Foto de perfil de T. Cargol

T. Cargol

200 Relats, 453 Comentaris
152482 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:




Últims relats de T. Cargol

Últims comentaris de l'autor

  • T. Cargol | 07-03-2014

    Esglèsia vella

  • T. Cargol | 05-02-2014

    Adeu

  • T. Cargol | 05-02-2014

    Adeu

  • T. Cargol | 04-02-2014

    els de la muntanya, que descrius mostrant que n'ets aficionat.
    L'acte de la història que expliques queda pendent, s'ha de completar, metafòricament parlant, però restablint això sí, sense cap mena de minva, l'orgull, l'honor i la dignitat de la República.
    Salutacions i moltes gràcies.

    T.Cargol

  • T. Cargol | 30-01-2014

    Jo enc anvi diria que l'enginy dissimula però no elimina la necessitat de la pràxis: pràxis de la relació: aquelles accions/obres intencionades per retenir a la persona a favor de la seva voluntat.

  • T. Cargol | 27-01-2014

    Dona bo de sentir a parlar d'entotsoliment, Berlinguer i Wittgenstein.
    Sembla que aquell compromís històric devia ser possible, com a mínim, en la subjectivitat d'algunes persones, perquè bé van liquidar a Aldo Moro del qual s'ha sentit a dir que n'era peça essencial.
    Sabem, però, que per al braç armat dels EEUU l'entrada de PCI al govern no es contemplava i amançaven amb intervenir a Itàlia.
    Sobre la situació de Catalunya, jo he arribat a la conclusió purament personal, que serveix per destarotar el gastat centre oligàrquic que domina tota Espanya, ubicat a "madrit". En aquest sentit és bo. Però no sabem quin és el pensament de la dreta catalana - que per cert s'ha mostrat duríssima amb la població i amb els moviments de protesta que van sorgir (ja no se'n recorden de quan van dir: mateu-lo, mateu-lo!, en no sé si en al·lusió a Raimon Obiols o a algun altre socialista, al parlament)
    El més probable és una sortida pastelera: tipus plata-Junta (Plataforma Democràtica i Junta Democràtica, altrament descrita com: "els comunistes", segons la BBC!, vaja!) Potser és la millor, qui sap!
    Bé doncs, agraït pels teus relats i pel teu temes i pel teu català.
    Sobre Wittgenstein, vull informar-te, en to de broma, que vaig comprar-me el que crec que va ser el seu darrer quadern: "Sobre la Certeza" i lògicament, tinc la certesa que no el vaig entendre. Però sí que m'ha interessat el personatge i recentment vaig voler (i no em va donar temps) de visitar la casa que va construir a Viena per la seva germana (era enginyer).
    Sobre la certeza m'ajuda ara a elevar el portàtil per a que no s'escalfi sobre la taula, com a falca, diríem ;-))
    Dins del grup de persones que l'envoltaven hi havia Piero Sraffa- íntim amic, també de Gramsci, a qui va ajudar a treure els quaderns de la presó -. Aquesta persona era l'interlocutor habitual del filòsof i persona molt important intel·lectualment en al teoria econòmica per la seva crítica a l Marginalisme, que va condensar en un llibre de nomes 100 pàgines.
    Diuen que el canvi de que parles en les posicions del filòsif es deuen a les converses amb Sraffa. A aquest amic - que havia fugit de Mussolini - també li deu haver salvat el coll, perquè es veu que volia anar a Viena a l'any 38 a a fer-hi una conferència!!
    Espero en una altra vida haver entès el que diu el filòsof. Jo diria que tan ell com Sraffa busquen aquelles pedres sòlides sota el riu sobre les quals un es pot elevar sense que el corrent els tombi ni enfonsar-se. Posicions sòlides de "veritat", però ja ho esbrinaré, si puc.

    Salutacions afectuoses
    TCargol

  • T. Cargol | 20-12-2013

    però sóm també propers. Em sembla que dius això, no? A primera vista l'ornitorrinca no té res a veure amb el cocodril, però plora la seva dissort, gairebé, diríem, sense cap motiu, només perquè troba a faltar aquell element comú i constanta la bassa, aquella companyia...Sí, no hi ha raó científica per l'amistat, per l'amor,...és un sentiment gratuït, per altra banda,...però malgrat tot existeix i deu tenir una raó amafgada de ser. Sóm socials, i que digui el que vulgui Ayn rand.

  • T. Cargol | 29-10-2013

    I girar en cercle? Si fos una espiral, que sembla girar però que progressa en alçada!

    Jo dec ser un dels afectats per aquest principi de parc temàtic de què parles, referin-te a Barcelona. Ara ja no puc visitar sense pagar l'àrea monumental del Park Güell -llegat a la ciutat- , l'han reservat pels de turistes. T'has de convertir en turista de la teva ciutat.

  • T. Cargol | 10-09-2013

    Felicitats! i per molts anys.
    Una cosa bona i alegre en un dia no tan bó a Xile 1973 o a Catalunya 1714.

  • T. Cargol | 02-09-2013

    Davant d'una xifra complicada jo hew vist un expert estadístic rascar-se el cap i dir: o és una valor d'aquells estranys de debé, que de vegades, mol de tard en tard, apareixen, o és un canvi estructural: una nova situació.

    Era un home que posava boniques corbes "tretes del domini del temps i passades al domini de les frqüències" amb l'ajuda del matemàtic Fourier,(Fourier (renoi!, com ma'gradaria d'entendre el que he dit, sinó costés molt d'esforç!)

    Però davant el futur, l'expert estadístic, a qui la dada se li sortia de la forquilla plausible, acotava el cap i deia: no sé que passa, no conec el futur, només sóc un hàbil expremedor de les dades del passat! (La qual cosa, no ho menystinguem!, ja és molt important en si mateixa)

    No crec en l'atzar, jo: hem de procurar entendre el mon i no anar fent tombs aleatoris ((Camí aleatori

  • T. Cargol | 30-08-2013

    els garrins tenien amics i coneguts. Però els pares senglars es devien despistar amb els cotxes i els fars dels vehicles, sinó això no hagues estat possible!

  • T. Cargol | 17-08-2013

    Quan no es vol veure la realitat, es poden simplificar aquestes mesures:la iaginacio les supleix!
    Gracies pel relat:son temes incomodes de tractar,...

  • T. Cargol | 12-08-2013

    Son cosa. De la fortuna: o aixo o que el govern et rescati, com els bancs,...Les inversions es fan en l epoca bona i es paguen en l epoca dolenta!
    Moltes gracies pel comentari.

  • T. Cargol | 12-08-2013

    Sempre va impudicament, per sota i forma part d allo nostre, no obstant. Visio, pero, un pel pessimista: optimisme de la voluntat i pessimisme de la intel ligencia,...
    Gracies pel comentari.

  • T. Cargol | 07-07-2013

    Sí, metafòricment parlant, deu s'ha oblidat de nosaltres, perquè al final és un concepte de creació humana i en aquest moment no troba solucions pel que ens passa, però seria agosarat dir que no existeixen.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: