SILENCI

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta
Ho sentiu?

Mai heu escoltat el silenci?

Acluqueu els ulls
Pareu bé les orelles
i escolteu.

Ho sentiu ara ?

No escolteu la mudesa dels seus crits
ni sentiu com la quietud us abraça ?

No escolteu apagats xiulets
ni sentiu petjades llunyanes ?

Sentiu que la besada
del silenci us aclapara?

No escolteu el vent xiular
ni brogir la fullaraca?

No sentiu com fressa l’aigua
que baixa d’aquell torrent?

És el llamp qui us ha espantat
o l’esclafit del tro que heu escoltat

No escolteu a la llunyania
la remor salada del mar ?

Podeu escoltar el silenci
i sentir el seu sord soroll ?
Tant silenci us aclapara?

Atabala vostra orella
el brogit del seu xiulet ?

Que escolteu.
Res ?.
O és el temorós silenci
el que ara escolteu

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta
11-01-2011

Comentaris

  • Molt Bones Festes![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-12-2016

    Tot i que fa molt de temps que no entres a Relats (cosa que molts enyorem), mai oblidaré que, gràcies a tu que em vares fer el primer comentari que vaig rebre, vaig entrar a formar part d'aquesta entranyable família de Relats en català.
    Una abraçada, benvolgut J. Lluis.

  • Amb els ulls clucs...[Ofensiu]
    Naiade | 10-01-2012 | Valoració: 10

    ...He tornat a llegir la veu del teu silenci. Allò tan difícil d’aconseguir... Quant pots escoltar-lo t’adones que el silenci te so. Primer ve la quietud, la fressa de les fulles, el cant d’un ocell, la musica de l’aigua que corre, el cruixit d’un tronc. Arriba un moment, sobretot al capvespre que sembla que inclús aquets sons s’apaguen i tan sols queda el xiulet.
    Espero que estiguis bé i puguem llegir ben aviat més relats i poemes tant bons com els que ens tens acostumats
    Una forta abraçada

  • Silencis[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-09-2011

    El silenci que descrius en el teu poema és plàcid, agradable. Tots els sentits hi prenen part. La natura que, un cop més, pren protagonisme i esdevé bellesa, serenor, pau. I, davant d'ella, expectant, l'home que pren consciència de la seva petitesa i decideix callar, precisament per escoltar-la. Preciós!
    Desitjo que el teu silenci a Relats no s'allargui massa perquè ens tenies molt ben acostumats amb les teves descripcions meravelloses.
    Espero que estiguis bé de salut. T'agraeixo la teva felicitació al fòrum.
    Una abraçada ben cordial!

    Mercè

  • Fa molt de temps [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-08-2011

    que no se sap res de tu. Espero que no sigui per motius de salut.
    Enyoro la teva presència a Relats i els teus magnífics escrits.
    Una abraçada , amic Josep Lluis !

  • Assaborir el silenci[Ofensiu]
    elenam | 13-04-2011 | Valoració: 10


    A mi m'agrada passar hores escoltant el silenci, aquest silenci que en el fons ens acompanya i sempre està amb nosaltres, s'ha d'aprendre a gaudir-lo.
    A mi m'agrada i trobo que el teu poema ho descriu molt bé.
    Fins aviat!!!

  • ostres, me n'has comentat dos...[Ofensiu]
    teresa serramia | 13-04-2011

    això ja és massoquisme...(perdona, sóc un iai eixelebrada...)
    El silenci..., quantes veus pots escoltar immersa en ell. Quantes vivències.
    És curió, amb tot de soroll..no es pot sentir res...paradoxes de la vida.
    Com diu en rm.bonet de relats...Salut i revolica...
    I...,gràcies per la delicada deferència...

  • El no-soroll[Ofensiu]
    nuriagau | 09-04-2011

    És curiós com un concepte que en principi significa un no-res pugui servir com a inspiració per a creacions literàries com aquest poema. Crec recordar un parell de poemes més (com a mínim) en aquest web.
    Un poema de gran bellesa en què ens tornes a demostrar la riquesa del teu vocabulari i ens recordes, especialment als que vivim immersos dins del soroll de la ciutat, els sons del silenci.
    Ens seguirem llegint.
    Núria

  • El silenci és el no-res[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 17-03-2011 | Valoració: 10

    El més absolut silenci és com el no-res, quelcom al que no estem acostumats a escoltar, hi ha qui diu que som una errada en el principi de mort, en la buidor de la mort, en el no-res, i aquesta errada és la que ens dona la carn, la paraula, i finalment el verb. Però no estem fets per a sentir el silenci, tot i que també Aristòtil deia que si l'escoltem ens diu i ens fa una música que és la dels planetes, la cançò del silenci.
    De vegades és molt plaent, però hi ha d'altres vegades que ens fa mal, i és perquè tot allò buit o semblant al no-res no ho podem pair o comprendre i tenim por al que no comprenem.
    Tot i que hi ha vegades en que un silenci val més que mil paraules, hi ha un dit que diu que som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules. Tenim por al silenci com ho tenim a la mort.

    Salutacions des de València de Vicent.

  • silenci[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 02-03-2011

    és tan difícil assolir aquest silenci!
    Molt ben portat el poema, ben senzill i clar. Jo soc d'aquells del xiulet, ja no sabré mai més que els silenci total, no el retinc a la memòria, si no és en la ficció o en el silenci del ritme d'una música estrident.

    Ferran

  • Aprendre[Ofensiu]
    josep fornells | 02-03-2011 | Valoració: 10

    Aprendre a no témer el silenci, sovint sinònim de solitut. I sobretot saber compartir el silenci. Sembla fàcil però no ho és, igual que tampoc ho era escriure-ho com tu ho has fet.
    Salutacions i m'agrada haver-te descobert.

  • Viure'l![Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-01-2011 | Valoració: 10

    Gaudir del silenci, témer al silenci, aprendre a viure’l !
    Aquest és un poema per a tenir-lo a prop i fer-nos sovint les reflexions a que ens invites.
    Hi ha molts tipus de silencis, el teu poema ens els descriu molt bé, alguns fan més mal que les paraules, però ens donen temps per entendre les situacions, altres són reparadors i plaents.

    M’agrada especialment aquesta estrofa:

    Sentiu que la besada
    del silenci us aclapara?


    Gràcies per compartir amb nosaltres els teus silencis, llegir i comentar el teu poema ha estat un Silenci molt agradable.

    Una abraçada,
    Núria


  • Preciós de fons i forma![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-01-2011 | Valoració: 10

    El silencí és , a voltes, un crit reconfortant i d'altres una mudesa que enfonsa.
    Gràcies pel teu comentari a "A cor obert". T'haig de dir que, gràcies a Déu estic perfectament i que ,el principi i el final, tan sols són friut de la meva imaginació.
    Una abraçada, LLuis.

  • panxample | 22-01-2011

    El silenci, la pausa, la serenor, la calma, la reflexió, són sons divins.
    Aguditzar l'oïda, escoltar la respiració, l'aire com omple els pulmons, -de vida- observar el moviment de tot el que ens envolta, sense estridències, deixar-se portar per els so del silenci es un exercici que hauríem de fer més sovint.
    El teu poema ens ho recorda.
    Avant

  • La veu del silenci[Ofensiu]
    Naiade | 20-01-2011 | Valoració: 10


    Un poema que em porta records, tant bons com dolents... Instants d’infantesa, quan vaig ser conscient de que el silenci parla. De nit entrada, lluny del brogit de ciutat, quan els grills callen, uns sons possiblement ecos de l’univers em desconcertaven.
    Ara trobo gratificant, poder escoltar el so de la natura i gaudir la pau que ens embolcalla.
    Et felicito J. Lluís per saber transmetre tan bé aquets instants.

    Una forta abraçada

  • Expresses bellament [Ofensiu]
    Josoc | 18-01-2011

    i poèticament el que jo vaig voler expressar en prosa en un relat titulat Paraules i Sensacions. M'agradaria que el llegissis i me'l comentessis.

  • Saber escoltar, saber escriure...[Ofensiu]
    Fada del bosc | 18-01-2011 | Valoració: 10

    Saber escoltar el silenci és un art, saber d'escriure el silenci és una proesa que tu has aconseguit de manera magnífica.

  • Poètiques reflexions...[Ofensiu]
    brins | 17-01-2011 | Valoració: 10

    sobre el silenci, J. Lluís. Formosos versos que ens recorden moments de serena contemplació i de gaudi, però també ens reviuen instants de molta tristesa...El silenci és bell quan és amb nosaltres perquè l'hem cercat, però és molt trist quan el tenim a prop sense haver-lo cridat...

    Una càlida abraçada,

    Pilar

  • Visca el silenci![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-01-2011 | Valoració: 10

    Hola Lluís: Mira, fantàstic! M'encanta escoltar, gaudir del silenci allà on sóc. Acasa, per sort nova, el tinc molt present. I ahir, d'excursió al Brull, tres quarts del mateix,. Després la cridòria d'un menjador de restaurant (em pots passar el pa?). Sort que el senglar estava de por. Vaja, que m'ha agradat molt: les imatges del silenci són plenament aconseguides; les veig, les sento. Un minut de relax llegint la teva poesia. Una abraçada ben silenciosa, però càlida.
    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

594 Comentaris

83288 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com