en què se situa la història, que en cap moment no es planteja que els protagonistes siguin tan jovenets.
    Ens seguim llegint,
    Núria
    PS: Com que dius que és autobiogràfic, espero que em diguis qui era aquesta Martina... La mama l’ha llegit?

  • és un relat molt tendre...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-07-2011 | Valoració: 10

    on descrius un petonet innocent entre quitxalla i que tanmateix queda gravat per sempre...

    felicitats joan

    i bon estiu
    fins la propera
    joande

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

108 Relats

1162 Comentaris

133035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.