És un home confós. la única cosa que em sopren és que el seu pare era republicà o d'equerres (ho va dir un dia a la tertúlia de Miravitlles qa la Com. Sembla, doncs, un d'aquells personatges que han abominat de la seva família, del seu origen, una espècie de cas com el nen de Pa negre. Seduit pel costat fosc, no sé si sicari o mercenari,...fenser de l'altre. Què és moral? Crec quer no ha ssolit el concepte.

neguitós i mancat d'imaginació,...Un home ocupat i poc "candorós", d'aquells que no es fien de ningú,...

Quan tot es confon cal mirar-se en els altres, perquè són com nosaltres mateixos. Salutacions des de la distància dels anys.

cal triar un govern del poble,...

Bon registre pel que s'expressa, "ben mirat".

és que el problema excedeix les possibiltats dels governs i per descomtpat del sector privat (això deien els bustos parlants, ahir mateix). És a dir, sobra gent i no se sap què fer amb ella.
Es creu que l'economia no dona per a tanta gent. És difícil trobar solucions quan s'ilegalitza al mateix Keynes, que pasaria a ser pràcticament un delinqüent amb la legislació actual sobre el dèficit públic.
Jo diria que el predomini del capitalisme, està arribant al seu fi ja que els recursos no són infinits i cada cop queda més gent exclosa (que té dret a viure,...treballant!) Però això fa molt temps que es diu i no acaba de passar.
Està clar però que el mercat, el sector privat no s'autoregula sinó que va al desastre. Potser la única solució és la de F.D. Roosevelt. Despesa pública per un tub! Com es va finançar al segona guerra mundial, als Estats Units, sinó?

que molts hem vist córrer.
L'estil per descriure l'acte, i els personatges que envolten aquestes cerimónies, molt reeixits.

Tanta avinguda i tal! Un vegetarià tallant carn: t'ensumes ja un presumpte desequlibri,...
El cercle que formen els protagonistes és estret, gairebé familiar, com el apre, la mare i el fill: una temàtica etena! I una inexplicable agressivitat soterrada recorre el relat molt ben construit! Felicitats!

Com és posisble que despatxem dictadors, reis, oligarques si cadascú de nosaltres tem pel seu propi futur? I passa!
La pedra més dura es desgasta amb el passa continu de l'aigua: allò aparentment més fort cedeix al fregament de parts insignificants dd material tou. El nsotre esforç diari, aquest oposar-se, buscar alternatives, acaba produint efectes,...

M'agrada perquè el traç és directe cap a un fi que desconeixem però que volem esbrinar, perquè hi ha els elements precisos, però no més. És àgil la lectura. Pel meu gust, es perd aquesta qualitat amb la excessiva carnalitat (excessiva perl tipus de text que s'ha anat construïnt) de la frase final.
I demano disculpes per avançat! Per la gosadia.

(veig desprès d'una cerca a Google)
El corrupte vol que se li reconegui l'honradesa i que el jutge sigui condemnat per persecució i que aquesta apariència de realitat es repeteixi fins a ser una nova realitat. Per no caure en la depressió de les pròpies mancaçes una eterna fugida endavant d'estil psicòtic...

amb les dones o el caçador caçat?
Evocador de càstigs per la (existència de la) sexualitat.
Sembla que hi va haver un moment en la història en que la gent no tenia els problemes sexuals que han anat apareixent amb la "civilització". Eren naturals.

que al mon hi ha imaginació infantil (com a mínim) i il·lusió!

Que aquestes anades i vingudes que fas amb el poema m'han recordat el moviment del base del nostre equip: ràpid, amb empenta, amb unes oscilacions laterals mentre roman aturat mirant, la pilota cap a la dreta i el cos cap a l'esquerra, que trenquen les idees sobre què farà al contrari que el marca,..genial! I compte que no és el meu fill que també va estar molt bé: aparent tranquilitat en contraposició a l'energia que desplega el primer base, arribada suau: però passada letal, amb avantatja: és cerebral el paio. I ha agafat fredor en el tir: les pilotes entren sense fer soroll ni moure la xarxa. Ràpid en en contraatac amb passe picat cap enrera ja sota la cistella (en lloc de tirar), cap al tercer atacant que entra en carrera, per a sorpresa de tots,...això podria ser el teu poema en termes basquetístics,...

Sense haver-los llegit, perquè el poema té categoria i només poden haver-ho afirmat. No és de tercera, ni de segona, sinó de primera divisió, Felicitats!